La batalla de la Transici¨®

Ens passem els dies parlant-ne, per¨° no per saber qu¨¨ va ser, sin¨® sobretot per endevinar si el cicle hist¨°ric que va comen?ar aleshores ha arribat a la fi. S¨ª, parlo de la Transici¨® pol¨ªtica de la dictadura a la democr¨¤cia, un proc¨¦s pol¨ªtic que durant molts anys va ser autosegrestat pel relat dels qui el van gestionar. Per aix¨° la seva explicaci¨® ¨¦s sempre interessada en clau de la pol¨ªtica del moment, amb una escassa an¨¤lisi realment hist¨°rica. Dos llibres d¡¯enfocaments diferents per¨° complementaris ens retornen a la veritable naturalesa del tema.

Carme Molinero i Pere Ys¨¤s, historiadors de reconeguda traject¨°ria en l¡¯an¨¤lisi del franquisme i la Transici¨®, ens plantegen a La cuesti¨®n catalana un recorregut detallat de la Transici¨® a Catalunya, per¨° tamb¨¦ de la incid¨¨ncia de la q¨¹esti¨® catalana en la transici¨® espanyola. Probablement el m¨¦s interessant ¨¦s el punt de partida, a les acaballes del franquisme. Es constatava aleshores l¡¯elevat grau de mobilitzaci¨® de l¡¯oposici¨® catalana, que disposava del catalanisme com un element transversal, i que havia desenvolupat una unitat pol¨ªtica que era en ella mateixa un altre fet diferencial de la societat catalana que contrastava clarament amb el que succe?a en altres indrets d¡¯Espanya. L¡¯Assemblea de Catalunya apareix amb tot el seu valor, de manera que la unitat d¡¯acci¨® i la mobilitzaci¨® es retroalimentaven i generaven una resposta antifranquista ¨¤mplia que tots els actors pol¨ªtics identificaven.

Per aix¨° els dirigents procedents del franquisme pensaven que calia fer alguna cosa, encara que no sabessin definir gaire b¨¦ el qu¨¨. Com deia el ministre Areilza amb relaci¨® a la Catalunya de 1976, ¡°cualquier observador, medianamente l¨²cido, que visite las tierras catalanas, sacar¨¢ la impresi¨®n de que en el antiguo principado se vive hoy una vida democr¨¢tica cuasi plenaria, en lo que se refiere al ambiente, a la opini¨®n y a los medios de expresi¨®n e incluso a las manifestaciones p¨²blicas¡±. Va ser en aquest context que la monarquia va plantejar la creaci¨® d¡¯un Consejo General de Catalu?a que permet¨¦s pilotar l¡¯expressi¨® d¡¯una certa catalanitat. Molt sovint s¡¯ha oblidat aquest projecte, aix¨ª com el protagonisme pol¨ªtic d¡¯alguns franquistes catalans, amb un activ¨ªssim Samaranch i companys de viatge com Federico Mayor Zaragoza, que va actuar com a interlocutor amb bona part de l¡¯oposici¨®, i del qual es reprodueixen unes interessants notes personals d¡¯aquelles reunions. Entre la mobilitzaci¨® social i la voluntat de control de tot el proc¨¦s per part de les autoritats, es va avan?ar ¡ªsempre amb el fantasma de la Guerra Civil i amb la incertesa instal¡¤lada en les agendes dels dirigents, amb un joc en el qual tamb¨¦ agafava un paper el president Tarradellas des de l¡¯exili¡ª una component tamb¨¦ espec¨ªficament catalana, que encara prendria m¨¦s for?a despr¨¦s de les eleccions del 15 de juny de 1977, quan es va certificar a les urnes no nom¨¦s l¡¯especificitat del mapa pol¨ªtic catal¨¤, sin¨® tamb¨¦ la dist¨¤ncia ideol¨°gica que el separava de la vict¨°ria d¡¯Adolfo Su¨¢rez.

Si Molinero i Ys¨¤s volen fixar la interpretaci¨® hist¨°rica, la soci¨°loga Marta Rovira s¡¯interroga sobre la mem¨°ria, amb un t¨ªtol, La Transici¨® franquista, que ¨¦s tota una declaraci¨® d¡¯intencions. Rovira fa una aguda dissecci¨® d¡¯uns 150 llibres de mem¨°ries publicats per protagonistes de la Transici¨®, que van des de Calvo-Sotelo, Areilza o Fraga fins a Carrillo o Peces-Barba, amb pres¨¨ncia catalana i tamb¨¦ d¡¯alguns escriptors i intel¡¤lectuals. L¡¯objectiu ¨¦s analitzar fins a quin punt aquests relats s¨®n els que han constru?t la mem¨°ria oficial, si hi ha coincid¨¨ncies en els oblits, i fins a quin punt aquestes autorepresentacions de les elits connecten amb la hist¨°ria de la societat.

L¡¯examen ¨¦s molt interessant, i porta l¡¯autora a una conclusi¨® molt cr¨ªtica, en remarcar que molts dels autors provinents del franquisme ¡°el reivindiquen com a llavor de la democr¨¤cia que vingu¨¦¡±, fins i tot en casos com el de Mart¨ªn Villa, que afirmava haver apr¨¨s la voluntat de reconciliaci¨® dins del mateix franquisme: ¡°Pens¨¦ que si alguien no me pod¨ªa llamar tra?dor eran aquellos que, siendo vencedores en la guerra, me hab¨ªan educado en comportamientos tan hermosos para con los vencidos¡±. En definitiva, una apropiaci¨® interessada de la hist¨°ria en qu¨¨ segurament el m¨¦s rellevant s¨®n els oblits, tant de fets com de parts substancials de les traject¨°ries personals de molts dels protagonistes.

?