Andalusia i Catalunya: la nova alian?a?

La vict¨°ria de Susana D¨ªaz en les eleccions andaluses constitueix sens dubte un ¨¨xit personal indiscutible, que denota que es tracta d'una pol¨ªtica de ra?a amb un coratge i una intu?ci¨® pol¨ªtiques que cal recon¨¨ixer. Coratge per prendre la decisi¨® arriscada d'anticipar les eleccions. Intu?ci¨® per copsar que era el moment propici per intentar frenar el deteriorament electoral socialista, aprofitar el descr¨¨dit del PP i agafar amb el peu canviat la for?a emergent de Podem. Agradar¨¤ m¨¦s o menys el seu estil o les seves propostes, per¨° ha mostrat unes virtuts que no s¨®n comunes en pol¨ªtica: habilitat, coneixement a fons de la conjuntura, c¨¤lcul i ambici¨®. Molta ambici¨®. Tan personal com pol¨ªtica.

D'aquesta manera Susana D¨ªaz es consolida com un valor pol¨ªtic real que cal tenir molt en compte en la pol¨ªtica espanyola. Pel pes indubtable d'Andalusia en el conjunt espanyol: la comunitat m¨¦s poblada; la comunitat indispensable en l'equilibri territorial i pol¨ªtic de l'Espanya auton¨°mica; la comunitat amb una posici¨® estrat¨¨gica clau en la dif¨ªcil i complexa relaci¨® entre les dues ribes de la Mediterr¨¤nia... i tamb¨¦, pel pes inq¨¹estionable del PSOE andal¨²s en el conjunt del socialisme espanyol, amb unes pretensions de primacia de delicada i conflictiva gesti¨®.

La consideraci¨® realista de la for?a de Susana D¨ªaz topa amb una s¨¨rie de prejudicis i clix¨¦s instal¡¤lats que seria prudent examinar fredament i rigorosament. I sense apriorismes, si es vol fer un intent seri¨®s d¡¯an¨¤lisi per pensar, tamb¨¦, les relacions entre Catalunya i Espanya. O no haur¨ªem de comen?ar ja ¨Csense embuts ni arrog¨¤ncia¨C a restablir els ponts entre Catalunya i Andalusia?

D'entrada, cal fugir del t¨°pic dominant sobre una Andalusia vista com una regi¨® par¨¤sita, amb prioritat per a les transfer¨¨ncies europees i de les comunitats espanyoles m¨¦s riques, incapa? de superar per si mateixa els seus problemes econ¨°mics i socials estructurals, instal¡¤lada en una posici¨® de victimisme permanent ... ?s evident que no poden negar-se els problemes estructurals de la societat andalusa, ni tampoc la pres¨¨ncia d'un discurs victimista que tendeix a eludir la responsabilitat pr¨°pia, fins al punt de constituir un veritable nacionalisme andal¨²s. Per¨° tampoc no pot negar-se l'esfor? sostingut de superaci¨® d'Andalusia i, en particular, el dinamisme de la seves ciutats. Des de Sevilla fins a la din¨¤mica M¨¤laga, que se'ns presenta com una ciutat d'una enorme pot¨¨ncia cultural. L'estigmatitzaci¨® d'Andalusia com a regi¨® endarrerida i subvencionada ha estat una contribuci¨® permanent a la construcci¨® del discurs nacionalista i populista. Ens podem permetre mantenir aquesta visi¨®?

?s per aix¨° que des de Catalunya s'hauria de tenir una especial sensibilitat per establir amb Andalusia unes relacions de respecte mutu, condici¨® necess¨¤ria per poder reconstruir el di¨¤leg imprescindible per a la conviv¨¨ncia ib¨¨rica. Al punt que han arribat les coses pot semblar extemporani recordar aquella idea que postulava el president Pasqual Maragall de basar aquesta conviv¨¨ncia en la solidaritat rec¨ªproca, que garant¨ªs simult¨¤niament una solidaritat econ¨°mica ben proporcionada i acotada en el temps i una solidaritat ling¨¹¨ªstica i cultural que express¨¦s el reconeixement de l'Espanya plural. Per qu¨¨ no? No haur¨ªem d¡¯explorar, a fons, noves mirades ¨Cper qu¨¨ no?¨C, aliances??? Desconec si el president Artur Mas, per exemple, ja ha parlat amb la nova presidenta... per¨° jo no esperaria gaire a fer la primera visita... o a convidar-la.

Des de la for?a que li d¨®na la seva vict¨°ria electoral, Susana D¨ªaz t¨¦ l'oportunitat de recuperar aquest discurs, lluny de la temptaci¨® populista que la portaria a fer-se l'abanderada de l'Espanya ¨²nica. Si Susana D¨ªaz vol fer una contribuci¨® positiva a la recuperaci¨® del socialisme espanyol no t¨¦ cap bandera millor que aixecar la de l'Espanya plural, ¨²nica manera que a Catalunya la paraula del socialisme espanyol torni a ser escoltada. Pot esperar-se del seu coratge i la seva intu?ci¨® una aposta que seria guanyadora per a la causa del socialisme i la d'una Espanya integradora? No ho s¨¦, per¨° s¨ª que s¨¦ com d¡¯¨²til seria per a ella (per a les seves ambicions), per a Andalusia i per al seu partit. Si el PSOE ¨¦s vist com un partit nom¨¦s andal¨²s no governar¨¤ mai Espanya. Si amb el seu particular nacionalisme ha guanyat les eleccions... amb una mirada a la pluralitat nacional espanyola podria guanyar les properes. Catalunya i els seus lideratges pol¨ªtics haurien de comen?ar a mirar cap al sud si volen continuar somiant amb el nord. Potser ha arribat el temps del quid pro quo entre Catalunya i Andalusia.

Antoni Guti¨¦rrez-Rub¨ª @antonigr, assessor de comunicaci¨®