Franz i Dora

El juliol de 1923, Franz Kafka va con¨¨ixer Dora Diamant, noia jueva molt m¨¦s jove que ell, i van fer-se amants. No era la primera de les seves aventures amoroses, per¨° s¨ª que va ser l¡¯¨²ltima. Poc temps enrere havia estat enamorat de Milena Jesensk¨¢, que m¨¦s tard es convertiria en traductora a la llengua txeca de l¡¯obra de l¡¯escriptor de Praga. Abans que ella, i de manera assenyalada, Kafka havia tingut una relaci¨® tempestuosa amb Felice Bauer, noia lletgeta, d¡¯enorme i preocupant dentadura, que Kafka va confondre, el dia que la va con¨¨ixer a casa de Max Brod, amb una serventa. Es van prometre, van desfer l¡¯alian?a, es van tornar a prometre, i van tornar a deixar-ho c¨®rrer, per sempre m¨¦s. L¡¯argument de Kafka, com ¨¦s sabut, va ser que l¡¯escriure estava seriosament renyit amb una vida de casat i de fam¨ªlia. Si la relaci¨® amb Dora a M¨¹ritz, al mar B¨¤ltic, va prosperar, ¨¦s possible que fos pel fet que Kafka ja no tenia, llavors, cap pressa per escriure: sabia que la tuberculosi no es curava i que la seva vida tenia els dies comptats.

Dora potser tamb¨¦ ho sabia, per¨° la persona de Kafka li va resultar captivadora. El setembre del mateix 1923 van tornar a reunir-se, aquesta vegada a Berl¨ªn, que era el dest¨ª que desitjaven tots els escriptors en llengua alemanya del regne de Boh¨¨mia. Primer van viure en una casa al barri de Steglitz, de la qual van fugir a causa del mal humor de la mestressa, que desaprovava la relaci¨® d¡¯un home de quaranta anys amb una noia tan jove. Van passar a un altre habitatge, i encara a un tercer. Pagaven el lloguer ¡ªKafka tenia una bona pensi¨® com a funcionari de l¡¯Estat en una companyia d¡¯assegurances amb sucursal a Praga¡ª, per¨° la gran inflaci¨® de 1923 ¡ªen qu¨¨ es van arribar a pagar bilions de marcs alemanys per un sol d¨°lar¡ª els obligava a triar habitacions cada vegada m¨¦s modestes. Els pares d¡¯ell, no els d¡¯ella, enviaven al fill mantega, xocolata, una funda de llana per als peus, un cobrellit calent, ous i all¨° que podien. Tot amb tot, la vida de Franz i Dora, aquells mesos a Berl¨ªn, va ranejar la mis¨¨ria. Ell encara va ser capa? d¡¯escriure unes quantes narracions, per¨° va obligar Dora a cremar-les a l¡¯estufa. Escrits i cartes que van romandre van quedar despr¨¦s en mans d¡¯ella, per¨° la Gestapo se¡¯n va apropiar el 1943, i es donen per perdudes. Dora Diamant va sobreviure a l¡¯Holocaust.

Van ser feli?os: potser van ser els mesos m¨¦s feli?os en la vida de Kafka, que va arribar a demanar la m¨¤ de la seva amiga a un pare molt religi¨®s, que va dir que ni pensar-hi. La malaltia va avan?ar, i al final Max Brod i un oncle de Kafka, metge, li van retre visita i van conv¨¨ncer-lo perqu¨¨ abandon¨¦s Berl¨ªn. Van passar, ell i la seva amiga, a un sanatori de Viena, despr¨¦s a la Cl¨ªnica Universit¨¤ria de la mateixa ciutat i, finalment, al sanatori del Dr. Hoffman, tamb¨¦ a Viena, on Kafka va morir el 3 de juny, sempre en companyia de la seva ¨²ltima amant, que l¡¯alimentava, li parlava i el netejava.

?Podia fer-se, amb aquest material tan trist, s¨°rdid fins i tot, una bona novel¡¤la? Era una cosa dif¨ªcil, i per aix¨° ning¨² no ho havia intentat. Ara, Michael Kumpfm¨¹ller, muniqu¨¨s, ofereix en traducci¨® castellana la seva novel¡¤la La grandeza de la vida (bella, po¨¨tica traducci¨® de Bel¨¦n Santana, Barcelona, Tusquets, 2015), i presenta aquest quadre desolador amb una mestria que esborrona. Ni ell ni gaireb¨¦ ning¨² no sabia com eren els sentiments tan amagats de Franz. Ning¨² no sabia exactament com es desenvolupava amb una dona, o al llit, ni s¡¯ho podia afigurar: aix¨ª ¨¦s de gran el mite que l¡¯escriptor, ell mateix, va generar sense voler-ho durant els seus quaranta anys de vida. Per¨° Kumpfm¨¹ller l¡¯ha encertada: ¨¦s molt prudent en la narraci¨® de les escenes que impliquen sensualitat ¡ªtant la d¡¯ell com la d¡¯ella¡ª i s¡¯ajusta sempre a les dades que tenim d¡¯aquests ¨²ltims mesos de Kafka gr¨¤cies a la correspond¨¨ncia, els diaris i els testimonis.

D¡¯aquesta enorme habilitat narrativa ha sorgit un llibre senzillament magn¨ªfic ¡ªque deixa un xic estabornit, cert¡ª que equival a un dels grans di¨¤legs que mai he llegit sobre el punt en qu¨¨ s¡¯abracen, discretament, en la vida d¡¯un ¨¦sser singular, la mort i l¡¯amor, la vida i la mort, la mort i la literatura.