El seductor que va arribar del barri

¡°Em dic Robert Peter Williams i aquestes dues hores els vostres culs em pertanyen¡±. Subtil, oi? Un disbauxat de llibre, que de seguida es va obrir la bragueta i va lluir tants tatuatges com un futbolista, mostrats gr¨¤cies a una armilla negra a joc amb els pantalons; un bandarra tenyit de ros oxigenat que va lluir unes banyetes de diable pr¨°pies d'un comiat de solter barroer, que va contrastar amb la solemnitat de la Cavalcada de les valqu¨ªries?en l'arrencada del seu concert davant un Sant Jordi ple a vessar la nit de divendres. Robbie Williams en puritat, que va obrir amb un Let Me Entertain You, tota una declaraci¨® de principis. Els qui no van poder assistir-hi tindran l'oportunitat de veure'l en directe el 25 de juliol a Barcelona, al Hard Rock Rising Festival.

I des del comen?ament el p¨²blic va estar rendit. En Robbie cau b¨¦, potser no tant pel seu gamberrisme, que s¨ª, com pel seu accentuat sentit d'autopar¨°dia, mostrat per en¨¨sima vegada a?Rock DJ, segona pe?a de la nit cantada sota la crid¨°ria. Banda nombrosa, amb metalls, que ocupava un lloc noble en escena, no amagada sota tones d'escenografia, que aquesta vegada descansava en la pr¨°pia pres¨¨ncia dels m¨²sics a l'escenari. El marc estava presidit al seu torn per una pantalla XXL al centre de la qual hi havia una altra pantalla que seguia l'estrella mentre feia l'oca i s'obria de cames per acostar els abductors a terra amb l'agilitat d'un taxista desentrenat. Ah!, ja sonava We Will Rock You i no es trobava a faltar en Freddie perqu¨¨ en Robbie t¨¦ un morro descomunal i es movia, estirat i desimbolt, com una s¨ªlfide tipa de cigrons. Aquest ¨¦s en Robbie. No fa presoners.

Menys encara presoneres. No en va Miranda Sawyer va escriure d'ell a?The Face: ¡°Siguem sinceres, en Robbie ¨¦s l'¨²nic de tots a qui t'imagines ficant-te m¨¤ al sof¨¤ mentre d¨®na conversa a la teva mare". Paraula de dona. S'ignora si la fan que li va fer un pet¨® abans de The Road To Mandalay havia llegit aquesta descripci¨®, per¨° va semblar estar-hi d'acord, ja que li va estampar un pet¨® als llavis d'aquests que enganxarien els segells de tota la correspond¨¨ncia de La Corunya. I veure les mirades que en Robbie va dedicar a les tres sueques de Baskery que van sortir amb ell a escena per interpretar la pe?a va fer pensar que nom¨¦s hi faltaven les mares. Despr¨¦s va arribar Cab Calloway, versionat mitjan?ant Minnie The Moucher, per a la interpretaci¨® del qual en Robbie, amb estil de swing, va cobrir-se els tatuatges amb un esm¨°quing negre, encara que continuava semblant un quillo?que a la nit es troba guapo i surt a l'atac.

18.000 persones van assistir al concert del Palau Sant Jordi?

Per¨° el morro m¨¦s monumental d'en Robbie ¨¦s que s'atreveix amb tot. ?s igual que sigui una versi¨® swing, dels Isley Brothers (Shout), d'U2, George Michael o Queen, la cosa ¨¦s que res no es posa al seu davant. ?s el seu gran actiu, la desimboltura amb qu¨¨ la seva veu, correcta per¨° no extraordin¨¤ria ni particularment cridanera, afronta qualsevol can?¨®, per distant que estigui del seu registre estil¨ªstic. Fins i tot va exercir de pare que baveja en dedicar una pe?a als seus fills, tocant una guitarra ac¨²stica amb la per¨ªcia d'un principiant. Sense problema. ?s m¨¦s, el tema seg¨¹ent el va protagonitzar el seu propi pare, qui va sortir a desafinar amb molt d'estil a?Better Man.?De porc i de senyor se n'ha de venir de mena. Llan?ament i determinaci¨® sense polsim de cohibici¨®.

Per¨° cal tenir ¨¤ngel i no passar-se de frenada. En Robbie ¨¦s bromista, per¨° no nom¨¦s un pallasso, i t¨¦ molt interioritzada la idea d'espectacle, que va mantenir el batec durant pr¨¤cticament tot el seu desenvolupament. ?s graci¨®s, per¨° surt a cantar i ho fa amb convenciment. Mira amb gr¨¤cia, per¨° no basa el seu ganxo nom¨¦s en aquesta lluentor de gamberro seductor que promet nits de riure i sexe entre llen?ols en qu¨¨ pot acabar disfressat de senador rom¨¤ (per cert, va fer sortir una noia amb la qual va simular enllitar-se). Ara b¨¦, no ¨¦s menys cert que si en Robbie no sort¨ªs amb faldilles com ahir i no enseny¨¦s els cal?otets negres rient-se d'ell mateix abans de cantar, per exemple,?No regrets, la tensi¨® no seria la mateixa. Aquest ¨¦s l'equilibri que en Robbie va mantenir en un concert llarg en qu¨¨ va demostrar que ¨¦s un veritable espectacle en si mateix que arrasa amb l'¨²ltima tanda d'¨¨xits entre un p¨²blic que va sortir rient del Sant Jordi.?