L¡¯art de parlar

Dels molts invents dels grecs, la ret¨°rica i la pol¨ªtica no haurien de figurar entre els menors: dos invents perfectament lligats i complementaris, i lligats igualment al l¨®gos com a paraula i com a raonament. L¡¯invent de la pol¨ªtica vol dir l¡¯invent de la ciutadania, i d¡¯alguns detalls m¨¦s que formen encara la base conceptual del que solem anomenar democr¨¤cia. I aix¨° funcionava sobre la base de l¡¯habilitat de qui parlava per conv¨¦ncer els seus oients, que eren tamb¨¦ els votants. Dit d¡¯una altra manera: la democr¨¤cia funcionava (i jo crec que funciona encara, si funciona) amb els instruments de l¡¯art de la ret¨°rica. Dem¨°stenes, quan era encara jove i aprenent d¡¯orador, feia esfor?os per parlar clarament, passejant per la platja amb un grapat de pedretes a la boca, i per imposar la seua veu a la remor de les ones de la mar: el discurs nom¨¦s era efica?, doncs, si era pronunciat amb paraula clara i amb veu poderosa i vibrant. Farfallejar, trabucar-se, confondre els mots, ¨¦s per a l¡¯art de la paraula un defecte radical: qui parla de manera confusa, potser ¨¦s que no t¨¦ clar qu¨¨ vol dir. Aquest ¨¦s el fonament cl¨¤ssic de la ret¨°rica, la qual ret¨°rica, no ho oblidem, va ser l¡¯instrument de la rep¨²blica romana, de la pr¨¤ctica judicial, i tamb¨¦ de l¡¯educaci¨® dels joves de casa bona des del temps de Dem¨°stenes fins al de sant Agust¨ª, i m¨¦s endavant des dels segles XIV o XV fins ben entrat el segle XX. Saber parlar en p¨²blic ¨¦s, des dels grecs i els romans, una alta qualitat humana. O ho era: escolten, ara, els discursos dels pol¨ªtics i els d¡¯alguns suposats ¡°professionals¡±. Segurament ja en som molt pocs els qui recordem un batxillerat on apren¨ªem all¨° de ¡°Quousque tandem abutere, Catilina, patientia nostra? quamdiu etiam furor iste tuus nos eludet¡±, etc¨¨tera. Cicer¨® parlant davant del Senat de Roma ha estat per a innombrables generacions d¡¯escolars europeus una mena d¡¯exemple suprem, de number one de la paraula p¨²blica. No exactament per all¨° que deia, sin¨® per com ho deia, per l¡¯estil. I l¡¯estil, en els discursos p¨²blics, pareix que tamb¨¦ s¡¯ha acabat. Nom¨¦s cal escoltar (amb paci¨¨ncia) els nostres penosos debats parlamentaris o, quan la paci¨¨ncia esdev¨¦ ja virtut heroica, pr¨¨diques i arengues com les que haurem de patir en les campanyes electorals que s¡¯acosten.