La Mina lluita per la dignitat

Josep Maria Monferrer ¨¦s un pedagog que fa temps que est¨¤ jubilat per¨° que continua al peu del can¨®. Han passat per les seves mans tres generacions de la Mina. Ara dedica moltes hores a l¡¯Arxiu Hist¨°ric, que ell mateix va crear i que, en un local ple de caixes i de fotografies, guarda la mem¨°ria de la repressi¨® franquista ¨Cels afusellaments¨C, de les barraques i de la construcci¨®, als anys setanta, d¡¯un barri que l¡¯alcalde Porcioles va voler o va deixar que es fes com un aut¨¨ntic gueto; un lloc sense connexi¨®, en qu¨¨ es veia venir de lluny els forasters. Ara hi passa el tramvia, cam¨ª del Bes¨°s i m¨¦s enll¨¤. Monferrer explica dues coses b¨¤siques de la Mina. La primera, que la participaci¨® fixa l¡¯autoestima de la gent, els ensenya que les seves mem¨°ries no s¨®n pobres, sin¨® dignes. La dignitat ¨¦s una paraula sagrada, en aquest entorn. Aqu¨ª cada activitat t¨¦ el seu missatge.

L¡¯altra veritat li va arribar de Paulo Freire, mestre brasiler que va teoritzar la ¡°pedagogia de l¡¯oprimit¡± el segle passat, segle de lluites radicals a Llatinoam¨¨rica. Deia Freire: si has d¡¯ensenyar llat¨ª al Pau, ¨¦s m¨¦s important con¨¨ixer el Pau que saber llat¨ª. Monferrer somriu. ?s un home bo. Fa quaranta anys que viu a la Mina, en un dels pisos petits ¨Ctenen tots uns 60 metres¨C del bloc Mart. A la Mina els pocs carrers duen noms estel¡¤lars, com si s¡¯hagu¨¦s previst una guerra de les gal¨¤xies. I en aix¨° treballen ara. Seguint amb la frase de Freire, a la Mina s¡¯ha de con¨¨ixer la gent, per¨° tamb¨¦ s¡¯ha de saber llat¨ª, en el sentit menys literal del mot. La Mina, a c¨°pia d¡¯estar tancada sobre ella mateixa, ¨¦s un univers complicat.

La Mina ha generat unes regles de funcionament pr¨°pies

El barri ha canviat f¨ªsicament, perqu¨¨ l¡¯any 2000, arran del F¨°rum, que ¨¦s a quatre passes, es va fer un pla de reforma urbana i social ¨Caqu¨ª tot t¨¦ a veure amb tot¨C guiat per un consorci institucional. El pla va funcionar b¨¦ durant gaireb¨¦ una d¨¨cada, s¡¯hi van posar 200 milions, fins que es va estancar per la crisi. I ara els ve?ns estan revoltats, a la seva manera bastant callada, d¡¯empassar-se la r¨¤bia. La Mina ha generat unes regles de funcionament pr¨°pies, cosa que ajuda a mantenir un equilibri precari entre interessos confrontats. Diguem que es tracta de repartir el poder, un poder que no inclou les administracions, que en general deixen fer. Molta prosperitat cr¨ªptica ve de la droga. Hi ha comer? a la menuda, hi ha tr¨¤fic perpetu en gent de totes les edats i hi ha petit negoci a contracor de dones que sospiren i admeten que s¡¯ha de viure. Algunes van perdre fills per l¡¯hero?na dels vuitanta. En un any, la Mina aguanta 50.000 xeringues, hi ve molta gent de fora.

Per¨° la droga no ¨¦s tot el problema. Hi ha tensions de conviv¨¨ncia. Hi ha un absentisme escolar monumental. Hi ha atur. Hi ha viol¨¨ncia. Hi ha armes a dojo. Per contra, caminant-hi, es t¨¦ la sensaci¨® que tot est¨¤ en calma, una calma una mica estranya perqu¨¨ aqu¨ª tothom vigila. A la Mina hi ha una biblioteca espl¨¨ndida i buida. ¡°Feia m¨¦s falta una guarderia¡±, diu Monferrer, ¡°per¨° benvinguda sigui¡±. Hi han comparegut altres equipaments, s¡¯est¨¤ ampliant el CAP. Hi ha nascut la Rambla. S¡¯han eliminat barreres cap a mar. La Mina Vella ¨¦s avui un barri perfectament normal. Qu¨¨ ha passat, doncs? Que la part m¨¦s important del pla de reforma ha caigut. S¡¯anava a tirar a terra el pitjor dels blocs, el de Venus, que afecta centenars de persones, i s'havia de reallotjar-les en pisos nous. I partir els enormes i absurds blocs pantalla per crear un carrer que els travessi de banda a banda. Aix¨° s¡¯ha esfumat.

Per entendre la magnitud d¡¯aquesta frenada ¨C¡°¨¦s angoixant¡±, diu Monferrer¨C cal fer un tomb pel barri. Tirant cap a mar es veuen els pisos nous tancats i barrats, protegida l¡¯obra per Los Manolos, un dels clans que hi fa la llei. S¨®n quaranta pisos aqu¨ª, quaranta m¨¦s enll¨¤. Pisos bonics, moderns: cal mirar al voltant per saber qu¨¨ significa construcci¨® obsoleta, destralera i lletja. ¡°Ni l¡¯urbanisme ni l¡¯arquitectura s¨®n innocents¡±, diu Monferrer, ¡°i aqu¨ª ning¨² ha demanat perd¨® pel que s¡¯ha fet i pel que no s¡¯ha fet¡±. El reallotjament costa uns 35.000 euros a cada fam¨ªlia. Els ve?ns no volen pagar, no poden, diuen; per¨° molts altres ve?ns assenyalen els cotxassos aparcats i diuen que m¨¦s d¡¯un s¨ª que pot. L¡¯Administraci¨® diu que no hi ha diners per continuar amb la reforma. I tothom assenyala Venus com una mena de ¡°tumor¡± que contamina el barri sencer. Li pregunto a Monferrer: ¡°Viure en condicions p¨¨ssimes i amb manca d¡¯espai crea problemes¡±.

Ens acostem a Venus i de sobte la qualitat de l¡¯entorn cau en picat: ¨¦s com tornar al passat, a un tipus d¡¯est¨¨tica extrema que ja ¨¦s dif¨ªcil de veure enlloc. Tot gris, caduc i esventrat. Hi ha dues ¨¤rees de jocs infantils sense jocs, perqu¨¨ els han robat, simplement. Les persianes dels espais comercials estan abaixades, per¨° la llegenda ¨¦s que s¡¯obren a hores prop¨ªcies per fer coses m¨¦s aviat incompatibles amb la legalitat vigent. Des d¡¯una peanya tot ho vigila Camar¨®n. M¡¯imagino que aqu¨ª ¨¦s com un d¨¦u, li comento a Monferrer. ¡°Doncs ja li han trencat la cara tres vegades¡±, contesta. I entenc, perqu¨¨ aqu¨ª les coses s¡¯entenen de cop, que la r¨¤bia acumulada s¡¯expressa en aquestes destrosses in¨²tils, en aquest ordre subterrani que enlaira els uns i desapodera els altres. Tot ¨¦s molt brut, les porteries estan fetes miques, les b¨²sties no tenen portes. Aquesta Mina ¨¦s un m¨®n tancat, perqu¨¨ els han obligat a tancar-se.

Aqu¨ª ning¨² ha demanat perd¨® pel que s¡¯ha fet i pel que no s¡¯ha fet¡±

Saludo Maria Ripoll, que organitza ¡°les Adrianes¡± de la Mina, un grup de dones. Va comen?ar a les barraques del Camp de la Bota: se sol dir que Barcelona era indiferent a la sort dels barraquistes per¨° la ciutat fornia un estol de voluntaris que hi duien alfabetitzaci¨®, roba, sanitat, afecte. Me¡¯n vaig de la Mina amb la imatge dels pisos tancats des de fa tres o quatre anys: ¨¦s escandal¨®s que es malmeti alhora la inversi¨® p¨²blica i l¡¯expectativa popular. ¡°Exigim que aix¨° no es doni per perdut¡±, diu Monferrer com a comiat. ¡°Si no hi ha diners, ens esperarem; per¨° Venus ha de desapar¨¨ixer. La gent necessita dignitat¡±. El problema ¨¦s que els van prometre un futur i ara els diuen que no hi ha futur.