Del ¡®vuit¨¨ passatger¡¯ al segon pilot

Una vegada m¨¦s una cat¨¤strofe a¨¨ria origina un xoc col¡¤lectiu exacerbat pel fantasma de l'hiperterrorisme, el vuit¨¨ passatger del nou segle. Un cop m¨¦s, el teatre del succ¨¦s i el per¨ªmetre del drama hum¨¤ s'han vist desbordats a l'instant per l'automatisme de la por indiscriminada i irracional a gran escala. El calfred davant l'amena?a del terror arreu.

Barcelona, punt de partida del vol 4U9525 de la companyia alemanya Germanwings sinistrat als Alps, ha estat tamb¨¦ el punt de partida d'un nou sisme emocional, alhora ¨ªntim i global. Un relat de m¨²ltiples perspectives i derivades sotm¨¨s a la voracitat insaciable de la societat de la informaci¨® i que, en un gir inesperat, ens ha portat cruament a l'enigma inexpugnable del factor hum¨¤. L'homicida era al comandament.

La gran carpa politicomedi¨¤tica

L'al¡¤lucinant esclat, evoluci¨® i aclariment de la trag¨¨dia aeron¨¤utica en tot just 72 hores ha posat a prova un cop m¨¦s la m¨¤quina dels poders p¨²blics, els circuits de la vida pol¨ªtica i el batec de la societat, tot aix¨° sota la gran carpa de les noves plataformes i xarxes de la comunicaci¨® de masses.

"Feia anys que, en la nostra vida institucional, no viv¨ªem moments tan deferents", escrivia Antoni Puigverd a La Vanguardia davant la pres¨¨ncia d'Artur Mas al costat de Mariano Rajoy a la ins¨°lita "cimera" amb la cancellera Merkel i el president Hollande al peu del lloc de la cat¨¤strofe. "Pol¨ªtics que habitualment s'estiren els cabells, ahir es telefonaven i es posaven a disposici¨® els uns als altres", afegia l'articulista encara sota l'impacte inicial de l'ombr¨ªvol succ¨¦s i la incertesa al voltant del seu origen i circumst¨¤ncies.

"Val la pena destacar l'exemplar funcionament de les autoritats en general, de les administracions central i catalana que, sense est¨¨rils interfer¨¨ncies, han col¡¤laborat des del primer moment unint esfor?os", subratllava per la seva banda l'editorial d'El Peri¨®dico. El diari estenia la seva consideraci¨® a escala continental, davant la mobilitzaci¨® dels tres pa?sos directament afectats pel terrible accident i, molt especialment, davant l'estreta coordinaci¨® de les dues grans pot¨¨ncies aliades de la UE, Alemanya i Fran?a. "Enmig del dolor per la trag¨¨dia, reconforta constatar que, en ocasions com aquesta, Europa ¨¦s un marc de conviv¨¨ncia que val molt la pena preservar", afegia.

Conc¨°rdia "contra natura"

"Sorpr¨¨n la col¡¤laboraci¨® sense fissures entre les administracions central i catalana, defugint anys d'incomunicaci¨®", insistia sobre aix¨° Joan Manuel Perdig¨® en les mateixes p¨¤gines. "Veure les cares de S¨¢enz de Santamar¨ªa, Rajoy i Mas referir-se a l'altre sense aquella ganyota de desdeny o f¨¤stic habituals, o l'avi¨® en qu¨¨ viatja el president del Govern espanyol com recull a Barcelona el de la Generalitat, t¨¦ alguna cosa que ens acaba semblant contra natura", afegia el periodista, per a qui" la trag¨¨dia ha obert un par¨¨ntesi en l'estat de confrontaci¨® permanent en qu¨¨ ens hem instal¡¤lat".

"Rajoy i Mas comparteixen empatia emocional en el seu viatge a la zona zero", titulava ni m¨¦s ni menys que l'ABC, que destacava el fet que l'avi¨® de la for?a a¨¨ria espanyola que condu?a Rajoy a l'enclavament de l'accident recoll¨ªs el president de la Generalitat a Barcelona. El periodista Jaime Gonz¨¢lez va concedir al cas un enfocament molt menys innocent, amb un article il¡¤lustrat a tota p¨¤gina amb una foto del president Mas saludant policies i tripulants al peu de l'escaleta de l'aeronau a les pistes del Prat.

"La mort ens ha col¡¤locat davant del mirall: hi som tots i, encara que alguns reneguin del que s¨®n, el que som ¨¦s un pa¨ªs amb l'¨¤nima esquin?ada i el cor trencat perqu¨¨ n'hem perdut 51 dels nostres", escrivia despr¨¦s de desenvolupar la seva tesi de fons: "Al final, un Estat ¨¦s aix¨°: gent que comparteix el dolor pels seus morts i que veu reflectida la seva tristesa als ulls del pro?sme; una cosa natural i tan extraordin¨¤ria que ¨¦s impossible mutilar". Un verb particularment malsonant en aquest cas, per cert.

Vell i nou periodisme

M¨¦s enll¨¤ de les claus pol¨ªtiques i econ¨°miques del cas, el drama hum¨¤ ha polaritzat i desafiat la capacitat dels mitjans de comunicaci¨® davant esdeveniments d'aquesta magnitud, on el factor local interv¨¦ i determina la visi¨® d'un fet d'abast global. "Tamb¨¦ el vell periodisme ha sortit de l'armari: periodisme de servei i comunicaci¨® social; periodisme dels afectes; periodisme narratiu a la recerca del rostre hum¨¤ de la trag¨¨dia ", deia Puigverd amb ra¨® l'endem¨¤ de la cat¨¤strofe.

"La trag¨¨dia ens ha tocat de ben a prop, amb hist¨°ries que ens s¨®n molt properes", escrivia el diari Ara en l'editorial aquest mateix dia. "Directius i treballadors d'empreses catalanes que anaven a D¨¹sseldorf per participar en una fira aliment¨¤ria, estudiants alemanys que participaven en un intercanvi escolar, dos coneguts cantants d'¨°pera que acabaven d'actuar al Liceu...". Tots ells han desfilat d'una manera o altra per les p¨¤gines i espais dels mitjans al llarg de la setmana, en una dif¨ªcil tasca de servir a l'inter¨¨s p¨²blic sense topar amb les trampes de la simple curiositat, la morbositat o l'espectacularitzaci¨® gratu?ta.

"L'objectiu primer del periodisme ¨Cesbrinar el perqu¨¨ d'un esdeveniment¨C?conviu malament amb la necessitat de silenci que exigeix la p¨¨rdua dels ¨¦ssers estimats", reflexionava Francesc-Marc ?lvaro a La Vanguardia.?A l¡¯Ara, Antoni Bassas es feia ress¨° de "l'obsessi¨® per saber el perqu¨¨ immediatament" que caracteritza la societat contempor¨¤nia. "A l'era de la informaci¨® en temps real, se'ns fa insuportable la incertesa. I a l'era del terrorisme global, ens horroritza la mera ombra de la sospita", escrivia el periodista.

Bassas assenyala, per¨°, una altra reacci¨® m¨¦s recent en l'¨¤mbit de la moderna societat de la informaci¨®: "L'exig¨¨ncia creixent als periodistes del respecte per la privacitat dels afectats, i aix¨° ja no vol dir nom¨¦s protegir la imatge de les v¨ªctimes, sin¨® tamb¨¦ el dolor de les fam¨ªlies". L'articulista destaca com a factors determinants "l'allau d'informaci¨®, que devalua el valor de la imatge, o l'ab¨²s de la trag¨¨dia pel tot per l'audi¨¨ncia, o la l¨°gica empatia amb els familiars de les v¨ªctimes".

Tertulians vs. experts

El debat al voltant del cas no ¨¦s gratu?t, sobretot a la vista de l'abisme que separa el llenguatge narratiu i la cobertura de la trag¨¨dia entre els mitjans p¨²blics i privats d'Espanya i els d'altres pa?sos, molt especialment Fran?a. L'omn¨ªmode i omnipresent paper dels tertulians d'ofici, comparat amb el protagonisme dels professionals i experts de cada cas, frega l'escarni i fins i tot la usurpaci¨® de funcions i papers.

M¨°nica Planas denunciava a l'Ara un "periodisme de pati de ve?ns en comptes d'informaci¨® de servei" a la vista de la "catastr¨°fica cobertura televisiva" dels primers moments de la trag¨¨dia. "Ens esperen dies de molt mala televisi¨® informativa", anunciava la periodista amb visible pessimisme. "La impaci¨¨ncia, l'especulaci¨® i la morbositat s'han apoderat d'aquest mitj¨¤, que m¨¦s que fer periodisme el que vol ¨¦s competir amb les cadenes rivals", escrivia. Tant ¨¦s aix¨ª que la periodista Ariadna Oltra va dedicar el seu ¨²ltim programa .CAT al tema, potser amb m¨¦s bona voluntat que utilitat.

Autopistes sense peatge ni control

Malgrat tot, la pol¨¨mica va arribar per la via de les xarxes socials, les noves autopistes de la informaci¨® i l'opini¨® sense peatges ni controls. "Fomentar l'odi contra l'altre, contra un col¡¤lectiu, un pa¨ªs, una ra?a o una religi¨® ha de ser expulsat de les xarxes socials a trav¨¦s de lleis adequades", clamava Llu¨ªs Foix a La Vanguardia. La circulaci¨® de tuits indesitjables a compte de la filiaci¨® catalana de les v¨ªctimes ha transcendit les fronteres i ha mobilitzat els fiscals. Uns quants poden fer molt f¨¤stic.

"Sorprendre's ara perqu¨¨ uns imb¨¨cils de pacotilla expressen odi sense filtre ¨¦s d'un fariseisme notable perqu¨¨ molts, des d'alts podis, han fet servir termes indecents en parlar de Catalunya i altres, sense disparar amb morter, han practicat un sonor i c¨°mplice silenci", escrivia per la seva banda Pilar Rahola amb la seva proverbial contund¨¨ncia. Segons les informacions, Interior investiga almenys una vintena de perfils de Twitter per "comentaris vexatoris". La pol¨¨mica sobre la llibertat d'expressi¨® a la xarxa torna a bullir.

El fiscal Robin

I ja que parlem de fiscals, el procureur de Marsella Brice Robin, m¨¤xim responsable de la investigaci¨® oberta a Fran?a al voltant de la trag¨¨dia, ja ha passat a la posteritat com la veu que va saber comunicar l'indicible, en una lli?¨® de sobrietat i intel¡¤ligibilitat de la informaci¨® m¨¦s sensible. "El que va sorprendre el m¨®n sencer va ser la claredat expositiva i l'honestedat intel¡¤lectual exhibides per Brice Robin", escriu Enric Hern¨¢ndez a El Peri¨®dico. Sens dubte, pol¨ªtics, jutges i periodistes de casa nostra haurien de visionar la seva intervenci¨® diverses vegades.

El mateix diari destaca sense reserves l'actuaci¨® dels poders p¨²blics del pa¨ªs encarregat de gestionar el desastre: "Si alguna cosa infon confian?a en el marc d'aquest esgarrif¨®s succ¨¦s ¨¦s la dilig¨¨ncia i la credibilitat de les autoritats franceses, que han donat resposta en tot just 48 hores a dos dels grans interrogants del cas". La gran trag¨¨dia dels Alps de Proven?a ha demostrat tamb¨¦ que fins i tot en fases de crisi o suposada decad¨¨ncia, Fran?a continua sent una altra cosa. Sobretot vist des d'aquesta banda dels Pirineus.