Els jesu?tes revolucionen l¡¯aula

Una ratlla al passad¨ªs separa el vell terra gris del nou terra groc al col¡¤legi Claver dels jesu?tes a Raimat (Segri¨¤). Els nens salten d'un costat a un altre. ¡°Segle XX!¡±, criden quan trepitgen el terratzo gris; ¡°segle XXI!¡±, quan cauen al costat groc. A un costat i a l'altre d'aquesta ratlla conviuen des del setembre dos models pedag¨°gics molt diferents. Al costat gris segueixen amb les seves lli?ons de tota la vida. Al costat groc els nens treballen per projectes i en grups. A un costat hi ha assignatures, ex¨¤mens i un timbre que marca les hores. A l'altre, el treball ¨¦s interdisciplinari, els horaris s¨®n flexibles, l'avaluaci¨® ¨¦s cont¨ªnua i les ci¨¨ncies s'aprenen fent un treball sobre reciclatge. Segle XX, segle XXI.

¡°L'alumne ¨¦s el centre del nou model¡±, explica Minerva Porcel, directora pedag¨°gica del canvi en el Claver, passejant entre les taules de colors. ¡°Els nens aprenen fent, s¨®n m¨¦s aut¨°noms, el treball ¨¦s col¡¤laboratiu, els professors fan preguntes, no donen les respostes¡­¡±.

El Claver ¨¦s un dels tres centres concertats (uns 300 euros amb menjador) on els jesu?tes de Catalunya estan implantant el projecte Horitz¨® 2020. De moment, nom¨¦s en tres cursos: primer d'infantil (tres anys), cinqu¨¨ de prim¨¤ria (nou), i primer de l'ESO (12). El pla ¨¦s que el 2020 funcioni als vuit col¡¤legis catalans de l'ordre, que sumen 13.000 alumnes.

A cinqu¨¨, el mat¨ª arrenca amb l'¡°inici del dia¡±, 15 minuts per plantejar els objectius de la jornada i xerrar. Aqu¨ª es parla sobre Charlie Hebdo o S¨ªria. Avui toca la Quaresma, aix¨° ¨¦s un col¡¤legi religi¨®s i a totes les classes hi ha una creu. Per¨° l'evangelitzaci¨® del segle XXI no ¨¦s catequesi: els nens comparteixen els seus bons prop¨°sits i els professors llegeixen unes notes d'agra?ment an¨°nim (¡°A la Marina, perqu¨¨ em fa cas al pati quan em veu sola¡±). Despr¨¦s es desitgen un bon dia i cada grup es posa a treballar.

Encara que s'hagin visitat abans col¡¤legis alternatius, el m¨¦s cridaner del Claver ¨¦s que est¨¤ mutant. Passad¨ªs amb passad¨ªs, es pot veure un col¡¤le de tota la vida i un de diferent. Al costat gris hi ha pupitres (el del mestre, al capdavant), pissarres i portes amb finestrons que estan tancats. Nens en silenci que miren al davant. Les aules dels passadissos grocs, tot i aix¨°, s¨®n transparents, amb enormes finestrals i les portes sempre obertes. Hi ha graderies i les taules tenen rodes per poder agrupar-se. Els nens parlen i es mouen amb llibertat. Sota enormes llums tubulars hi ha zones comunes amb sof¨¤s, pufs, o un jard¨ª vertical que estan construint ells mateixos. A l'aula dels petits hi ha un amfiteatre de color pistatxo que en un dels extrems es converteix en tobogan. Visualment, els jesu?tes han fet amb aquestes aules el que Google va fer amb les seves oficines.

El projecte tamb¨¦ ha redecorat el cap de 261 alumnes i 14 professors voluntaris, perqu¨¨, com a Silicon Valley, el gran canvi ¨¦s la forma de treballar. ¡°Ara mola m¨¦s venir al col¡¤le¡±, sentencien el Bernat, l'Enric i l'Albert, de 13 anys, mentre disseccionen un cor de vaca. ¡°Els professors t'expliquen una mica, per¨° som nosaltres els que hem d'observar, investigar, anar provant¡­¡±, diuen introduint distretament dits enguantats per la vena cava.

?s el que la pedagogia anomena ¡°aprenentatge per descobriment guiat¡±. ¡°No ¨¦s que no hi hagi un control, sin¨® que els nens en s¨®n menys conscients, i s¨®n m¨¦s actius, de la mateixa manera que no ¨¦s que no hi hagi llibres, ¨¦s que no nom¨¦s hi ha llibres... El m¨®n ¨¦s l'aula¡±, explica Minerva Porcel, que va passar tres setmanes a Finl¨¤ndia estudiant el seu sistema educatiu, considerat un dels millors del m¨®n. ¡°Aquest projecte beu de moltes fonts¡±, explica. ¡°De les intel¡¤lig¨¨ncies m¨²ltiples de Gardner a l'educaci¨® n¨°rdica¡±.

Encara que hi ha classes espec¨ªfiques ¡ªde matem¨¤tiques o alemany¡ª, el gruix del dia flueix sense una pauta marcada per lli?ons i els xavals s'organitzen al seu propi ritme. L'ambient bull, s¨ª, per¨° hi ha una evident concentraci¨®. Els nens no passegen, es mouen amb prop¨°sit. Se'ls veu motivats, i els seus professors tamb¨¦. Ning¨² sembla avorrir-se.

¡°?s m¨¦s divertit i aprens igual¡±, diu Maria Sol¨¤, de 13 anys. ¡°Potser no igual de r¨¤pid, per¨° se't queda m¨¦s¡±. Els projectes duren tres setmanes i es treballen en grups de quatre o cinc. ¡°Si treballes individualment, nom¨¦s tens una idea¡±, explica Sergio Arazo, de 13 anys. ¡°En grup se te n'acudeixen m¨¦s i pots triar la millor¡±.

¡°Abans tenies una assignatura que durava una hora, i despr¨¦s una altra, per¨° en els projectes toques dues o tres mat¨¨ries alhora¡±, diu el Sergio. Les civilitzacions antigues s'aprenen fent el treball Be water, Nefertiti, que tamb¨¦ cobreix el cicle de l'aigua de Naturals; el projecte Rapers i reporters, l'objectiu final del qual ¨¦s gravar un videoclip de hip-hop amb den¨²ncia social, explica els recursos ret¨°rics de Llengua, exercita la traducci¨® de l'angl¨¨s i amenitza l'aprenentatge de M¨²sica. El col¡¤legi tradueix aquests continguts en mat¨¨ries perqu¨¨ els aprovi la Generalitat, que ja hi ha realitzat diverses inspeccions aquest any.

L'altre gran canvi ¨¦s que les dues classes de 30 alumnes s'han fos en una de 60 que t¨¦ tres tutors multidisciplinaris (cient¨ªfic, ling¨¹ista, humanista) que estan al mateix temps a la mateixa classe. ¡°Per a nosaltres el dia a dia ha canviat totalment, abans feies classe tancat i ara el nostre treball en equip ¨¦s un exemple per als nens¡±, diu Xavier Sol¨¦, que va passar un trimestre formant-se a temps complet per a la nova etapa. ¡°Agafar el llibre, llegir-lo i comentar-lo, ho puc fer ara i d'aqu¨ª a 20 anys... Sempre havia intentat provar coses noves, per¨° no era f¨¤cil dur-les a terme. Ara tinc suport¡±. ¡°El treball ¨¦s molt m¨¦s creatiu¡±, assenteix Magda Ballesta, coordinadora d'Infantil. ¡°S¨ª, implica m¨¦s esfor?. ?s m¨¦s f¨¤cil posar-los a emplenar fitxes, i de vegades ho fem, per¨° com a mestra el que m'agrada ¨¦s crear activitats pr¨°pies¡±.

¡°Hi ha altres col¡¤legis amb projectes innovadors, per¨° aix¨° s¨®n els jesu?tes, la significaci¨® ¨¦s diferent¡±, opina el catedr¨¤tic de Sociologia Mariano Fern¨¢ndez Enguita. ¡°Fa segles van ser ells els que van implantar els patrons del que ara considerem l'aula tradicional: no s¨®n qualsevol cosa¡±. ¡°Aqu¨ª resideix precisament la bomba: una ordre religiosa ve a agitar les aig¨¹es estancades del sistema educatiu espanyol i a donar lli?ons a l'escola p¨²blica¡±, escrivia l'expert en el seu blog. ¡°L'escola convencional ha d'evolucionar, perqu¨¨ est¨¤ basada en un m¨®n que ja no existeix¡±, continua per tel¨¨fon. ¡°Ells s'estan adaptant¡±. A Enguita li agradaria veure una evoluci¨® semblant a la p¨²blica. ¡°Per¨° cal una direcci¨® forta per dur-la a terme, perqu¨¨ no tots els professors hi estaran d'acord¡±, opina.

¡°Jo, si fos pare, trauria el meu fill¡±, sentencia Felipe de Vicente, president de l'Associaci¨® Nacional de Catedr¨¤tics d'Institut. ¡°Aquests invents busquen que els nens estiguin entretinguts... I a l'escola s'hi va a aprendre¡±. ¡°La classe magistral no ¨¦s dolenta, jo ho he apr¨¨s tot aix¨ª i tinc dues oposicions¡±, continua. ¡°A Cervantes cal explicar-lo, i del Teorema d'Euclides no se'n pot fer un rap¡±. Portar aquestes innovacions a l'educaci¨® p¨²blica li sembla in¨²til i impossible: ¡°Aix¨° nom¨¦s es pot fer amb un alumnat de classe mitjana¡±.

No cal anar tan lluny per trobar altres veus cr¨ªtiques. ¡°Heu vingut a veure els dels colorets, oi?¡±, pregunten amb sorna els xavals dels passadissos grisos als periodistes. ¡°Les seves aules s¨®n m¨¦s xules, per¨° jo prefereixo el sistema de sempre¡±, diu un d'ells. ¡°Qu¨¨ ¨¦s aix¨° de no fer ex¨¤mens? Segur que no aprenen res¡±. ¡°Estan una mica consentits amb els seus sof¨¤s, les seves taules amb rodes¡­ I s'emporten els millors professors!¡±, exclama una altra. ¡°En realitat tenen una mica d'enveja perqu¨¨ no els ha tocat aquest privilegi¡±, respon Sergio Arazo, que, com els seus companys del nou sistema, no vol tornar ni boig al d'abans.

Els jesu?tes fa anys que preparen aquest canvi. Un proc¨¦s en qu¨¨ han participat professors, alumnes i fam¨ªlies, que han contribu?t amb 56.000 idees sobre l'escola que volien. ¡°Als professors no va fer falta conv¨¨ncer-los perqu¨¨ ja era un grup que volia un canvi, que veia alumnes desmotivats, resultats que no milloraven¡­ Amb els pares va caldre molta transpar¨¨ncia¡±, explica la directora. ¡°Al principi no ho entens del tot, cal veure-ho¡±, diu Daniel Pont¨¦, pare d'una nena de cinqu¨¨. Treballa menys la seva filla per passar-ho millor? ¡°Ara t¨¦ menys deures, per¨° quan falta un dia, ha de recuperar un munt¡±, respon. ¡°Aix¨ª que a classe deuen treballar molt¡±.

Es fa fosc sobre les vinyes de Raimat que envolten el col¡¤legi i toca fer el ¡°final del dia¡±. Quinze minuts de reflexi¨® compartida sobre el que s'ha apr¨¨s. Els nens s'autoavaluan de l'1 al 4. Sona una m¨²sica tranquil¡¤la mentre pensen un minut en silenci i despr¨¦s abandonen l'aula de colors sense necessitat que soni un timbre.