Miquel Barcel¨®, la cuina del pintor

Al pintor Miquel Barcel¨® (Felanitx 1957) l¡¯esvera que a Mallorca la deixin esquin?ar pel turisme, encara m¨¦s. Molts de paisatges, mutilats, i els camps de fora vila els devoren les malalties, la sequera i el ciment que creix. Des de ca seva veu molta mar gran i un ter? de l¡¯illa, amb bon redols verges sense trencar. Comprom¨¨s en contra dels abusos a la seva terra, avui com als 20 anys, el 1977, quan va esser un dels activistes que ocup¨¤ Sa Dragonera per salvar la illa. D¡¯en?¨¤, sovint, ¨¦s c¨°mplice dels ecologistes.

Barcel¨® ¨¦s un dels protagonistes principals de l¡¯art actual, qui du la doma sense aturador des dels anys vuitanta, pel que ha fet i pel que pot venir: est¨¤ engrescat, ocupat al taller, t¨¦ nous reptes, singulars: fer tres tapissos per a Notre-Dame de Par¨ªs i un probable enc¨¤rrec de la fa?ana de la Sagrada Fam¨ªlia de Barcelona. Fa mostres a museus d¡¯Alemanya i en far¨¤ a Madrid, els Estats Units i al Louvre. S¡¯estima m¨¦s no parlar del que pot venir.

Enguany plant¨¤ una cer¨¤mica enorme en un bosc, a Chaumont, al Loira. Ha fet el cartell del Bar?a pels 125 anys, ¡°¨¦s una mica en Messi¡±, confessa. L¡¯ha entretingut, com la doble presentaci¨® Barcelona-Madrid del seu llibre De la meva vida. Un poc de trull lluny del cau, i el desig de tornar a entotsolar-se en la pintura o el fang, fer feina.

¡°Com se semblen els teus quadres en aquest paratge¡±, recorda que han dit alguns dels visitants que entren al seu taller de Sa Devesa, a Ferrutx, Mallorca. Casa seva ¨¦s a una banya salvatge i rural, amb una torre medieval, davall la muntanya davant la badia d¡¯Alc¨²dia.

Barcel¨® creu que potser hi ha ¡°una esp¨¨cie de mimesi entre l¡¯obra i l¡¯ambient, com la pell del conill s¡¯assembla a la garriga, una simbiosi natural¡±. Emper¨°, als tallers de Par¨ªs i Farrutx, on pinta, sol fer els mateixos temes i tons. En tot cas, ¡°la llum de Par¨ªs ¨¦s millor per pintar, ja ho deia C¨¦zanne, que alabava el gris clar de Par¨ªs per¨° ell pint¨¤ m¨¦s a Aix-en-Provence que se sembla m¨¦s a la llum d¡¯aqu¨ª ¡°.

A Mallorca t¨¦ quadres humits del fons de la mar, algun peix gris gros i d¡¯altres esbarts coloristes. Ha passat mitja vida dins i davall l¡¯aigua, i llegint i pintant. Cada dia surt a caminar, bastant i aviat, es banya o cerca esclatasangs, rovellons.

Per anar a Sa Devesa s¡¯ha de fer la travessia de Mallorca. El que era conrad¨ªs, ametllerar, figuerals, horts, en part s¨®n cementeris de troncs secs negres, desmaiats o grisos. Un espai esburbat. El bosc salvatge ¡ªullastres i pins¡ª es fa seva l¡¯illa buida. S¡¯esvaeix el que el pag¨¨s conre¨¤ tira a tira des del segle XIII, per viure i fer cert capital: ametlles i figues (per als porcs), a mitges amb els senyors. Just sembren vinya, ¨¦s la moda, lamenta.

Com un manifest de resist¨¨ncia, a la tanca d¡¯entrada de la finca ha sembrat 300 ametllers de varietats aut¨°ctones. Aquest hivern floriran i fruitaran. No cerca una postal, ¨¦s una opci¨® d¡¯afirmaci¨®, un s¨ªmbol contra la fatalisme fred, geol¨°gic, del tanmateix, au o idoi de l¡¯idioma dels nadius. Esdev¨¦ una mem¨°ria del pare, Miquel tamb¨¦, obsessio?nat a sembrar arbres. Cal salvar de la derrota el pa¨ªs natural. El tema dels excessos del turisme el fa enraonar, el treu de solc.

T¨¦ la d¨¨ria de ser un autor total, amb el desig no proclamat de fer primer o ser el millor, col¡¤locat o guanyador. No parla dels altres. Cerca l¡¯obra colpidora en paper, tela, cer¨¤mica, gravat, bronze. ?s pintor. ¡°Artista pl¨¤stic¡± l¡¯escalda. Escriu per¨° no ¨¦s escriptor.

Apunta i dibuixa, t¨¦ centenars de carnets. ?s calent el llibre divers de primera mem¨°ria, un trencad¨ªs fascinant d¡¯imatges, fotos i textos, editat en catal¨¤, espanyol i franc¨¨s. De la meva vida (Galaxia Gutenberg, Mercure de France). Un quadern de bit¨¤cola, amb t¨ªtol que evoca G¨®ngora. ?s un tribut a sa mare, Francisca Artigues, que l¡¯engresc¨¤ de nin i per aix¨° ¨¦s responsable del doble naixement de Barcel¨®, de l¡¯home i el pintor. Li feu desenes de retrats. Fin¨ª fa poc a tocar un segle.

Barcel¨® ¨¦s un gest que no tremola. Veu i viu la pintura, ho ferm¨¤ d¡¯infant. ¡°Als 10 anys ja ets qui ser¨¤s¡±, raona i diu exemples universals. Cerca i tasta el goig privat, entre l¡¯¨¨xit i el risc, sovint a tocar, i ho detalla. No ¨¦s un personatge esquiu ni solemne, ¨¦s afable, emp¨¤tic.

Adesiara cuina minuci¨®s menjars bons per a dos o tres, simples, delicats, que sovint esdevenen de rebot a la greixonera parents de bodegons marins, plantes silvestres, bolets i animalons, o paratges del fons de la mar o de la garriga, redols avinents al seu refugi.

Fa el sofregit, adesa els ingredients i el brou. Tot sol, com al taller. Els plats s¡¯assemblen a certs quadres: a natures mortes, paisatges postimpressionistes o figuratius, receptari familiar, de l¡¯experi¨¨ncia popular o els viatges. ?s la cartografia de l¡¯autor, el microcosmos de la mediterrane?tat. A taula, un roig profund color de la sobrassada vella.

Avesat al risc, la m¨¤ i l¡¯ull educats en l¡¯al¨¨ de la llum, l¡¯espai, la forma i els detalls dif¨ªcils, mant¨¦ la potencialitat trencadora en horitzons cl¨¤ssics. Tempta, treballa, erra o afina, esborra o recrea, ficat a sobre o dins la tela.

Flota en un combat de jocs de dits amb el color o el fang, sense distracci¨® de mirades, mots o renous aliens que escrutin. Sol. Ha gosat estalviar actuacions sobreres. No hi ha trampa, tot es mostr¨¤ en estar llest.

En els silencis dels dubtes a vegades neixen raigs de trobada, esclats de seguretat com d¡¯apoteosi secreta. Les teles noves recorden un llinatge com¨². Si de cas refuta (repinta, oblida) quadres a mig fer i prou cer¨¤miques habiten el clot del rebuig.

Per no destorbar-se, al taller hi t¨¦ m¨¦s teles girades cap a la paret, obra iniciada, acabada o en q¨¹esti¨®, que la que es veu en proc¨¦s actiu. Hi ha cinc o sis quadres grans a la vista amb pintura fresca i l¡¯explosi¨® de formes i colors i novetats, animals submarins en gris, en un roig cru d¡¯aram. Peixos que guaiten, en els blaus de la tinta de la mar o el groc solar. En els barcelons els temes van i tornen. L¡¯obra serva l¡¯estil, una fisonomia.

De cop emergeix enmig a la conversa p¨²blica. El cardenal de Par¨ªs el convid¨¤ a fer tres tapissos de les capelles de la catedral de Notre-Dame. Far¨¤ teixir tres cartons, narratius, sobre temes b¨ªblics, enfilats amb sedes i amb alguna fibra tecnol¨°gica novella, a la hist¨°rica f¨¤brica des Gobelins. Iconografia cl¨¤ssica d¡¯escenes mitol¨°giques al temple on es va calar foc el 2019, devora casa seva arran del Louvre. An¨¤ a guaitar les flames dins la fosca.

M¨¦s avinent, a Barcelona, es cou una acci¨® per acabar la Sagrada Fam¨ªlia. La junta de la construcci¨® es planteja la participaci¨® de Barcel¨® en al?ar la nova gran fa?ana que donar¨¤ a la mar, un desafiament. Emper¨°, ell s¡¯estima m¨¦s esser prudent, no vol dir res ni li toca ara. Coratge i arguments no en manquen. ?s el torn dels cappares que duen la culminaci¨® del temple de Gaud¨ª. La comissi¨® art¨ªstica i la teol¨°gica han de dir-hi la seva i beneir si escau la intervenci¨®, els retaules cer¨¤mics enormes de la fa?ana de la Gl¨°ria.

Esser als murs hist¨°rics i de temples no li ¨¦s estrany. A la Seu de Mallorca, el 2008 ja dialog¨¤ amb el g¨°tic i amb espais adesats per Gaud¨ª ¡ªi Josep Maria Jujol¡ª en una reforma del 1900. El 2000 el bisbe li feu l¡¯enc¨¤rrec de fer una cer¨¤mica de 300 metres quadrats, una nova pell per a la capella del Sant¨ªssim, la representaci¨® del miracle dels pans i els peixos. Hi ha un santcrist ressuscitat, en blanc, en relleu, el cos de Barcel¨® marcat des de darrere del fang cru.

?s el pintor en el taller, entre la mar, la cuina i la selva. Peixos escorxats i una crom¨¤tica col¡¤lecci¨® de fruits i animals, cranis i pans torrats. Una ona romp al capdamunt del retaule, trenca la mar i els vitralls de grisalla filtren la llum del sol que aplana.

Als inicis del 2024, va obrar una altra pe?a arriscada, la grotte de Chaumont: una cova-boca el cap d¡¯un monstre?, una balena m¨ªtica? ?s als jardins d¡¯un castell, una cer¨¤mica de 7.000 quilos, una escultura complexa, un repte t¨¨cnic fet d¡¯una pe?a d¡¯argila, cuita a Mallorca i traginada en tr¨¤iler i vaixell a Barcelona i en autopista fins devora Par¨ªs. La grotte cont¨¦ els seus mons i afeccions: el taller, la pintura parietal, animals i peixos, les grutes, el forat al centre de la terra, els ecos de viatges i la mitologia, ell mateix autoretratat er¨°ticament.

En la cer¨¤mica veu els or¨ªgens, una s¨ªntesi, un resum inicial, el relat de l¡¯univers de la pintura. ?s tamb¨¦ com una evocaci¨® de les obres de les coves que tant aprecia i visita a Chauvet, Lascaux o Altamira. A Austr¨¤lia els seus ulls repassaren en detall les petites i gegants pintures m¨¦s antigues de tot, la de les cultures dels abor¨ªgens.

Barcel¨®, abans de fer 30 anys, l¡¯any 1986, assum¨ª a Barcelona el primer envit, una proposta d¡¯una obra en un espai p¨²blic. Al?¨¤ una mar amb ones dins una pica rodona a la c¨²pula del Mercat de les Flors, de dotze metres de di¨¤metre i 2.500 quilograms de pes.

Emper¨°, el barcel¨® fins ara m¨¦s gran, immens, de 1.400 metres quadrats, vola al cel ras de la sala dels Drets Humans de l¡¯ONU de Ginebra, del 2008. ?s una c¨²pula que duu 30.000 quilos de pintura, cents de degotissos blancs pintats de cents de pigments per variar la imatge i el to segons on ets. Un desafia?ment creatiu, est¨¨tic i t¨¨cnic, penjar la mar al cel dins la cova/c¨²pula.

En el relat t¨¦ present m¨¦s peces singulars, com l¡¯enorme i ef¨ªmer ¡ªes destru¨ª aposta¡ª mural fet a la biblioteca nacional de Fran?a a Par¨ªs el 2016. Un llen? de grafismes i dibuixos, en un tel de fang fresc en una vidriera finestral de 190 metres de llarg i sis metres d¡¯alt.

El documental de Manuel Huerga Vidre de meravelles recull el proc¨¦s per dibuixar l¡¯escenografia al sol i la llum, en homenatge a Ramon Llull. Eren 220 imatges grosses. Destrossades. S¨®n a ¡®Le grand verre de terre¡¯ a la revista Matador. Huerga comen?¨¤ a les matances del porc que Barcel¨® fa d¡¯en?¨¤ 40 hiverns a Sa Devesa. Pastar una bona sobrassada ¨¦s m¨¦s que una feina i servir cinc plats tradicio?nals, volc¨¤nics, en dos menjars, una feta de festa.

Fuga?, sense rastre f¨ªsic, per¨° fet desenes de cops amb fang que rod¨¤ mig m¨®n, des del 2006, fou un altre muntatge: Paso Doble, una performance vigorosa amb mur de fang fresc. Exhibia en viu com surten i muden imatges i formes sobre dues parets blanes. En p¨²blic el pintor i el ballar¨ª Joseph Nadj improvisaven el joc de moviments pict¨°rics i del cos, amb punyides, ratlles i gerros xafats i pluja de cal?. Penetraven al final dins l¡¯obra, fugien per un forat. Ficar-se dins la pe?a, escapolir-se, un s¨ªmbol.

En el Museu Picasso de Par¨ªs, el 2016, Barcel¨® estren¨¤ una altra i rara obra ef¨ªmera en un llen? blanc d¡¯uns 60 metres quadrats, que Barcel¨® pintava de negre i s¡¯esborrava tot sol en minuts. Actu¨¤ arreu amb el m¨²sic Pascal Comelade. Era Imatge fantasma i Despintura f¨°nica. No en resta res, v¨ªdeos. Com la representaci¨® del quadre viu de cer¨¤mica crua de Paso Doble.

Esser dins i sobre l¡¯obra li ve de lluny. Es retrat¨¤ als vuitanta a N¨¤pols quan feu una tela ben gran sobre el terratr¨¨mol, L¡¯ombra que tremola. A Barcelona, al seu estudi devora el Museu Picasso, desenvolup¨¤ la perspectiva i l¡¯estrat¨¨gia argumental de ser part del quadre, ell i els seus cans, tan propers en el seu entorn.

Fent i desfent la perfomance de Paso Doble surt la pel¡¤l¨ªcula El cuaderno de barro d¡¯Isaki Lacuesta, qui acompany¨¤ Barcel¨® al pa¨ªs dogon ¡ªcasa seva a Mali, ara impossible de visitar. Lacuesta arm¨¤ una obra dual: Los pasos dobles, sobre Barcel¨® i el pintor i escriptor Fran?ois Augi¨¨ras, que pint¨¤ al desert. ¡°No he anat mai endarrer de fer cine, i ¨¦s una feina amb massa gent¡±.

Rodamon, ¨¦s a Mallorca despr¨¦s de trescar lent per Austr¨¤lia, museus del Jap¨® i la Xina. Amb estances a Par¨ªs, visites a Barcelona i Madrid. T¨¦ obertes tamb¨¦ exposicions a dos museus d¡¯Alemanya, i una a M¨°naco i per cap d¡¯any prepara fer-ne una a la seva galeria a Madrid, monogr¨¤fica de teles, gravats, papers i cer¨¤mica, a l¡¯entorn d¡¯una tema al qual torna pict¨°ricament, els toros, quelcom at¨¤vic i en regressi¨®.

Serva l¡¯arrel rebel de pintor jove que tenia un aire del seu admirat Bob Dylan. El definiren com una rockstar al tomb dels 30 anys, quan, llumin¨®s i trencador, va compar¨¨ixer triomfant als vuitanta i noranta, com qui diu sense voler. Massa aviat, creu. Ara duu el cabell dret i ordenadament descambuixat. Passada la nova figuraci¨® i els neoexpressionistes, mai no ha estat un pintor abstracte. Li va b¨¦ el postimpressionisme. ¡°Me sent ben acompanyat¡±.

A la Pedrera, de bell nou Gaud¨ª, el 2024 s¡¯exhib¨ª en un resum d¡¯imatges, moltes cer¨¤miques, quaderns i aquarel¡¤les i pocs quadres. La presentaci¨® esdevingu¨¦ quasi tres d¨¨cades despr¨¦s d¡¯omplir el Macba, que t¨¦ una bona mostra de la seva feina, menys que el Museo Reina Sof¨ªa de Madrid, amb una bona representaci¨® fins ara amagada. Part penja a la Moncloa des de la covid, on una tela excel¡¤lent, El taller de les escultures, presideix una sala. La col¡¤lecci¨® m¨¦s destacada la t¨¦ el museu de la fundaci¨® Juan March a Palma.

?s una figura que t¨¦ influ¨¨ncia i seguidors. Tot el que fa ¡ªo diu¡ª ¨¦s novetat, not¨ªcia, tema d¡¯inter¨¨s i debat si escau. Ha fet el cartell del Bar?a dels 125 anys. Mir¨® i T¨¤pies feren els p¨°sters dels 75 i 100 anys del club. Mir¨® i T¨¤pies (Picasso, sens dubte) s¨®n dels pintors moderns que m¨¦s goig li fan. A casa seva t¨¦ detalls dels tres.

El barcel¨® del Bar?a deu ser el de m¨¦s impacte, el m¨¦s vist mai fins ara en un dia, al museu obert d¡¯internet. Comenta que ¡°fins i tot m¨¦s que la capella de la Seu¡±, que representa un trenc de modernitat a la hist¨°ria de Mallorca, feta dins una g¨°tica escultura d¡¯aire.

No ¨¦s l¡¯¨²ltim o ¨²nic avantguardista que pinta i no ¨¦s un mit¨°man. El 1984, a Nova York, va con¨¨ixer Andy Warhol, qui li va fer un retrat. T¨¤pies el va visitar a casa a Sa Devesa i amb Mir¨® s¡¯hi va relacionar a Palma. Amic dels pintors Haring, Basquiat, Cy Towbly, Clemente, els seus galeristes a l¡¯elit han estat mites: Amelio, Lambert, Castelli, Bis?chofberger; ara ¨¦s Ropac.

L¡¯atreu la literatura i en sap. S¡¯ha fet amb Bowles, Guibert, Modiano, Berger, Zagajewski, Gimferrer. Tenia sintonia especial amb Xavier Folch i amb l¡¯estrany Miquel Bau?¨¤. A cops passa llibres que li han agradat: les converses de Borges i Bioy Casares, una antologia de Pasolini, Les idees dels altres o Con Stendhal de Simon Leys, o La Luz dif¨ªcil de Tom¨¢s Gonz¨¢lez. Ja no llegeix en format de llibre electr¨°nic: ¡°Me fuig, no me¡¯n record del llegit a la pantalla, m¡¯estim m¨¦s el f¨ªsic, el paper¡±. Mentre fa la claror de dia treballa al taller. Els matins sol anar a la teulera de Vilafranca a fer cer¨¤mica. Du auriculars i escolta m¨²sica, obres narrades o entrevistes hist¨°riques dels arxius de r¨¤dios internacionals. Un dia escoltava una conversa amb Nabokov.

Havent dinat es fa el capvespre, la posta de sol o hora prima esdev¨¦ teatral pel vent, cullerades de melmelada de magrana sobre les muntanyes de l¡¯enfront i el pla. Dues cusses juguen inquie?tes a l¡¯era. En la solitud pinta, prova i innova els encerts. ?s una estrat¨¨gia biogr¨¤fica i del coneixement bastir l¡¯obra sense perdre l¡¯estil, una fisonomia identificable. Tasta, cerca i referma, i mou els arguments del seu art en edat madura. No sembla cercar impostures de l¡¯activitat central, ¨²nica, que ¨¦s esser i jugar-se la pell al taller. ?s un illenc que obra isolat, concentrat i en pulsi¨® permanent. ¡°La biografia del pintor ¨¦s al taller¡±, va dir fa vint anys, i creu ara i els fets confirmen.

De la meva vida

Miquel Barcel¨®
Galaxia Gutenberg
Traducci¨® del franc¨¨s d'Emili Manzano
264 p¨¤gines. 32 euros