Hi ha vida sense majories

Les negociacions per il¡¤luminar un Govern a Andalusia han donat origen a un primer intent del Partit Popular per plantejar la seva idea sobre els pactes. Consisteix a facilitar la investidura al dirigent del partit m¨¦s votat, en aquest cas Susana D¨ªaz, a canvi que els socialistes permetin el govern de la llista amb m¨¦s vots en les futures eleccions municipals ¡ªla qual cosa permetria al PP salvar algunes ciutats¡ª. Per¨° aquest criteri xoca amb el sistema pol¨ªtic espanyol, regit per la representaci¨® proporcional i pensat per donar joc a diverses opcions, no per impedir combinacions alternatives al partit m¨¦s votat, per¨° de majoria relativa.

Els dos protagonistes principals de la pol¨ªtica durant decennis, PP i PSOE, van concentrar vots i escons fins aconseguir el zenit el 2008, quan socialistes i populars van acumular el 84% del total dels sufragis emesos a les eleccions generals i el 92% dels escons del Congr¨¨s. Set anys despr¨¦s, som en el proc¨¦s contrari: el debilitament dels dos grans i l'emerg¨¨ncia d'altres formacions planteja un canvi de cultura pol¨ªtica cap a transaccions i pactes que permetin resoldre els problemes de governabilitat sense alterar ni for?ar la voluntat dels ciutadans.

Cal comen?ar a consolidar un criteri. En tots els ¨¤mbits pol¨ªtics ¡ªdes del local fins a l'estatal¡ª, la for?a m¨¦s votada t¨¦ dret a intentar el pacte que completi una majoria suficient o a governar en minoria. Si fracassa en l'intent, ¨¦s completament normal que altres forces pretenguin combinacions o aliances. Aix¨ª funcionen els sistemes pol¨ªtics de tots els pa?sos europeus en els quals s'apliquen sistemes de representaci¨® proporcional, perqu¨¨ ¨¦s la soluci¨® raonable a l'abs¨¨ncia de majories absolutes d'un sol color pol¨ªtic.

Conv¨¦ ser realistes sobre les capacitats dels governs minoritaris. En principi, ¨¦s millor una coalici¨® o un pacte parlamentari que un funcionament pol¨ªtic en precari, per¨° no ¨¦s q¨¹esti¨® d'entrar ara en la casu¨ªstica de les m¨²ltiples eleccions i postelecciones que queden al davant. Els procediments haurien de ser respectats: el partit amb m¨¦s vots t¨¦ dret a intentar-ho; si no ho aconsegueix, cal donar pas a altres combinacions, sense agitar per aix¨° les campanes amb el toc de tra?ci¨®. Quan els electors envien el missatge que no volen donar gaire poder a un sol partit, cal respectar-ho. La tasca dels pol¨ªtics ¨¦s gestionar sortides raonables per a aquesta situaci¨® postelectoral.

Tampoc no s'ha de caure en el desprestigi de combinacions de tres o quatre forces, sense m¨¦s nexe que llan?ar per terra la m¨¦s votada. Hi ha errors en la pol¨ªtica de pactes que conv¨¦ evitar, i hi ha hagut ja experi¨¨ncies en aquest sentit. Les aliances contradict¨°ries o excessivament heterog¨¨nies s¨®n extravag¨¤ncies que, quan es duen a terme, omplen de confusi¨® els ciutadans.