Hisenda eleva el d¨¨ficit de la Generalitat fins al 2,56%

El Ministeri d'Hisenda ha decidit elevar el d¨¨ficit de la Generalitat del 2014 fins al 2,56% del PIB, la part alta de la forquilla prevista pel Departament d'Economia. La conselleria que dirigeix Andreu Mas-Colell va anunciar la setmana passada que calculava que el d¨¨ficit se situaria en el 2,14% en l'escenari m¨¦s optimista, si b¨¦ assumia que la Intervenci¨® General de l'Estat podia elevar aquest percentatge fins al 2,54%, com finalment ha passat. Les comunitats aut¨°nomes tenien l'any passat un l¨ªmit de l'1% del d¨¨ficit.

Les difer¨¨ncies entre ambd¨®s c¨¤lculs procedeixen de la inclusi¨® de cr¨¨dits assumits per la Generalitat que Economia no tenia clar si havia de comptabilitzar-se com a d¨¨ficit. ?s el cas del deute que la concession¨¤ria Cedinsa tenia a c¨¤rrec de l'autovia C-17. Incapa? d'assumir el pagament de les quotes, l'Administraci¨® ha hagut d'assumir uns deutes que superen els 200 milions d'euros per mantenir la gesti¨® de la carretera en mans privades i no haver d'assumir uns costos de rescat que superaven els 400 milions d'euros.

El d¨¨ficit p¨²blic del conjunt de les administracions p¨²bliques espanyoles va ascendir el 2014 al 5,7% del PIB, dues d¨¨cimes m¨¦s que l'objectiu que s'havia marcat el mateix Govern espanyol (5,5%). No obstant aix¨°, Brussel¡¤les exigia reduir-lo per sota del 5,8% del PIB, motiu pel qual la vicepresidenta del Govern central, Soraya S¨¢enz de Santamar¨ªa, d¨®na per aconseguit l'esfor? pressupostari.

"Es compleix l'objectiu de d¨¨ficit p¨²blic. Es podia haver complert millor perqu¨¨ hem tingut una q¨¹esti¨® conjuntural, extraordin¨¤ria i ¨²nica com ¨¦s el pagament del c¨¨ntim sanitari", ha assegurat la vicepresidenta de l'Executiu en la confer¨¨ncia de premsa despr¨¦s del Consell de Ministres.

S¨¢enz de Santamar¨ªa ha explicat que el Govern espanyol ha pagat 1.699 milions d'euros com a compensaci¨® del c¨¨ntim sanitari. Sense aquests pagaments als transportistes que van pagar la taxa sobre els combustibles que Brussel¡¤les va considerar il¡¤legal l'any passat, el desfasament pressupostari hauria quedat en el 5,57% del PIB, segons va precisar la vicepresidenta.

El 2013 el d¨¨ficit p¨²blic va ascendir al 6,33%, amb un objectiu del 6,5%, motiu pel qual la reducci¨® aconseguida l'any passat suposa una retallada dels n¨²meros vermells de les administracions d'unes 63 d¨¨cimes, equivalent a una mica m¨¦s de 6.500 milions d'euros.

La desviaci¨® de l'objectiu pressupostari de l'any passat cal atribuir-la a les comunitats aut¨°nomes, que s¨®n les que m¨¦s han incomplert amb les seves obligacions pressupost¨¤ries. Van registrar una desviaci¨® pressupost¨¤ria de l'1,66% del PIB, davant de l'objectiu de l'1% que tenia per al tancament del 2014. Aquesta dada empitjora fins i tot els n¨²meros vermells que les autonomies van registrar el 2013, quan van tancar amb una desfasament de l'1,52%.

Nombroses veus afirmen que aquestes metes s¨®n molt exigents a causa de l'estructura de despeses de les autonomies que han de finan?ar la sanitat, l'educaci¨® i els serveis socials, cap¨ªtols on resulta molt dif¨ªcil ajustar. I al fet que els governs regionals no tenen gaire capacitat tribut¨¤ria per apujar impostos.

Nom¨¦s quatre comunitats han complert l'objectiu de d¨¨ficit: Navarra (0,68%), les Can¨¤ries (0,91%) i el Pa¨ªs Basc (1%) i Gal¨ªcia (1,02%). La resta, 14 autonomies, l'han incomplert. Castella i Lle¨® (1,11%) i Andalusia (1,16%) es van quedar prop de la meta. Vuit fins i tot han empitjorat les seves dades respecte de l'exercici precedent: Extremadura (2,44%), Catalunya (2,58%), La Rioja (1,21%), la Comunitat Valenciana (2,39%), Madrid (1,34%), Cant¨¤bria (1,46%), les Balears (1,71%) i Ast¨²ries (1,30%).

"Espanya est¨¤ fent la pol¨ªtica pressupost¨¤ria que fa que avui estiguem liderant el creixement i la creaci¨® d'ocupaci¨® a la zona euro. Estem mostrant que Espanya ¨¦s l'estat de les autonomies i que ¨¦s governable, termes de coordinaci¨® de les seves pol¨ªtiques pressupost¨¤ries", ha assenyalat el ministre d'Hisenda, Crist¨®bal Montoro, despr¨¦s del Consell de Ministres.

Montoro ha recordat com "al comen?ament de la legislatura se sentien veus que deien que no ¨¦s governable per l'estat de les autonomies". I hi havia qui deia que calia tancar-les. "Aix¨° no ¨¦s aix¨ª i ho hem demostrat", ha insistit. "El total suma i aix¨° ¨¦s el que fa cre?ble un pa¨ªs".

Per restar import¨¤ncia a la desviaci¨® de les comunitats, el titular d'Hisenda ha explicat que "no ¨¦s relaxant objectius ni flexibilitzant condicions pressupost¨¤ries com s'aconsegueix la recuperaci¨® econ¨°mica i la creaci¨® d'ocupaci¨®".

Els ajuntaments s¨®n les administracions p¨²bliques que m¨¦s sanejades tenen els comptes. Van registrar un super¨¤vit del 0,53% del PIB, davant del 0,52% de l'any anterior. La Seguretat Social, per la seva banda, va registrar a finals de l'any passat un d¨¨ficit de l'1,06%, cinc d¨¨cimes menys que el 2013. I s'ajusta al seu objectiu en l'1%.

La xifra de d¨¨ficit del 2014, quan l'economia va cr¨¦ixer un 1,4%, revela que els ajustos en la despesa van acabar l'any passat. Des de finals del 2013, el Govern espanyol va obrir el puny que escanyava? les administracions p¨²bliques. El globus de l'austeritat a ultran?a es va desinflar i ha deixat pas a un terme m¨¦s digerible, "la sostenibilitat dels comptes p¨²blics". Per¨° la bretxa en la sanitat, l'educaci¨® i els serveis socials continua sagnant perqu¨¨ la despesa p¨²blica no ha recuperat el nivell previ a la crisi.