Peregrinaci¨® al vol GWI9525

En un Chevrolet de color blanc, una fam¨ªlia de Lorca va conduir fins arribar a la zona de Seyne-les-Alpes, el poble on s'ha establert l'operatiu de rescat de les restes de l'avi¨® i de les v¨ªctimes de l'accident de Germanwings en qu¨¨ van morir 150 persones, entre les quals hi havia Javier Moreno. El seu germ¨¤ Vicente i la seva cunyada ?ngela van sortir dimecres a les cinc de la matinada del poble murci¨¤ cap als Alps, a una dist¨¤ncia de gaireb¨¦ 1.300 quil¨°metres. Van ser els primers espanyols a arribar-hi i els ¨²ltims a anar-se'n de les gaireb¨¦ 80 fam¨ªlies que van voler anar al lloc de la trag¨¨dia.

Divendres a dos quarts d'una, un dia despr¨¦s de la gran ofrena conjunta, en el seu propi cotxe, i escortats per un altre vehicle oficial, el matrimoni va pujar a Le Vernet, un petit poble d'un centenar d'habitants, a la faldilla de la muntanya Trois-?v¨ºch¨¦s, on es va estavellar l'avi¨®. Acompanyats de tres persones del consolat espanyol a Marsella, van caminar fins al mon¨°lit en record als morts. En una pedra grisa, amb les lletres tallades en color daurat, es podia llegir: "En mem¨°ria de les v¨ªctimes de la cat¨¤strofe a¨¨ria del 24 de mar?", escrit en franc¨¨s, alemany, espanyol i angl¨¨s. Agenollat, el matrimoni hi va posar dos rams de roses. Despr¨¦s hi van dipositar una corona de flors amb una banda que deia: "Espanya en nom de les v¨ªctimes", i se'n van anar.

Le Vernet est¨¤ cridat a convertir-se en el lloc de pelegrinatge de qui vulgui retre tribut a les v¨ªctimes del vol GWI9525. "Al maig, habilitarem la zona perqu¨¨ es pugui arribar al lloc de l'accident", ha explicat aquest divendres Joelle Balique, ve?na de Le Vernet i dona de l'alcalde. "El mon¨°lit es quedar¨¤ aqu¨ª per sempre, perqu¨¨ el visitin cada vegada que ho vulguin", ha explicat el seu marit Fran?ois. Aquest divendres a la tarda estava previst que arribessin al lloc una desena de fam¨ªlies colombianes i japoneses tamb¨¦ per acomiadar-se, segons ha indicat l'alcalde. A la ciutat encara hi ha un ampli equip de psic¨°legs, metges i t¨¨cnics de la Creu Roja per donar-los suport.

Alguns dels familiars han tornat amb la frustraci¨® de no haver vist el lloc exacte de l'impacte. S'han hagut de conformar amb albirar la muntanya des de lluny. Per¨° el terreny ¨¦s molt escarpat, gaireb¨¦ impracticable. "Era una de les coses que ens van demanar, per¨° quan els explicaves que era impossible, ho entenien i ho acceptaven", ha dit aquest divendres Jordi S¨¢nchez, coordinador de l'equip dels Serveis d'Emerg¨¨ncies Socials de l'Ajuntament de Barcelona. "El m¨¦s dur ser¨¤ com es poden allargar en el temps les tasques d'identificaci¨®", ha afegit Carlos Urk¨ªa, metge del Departament de Salut i Socors dels Serveis Centrals de Madrid, que ha apuntat que estaven preparats per rebre m¨¦s persones de les que finalment van viatjar als Alps.

Aquest divendres era el quart dia de les tasques de rescat al mass¨ªs. A primera hora, passades les vuit, amb sol i amb una mica de vent, s'han tornat a elevar els helic¨°pters per intentar recuperar els cossos i les restes de l'avi¨®, que van extraient de la muntanya. Es tracta d'una feina molt lenta i laboriosa. Les despulles estan repartides en una ¨¤rea de m¨¦s de quatre hect¨¤rees, amb un desnivell de m¨¦s de 200 metres, que els especialistes han fotografiat pam a pam per con¨¨ixer qu¨¨ hi ha en cada lloc. En les tasques d'identificaci¨® participen forenses i investigadors francesos, que tenen tamb¨¦ el suport de policies i gu¨¤rdies civils que s'han traslladat al lloc. Les mostres que es recuperen s¨®n traslladades primer a un lloc intermedi de la muntanya i despr¨¦s, en furgonetes, viatgen fins al centre d'identificaci¨® muntat a Seyne-les-Alpes. A la zona s'han recuperat entre 400 i 600 restes humanes, segons la premsa francesa. Encara no s'ha trobat la segona caixa negra, que ¨¦s una altra de les prioritats dels equips.

Els gendarmes han tallat totes les carreteres d'acc¨¦s al mass¨ªs, que vigilen dia i nit per evitar que l'¨¤rea de l'accident pugui ser contaminada. Per¨° tamb¨¦ per protegir les restes de qualsevol altre element extern, com poden ser els llops, que abunden a la zona, segons van explicar alguns ve?ns, que coneixen les muntanyes.