¡°Hav¨ªem de ser a l¡¯avi¨®¡±

El Mirco i el Carstin estan asseguts a terra, recolzats en una columna ajudats del seu equipatge, callats, com en un altre m¨®n. Potser perqu¨¨ han estat a punt d'estar-ho: anaven a reservar de tornada a D¨¹sseldorf el vol que ha acabat estavellant-se als Alps francesos. ¡°Hav¨ªem de ser a l'avi¨®¡±, diu un.

Estan asseguts davant del mostrador en qu¨¨ al cap d'una estona es facturar¨¤ l'¨²ltim vol diari de Germanwings entre Barcelona i D¨¹sseldorf, amb sortida prevista a les 19.30 hores. ?s el m¨¦s barat de la ruta. Pagar menys i estar unes hores m¨¦s a Barcelona i visitar el Camp Nou els ha salvat la vida. S¨®n vius, per¨° als seus caps sembla que pesa sobretot la idea que podrien no ser-ho.

El Mirco sembla el m¨¦s afectat. ¡°?s una sensaci¨® dif¨ªcil d'explicar; estic una mica espantat¡±, balboteja. ¡°An¨¤vem a reservar el vol anterior i pod¨ªem haver estat en l'avi¨® i en aquest sentit tenim sentiments oposats¡±, interv¨¦ el Carstin. ¡°Per¨° suposo que tot anir¨¤ b¨¦, que hauran revisat les coses dues vegades i que no hi haur¨¤ problemes¡±, afegeix.

¡°Era el vol m¨¦s barat i vol¨ªem quedar-nos una mica m¨¦s i veure l'estadi del Bar?a¡±, precisa. S'han assabentat de l'accident a mig mat¨ª, al metro. ¡°Hav¨ªem anat al Camp Nou i un amic meu m'ha trucat perqu¨¨ volia saber si era viu i m'ha explicat el que havia passat¡±, relata el Mirco.

A l¡¯aeroport es vivia una calma tensa per tot arreu

L'estat d'¨¤nim dels dos joves alemanys reflecteix l'ambient que durant tot el dia s'ha viscut a l'aeroport del Prat: una calma tensa. La pres¨¨ncia d'un ex¨¨rcit de periodistes i desenes de c¨¤meres de televisi¨® eren el principal indicador que passava alguna cosa. Aquesta agitaci¨®, i el pas dram¨¤tic, el degoteig constant dels familiars de les v¨ªctimes que anaven arribant a poc a poc al centre de suport posat a la seva disposici¨® en uns locals d'Aena entre els segments B i C de la terminal T-2.

Uns quants arribaven sols; la majoria, acompanyats d'algun amic. Els que s'acostaven al centre d'atenci¨® caminant per l'interior de la terminal ho feien escortats per un o diversos agents dels Mossos d'Esquadra. M¨¦s que per protegir-los de la premsa, per dissuadir els mitjans i evitar que els molestessin.

Una dissuasi¨® potser innecess¨¤ria perqu¨¨, fora de la terminal, on esperava el gruix de c¨¤meres, micr¨°fons i redactors, el mur de periodistes s'obria immediatament davant l'arribada d'un afectat. Acostumats sempre a interrogar, avui els periodistes estaven muts, incapa?os de llan?ar preguntes la resposta de les quals era massa ¨°bvia. Quin sentit tenia preguntar-li ¡°com est¨¤?¡± o ¡°quin familiar seu volava en aquest avi¨®?¡± a una mare, a un germ¨¤, a un amic d'alg¨² que aquest mat¨ª s'ha embarcat en el vol GW9525 amb destinaci¨® a la mort?

Aquesta calma tensa es vivia per tot arreu a l'aeroport. La mostrava la Jean, una dona sofisticada de mitjana edat que havia arribat ja feia una estona procedent de Londres i que fuma amb gest nervi¨®s a l'entrada de la terminal. ¡°Estic esperant una amiga que ve des de Brussel¡¤les. Ve amb molt retard¡±, es lamenta. Hauria d'estar relaxada perqu¨¨ ella ja ¨¦s aqu¨ª. ¡°¡±Mmm, he de tornar a volar dijous", riu amb un punt de nerviosisme.

¡°El que ha passat ¨¦s horrible. Espero que no em passi a mi", afegeix amb el mateix nerviosisme. ¡°Me n'he assabentat quan he arribat aqu¨ª. He vist tants periodistes que he pensat que estaven esperant? algun fam¨®s. Per¨° no. M'han dit que no, que havia caigut un avi¨® que anava a D¨¹sseldorf i que havien mort 150 persones. Terrible¡±, murmura. Ha vingut a Barcelona per anar al Liceu. I ¨¦s que, malgrat tot, la vida continua.