Qui va dir por?

El Tribunal Suprem ha anul¡¤lat aquesta setmana una sent¨¨ncia de l'Audi¨¨ncia Nacional i ha condemnat a tres anys de pres¨® vuit persones per un delicte contra les institucions de l'Estat. Les vuit van participar en la manifestaci¨® del 15 de juny de 2011 davant el Parlament de Catalunya, sota el lema ¡°Aturem el Parlament. No deixarem que aprovin retallades¡±, que es va acabar amb incidents.

Qu¨¨ van fer exactament aquests vuit joves? Van conspirar per assaltar el Parlament catal¨¤? Van agredir els diputats? Els van amena?ar amb pedres, pals o pistoles? Els van dir que els clavarien un cop de puny? Van exercir la for?a f¨ªsica contra ells? No. Absolutament res de tot aix¨°. Eren joves que no formaven part d'un grup organitzat; participaven en una manifestaci¨® i, segons la sent¨¨ncia ha deixat establert clarament, ¡°van aixecar els bra?os¡±, ¡°van moure les mans obertes¡±, ¡°van cridar¡±, ¡°van seguir¡± ¡°van recriminar¡±, ¡°van dir¡± i ¡°van corejar¡±. Un d'ells va desplegar una pancarta i un altre va ruixar amb un esprai la jaqueta d'una diputada. Olga ?lvarez, Rub¨¦n Molina i Carlos Munter, per exemple, ¡°van recriminar les pol¨ªtiques de retallades i van dir a un parlamentari que no els representava¡±. Ciro Morales va ser ¡°una de les persones que van encerclar un altre parlamentari, corejant lemes¡±.

Aquests s¨®n els ¨²nics fets provats. I, no obstant aix¨°, mereixen un total de tres anys de pres¨®, una pena que implica que els acusats, ciutadans espanyols sense antecedents penals, treballadors socials, estudiants, aturats o empleats precaris, han d'ingressar a la pres¨®. Tres anys de pres¨®, segons el mateix Tribunal Suprem que el 1982 va condemnar amb aquesta mateixa pena dos dels capitans que van participar en l'assalt armat al Congr¨¦s de los Diputats o que va establir que n'hi havia prou amb un sol any per als sis tinents que els van acompanyar.

Tot es fonamenta en la interpretaci¨® de l'article 498 del Codi Penal, que estableix que seran castigats amb pena de pres¨® de tres a cinc anys els que emprin for?a, viol¨¨ncia, intimidaci¨® o amena?a greu per impedir que un parlamentari assisteixi a les seves reunions (¡­).

L'Audi¨¨ncia i el vot particular formulat pel magistrat del Suprem Perfecto Andr¨¦s interpreten que moure les mans obertes, aixecar els bra?os o cridar no suposa ¡°for?a, viol¨¨ncia, intimidaci¨® ni amena?a greu¡±. ?s possible que en alguns moments de la manifestaci¨® alguns parlamentaris se sentissin atemorits, per¨°, en concret, els vuit processats no van fer res que es pogu¨¦s considerar una amena?a, ¨¦s a dir, l'anunci d'un mal o perill greu. Per contra, l'Audi¨¨ncia ha assegurat que quan alguns sectors de la poblaci¨® estan en una situaci¨® de greu vulnerabilitat (les retallades van significar un daltabaix en les prestacions socials) i pateixen un d¨¨ficit material de representativitat, ¡°perqu¨¨ no poden fer transcendir la seva indignaci¨® i el seu explicable malestar als mitjans de comunicaci¨® ni privats ni estatals¡±, no els queda cap m¨¦s possibilitat que rec¨®rrer al dret constitucional de manifestaci¨® al carrer.

Per la seva banda, Perfecto Andr¨¦s afirma que no es tracta de disculpar les accions considerades o privar-les de significaci¨®. Per¨° no existeix el requisit d'exercir ¡°for?a¡± sobre els parlamentaris. La intimidaci¨®, explica, suposa induir temor de tanta intensitat que obligui l'afectat a modificar el seu comportament, cosa que tampoc no va passar. Per contra, el Suprem considera que ¡°interposar-se en el cam¨ª de dos diputats que nom¨¦s pretenien accedir a l'¨°rgan en qu¨¨ havien de desplegar la seva funci¨® representativa, i fer-ho amb els bra?os en creu, suposa executar un acte intimidatori¡±.

Qu¨¨ ha passat a la societat espanyola perqu¨¨ conductes com les que es descriuen es considerin tan greus que requereixin un c¨¤stig tan sever? Potser la por no ¨¦s all¨° que va afligir els diputats del Parlament catal¨¤, sin¨® tot el que est¨¤ prenent per l'assalt en els ¨²ltims mesos a tot l'ordenament jur¨ªdic espanyol. Potser hi ha por que la desigualtat galopant acabi generant viol¨¨ncia (cosa que no sol passar amb la pobresa). Potser es pret¨¦n desplegar tot un arsenal violent i intimidatori davants dels ciutadans, a fi d'advertir-los i avisar-los del mal o del perill greu que, al gest m¨¦s petit, els espera. A ells, no als diputats.