Variacions sobre el nu

El cos femen¨ª sense roba ¡ªun dels motius m¨¦s antics de la hist¨°ria de l¡¯art¡ª va ser una constant en la iconografia del Noucentisme. M¨¦s enll¨¤ de la interpretaci¨® ideol¨°gica, i des d¡¯un punt de vista est¨¨tic, era la nuesa en contraposici¨® a l¡¯enfarfegament del Modernisme; a les serpentines i els brodats; l¡¯aire lliure i la llum solar contra els boudoirs encisadors i els clars de lluna; l¡¯austeritat del no-res davant l¡¯acumulaci¨® de s¨ªmbols i jerogl¨ªfics; el dictat clar i directe per combatre els subterfugis de l¡¯ambig¨¹itat. El Noucentisme com a actitud contr¨¤ria al Modernisme naixia el 1906 amb l¡¯aparici¨® del Glossari d¡¯Eugeni d¡¯Ors a les p¨¤gines de La Veu de Catalunya, per¨° com a estil art¨ªstic no es comen?aria a definir fins cinc o sis anys despr¨¦s, amb l¡¯auster classicisme grecorom¨¤ de Joaquim Torres-Garc¨ªa, d¡¯una banda, i el gir cezanni¨¤ que prenia l¡¯obra de Joaquim Sunyer, de l¡¯altra. Poc despr¨¦s, ja en el camp de l¡¯escultura, irrompien Josep Clar¨¤, Enric Casanovas, Joan Borrell i Nicolau i Esteve Monegal, i el s¨°lid nu de la dona ¡ªque acabaria marcant estil i ¨¨poca¡ª s¡¯imposava en tota regla.

Josep Obiols (Sarri¨¤, 1894 - Barcelona, 1967) va ser l¡¯alumne m¨¦s fidel de Torres-Garc¨ªa a l¡¯Escola de Decoraci¨®, als anys deu. La galeria Francesc Mestre Art dedica a Obiols una deliciosa exposici¨® d¡¯obra petita sobre paper, la majoria esbossos preparatoris que s¡¯han vist poc o potser mai, i que ¨¦s una introducci¨® excel¡¤lent al seu ideari est¨¨tic. Hi domina el nu, per¨° un nu delicat i tendre, lluny de l¡¯estatu¨¤ria monumental. Eros, Venus, les tres Gr¨¤cies, noies adolescents sense mal¨ªcia i, fins i tot, algun jovenet amb ales... s¨®n tractats amb una subtilesa exquisida ¡ªtret d¡¯alguna acad¨¨mia m¨¦s prosaica i funcional¡ª, al costat de petites propostes de murals religiosos, il¡¤lustracions m¨¦s ¨¤cides destinades a El Borinot i anuncis d¡¯El Dique Flotante. Un compendi d¡¯ordre, eleg¨¤ncia i civilitat que inclou dibuixos per a obres de Carles Riba i un curi¨®s nu pujant l¡¯escala, qui sap si parodiant el c¨¨lebre quadre de Marcel Duchamp presentat pel marxant Josep Dalmau el 1912, a Barcelona, a l¡¯Exposici¨® d¡¯Art Cubista.

Josep M. Marqu¨¨s Puig (Barcelona, 1890-1950) i Josep de Togores (Cerdanyola, 1893 - Barcelona, 1970) tamb¨¦ havien estat deixebles de Torres-Garc¨ªa, per¨° es van desmarcar aviat de la seva est¨¨tica. L¡¯un i l¡¯altre s¨®n presents a l¡¯interessant exposici¨® Nus de la Galeria A34. Marqu¨¨s Puig hi t¨¦ dos buc¨°lics projectes de mural totalment immersos en l¡¯esperit mediterrani del mestre. I Togores hi t¨¦ una s¨¨rie d¡¯obres de quan treballava per al marxant internacional m¨¦s prestigi¨®s de l¡¯¨¨poca, Daniel-Henri Kanhweiler, entre 1921 i 1931. Au pied de la montagne (1925) ¨¦s una reeixida tela l¨¨sbica, inspirada en les bacanals de Tici¨¤, que va participar en l¡¯exposici¨® del Jeu de Paume L¡¯Art Espagnol Contemporain organitzada a Par¨ªs el 1937, en plena Guerra Civil, pel Govern republic¨¤. Gr?ces (1930), l¡¯altre oli de Togores ¡ªi un dels pocs de l¡¯etapa surrealitzant que Kanhweiler va exposar¡ª, ¨¦s la subversi¨® total del classicisme i la iconografia de Les tres Gr¨¤cies, convertides aqu¨ª en uns nus esbojarrats i er¨°tics que dansen fren¨¨tics entre les flames. Per contra, l¡¯Acad¨¨mia de 1933, de Pablo Gargallo, realitzada en impol¡¤lut marbre blanc, ¨¦s la serenor absoluta, ingr¨¤vida a pesar del material, impecable, bella i subtil, com si fos un dibuix ingresc de l¨ªnia clara. La primmirada elecci¨® de Paco Reb¨¦s a l¡¯A34 tamb¨¦ inclou una versi¨® del Desconsol de Josep Llimona, un imponent dibuix en gran format d¡¯Hermen Anglada Camarasa, juntament amb altres d¡¯Henri Laurens, Marcel Gromaire, Manuel Humbert, Ramon Rogent o Luis Marsans, i teles d¡¯Edward Robbins i Mimmo Rotella. Tema i variacions sobre el nu femen¨ª en una desimbolta i elegant mirada plural a l¡¯art del segle XX.