Lli?ons did¨¤ctiques

Aix¨ª com hi ha lectors que el que valoren en una obra liter¨¤ria ¨¦s la conducta de les frases, les dificultats l¨¨xiques i sint¨¤ctiques, la conjunci¨® de les paraules vistes tal com les veia Pessoa, com ¡°coses tocables, sirenes visibles i sensualitats incorporades¡±, tamb¨¦ n¡¯hi ha d¡¯altres que s¡¯estimen m¨¦s perseguir les perip¨¨cies dels personatges que protagonitzen els relats i acabar la lectura amb la convicci¨® que l¡¯autor li ha ofert un fragment vigor¨®s de vida feta ficci¨®. En aquesta categoria, hi ha un subgrup que, ja sigui perqu¨¨ l¡¯incomoda el rigor de la invenci¨® pura, ja sigui perqu¨¨ troba pueril sorprendre¡¯s i commoure¡¯s amb mons inexistents, prefereix un tipus de novel¡¤la que li proporcioni una lli?¨® did¨¤ctica sobre algun per¨ªode hist¨°ric concret o sobre les vicissituds d¡¯alguna celebritat pret¨¨rita.

El poeta del poble, la biografia novel¡¤lada de Jacint Verdaguer amb la qual Andreu Carranza (Asc¨®, 1957) ha guanyat el premi Josep Pla 2015, podria satisfer els partidaris d¡¯aquesta opci¨® narrativa, per¨° hi ha motius m¨¦s que suficients per creure que dif¨ªcilment ser¨¤ d¡¯aquesta manera, sempre que, ¨¦s clar, l¡¯hipot¨¨tic lector no sigui alg¨² a qui li importi molt poc el ritme coix de les frases, les paraules convencionals i gastades dels di¨¤legs, la construcci¨® desballestada dels episodis, la falta de tensi¨® i densitat, la planor d¡¯uns personatges que ni es belluguen ni es relacionen entre ells, la fatiga d¡¯unes descripcions que no semblen seguir cap mena d¡¯orientaci¨® est¨¨tica, la nul¡¤la funci¨® de les digressions, l¡¯abs¨¨ncia d¡¯energia inventiva i verbal.

En aquests casos, hi ha molts de trucs per confegir una ressenya. Es podria comen?ar vinculant El poeta del poble amb la voluntat de Carranza de convertir les seves novel¡¤les en uns exercicis de restauraci¨® hist¨°rica per tra?ar paral¡¤lelismes entre el passat i el present, abans les guerres carlines a Anjub i a L¡¯hivern del tigre, la Renaixen?a i els Jocs Florals ara. O es podria rec¨®rrer a la figura del seu protagonista i resumir la vida exaltada i el car¨¤cter vertigin¨®s de Verdaguer, la seva irreductible vocaci¨® po¨¨tica, els viatges que va fer pel Mediterrani, a Terra Santa, a Cuba, els contactes mantinguts amb els altres escriptors de l¡¯¨¨poca, les relacions amb els marquesos de Comillas, les seves determinacions insensates, el misticisme i les pr¨¤ctiques exorcistes dels ¨²ltims anys, la seva mort a frec de la indig¨¨ncia. Els diferents avatars de la vida de Verdaguer tamb¨¦ podrien ser el punt de partida per especular al voltant de la trista i melanc¨°lica d¨¨ria que t¨¦ el poder per atorgar a cada generaci¨® de ciutadans un poeta del poble que verbalitzi els sentiments que voldria que tothom compart¨ªs. O tamb¨¦ es podria fer un forat per distingir entre el que va ser la Renaixen?a liter¨¤ria i l¡¯¨²s partidista que n¡¯ha fet el nacionalisme, i aclarir de pas que una llengua no ¨¦s patri¨°tica ni antipatri¨°tica, sin¨® nom¨¦s una eina per comunicar-se i divertir-se. O es podria elogiar la inigualable pot¨¨ncia verbal de la poesia de Verdaguer a pesar d¡¯haver adoptat una est¨¨tica que ja pertanyia a una etapa caducada de la hist¨°ria de la literatura. O, en fi, es podria esmentar la pot¨¨ncia narrativa de la biografia del poeta que va publicar Sebasti¨¤ Juan Arb¨® el 1951, o la mala sort que ja havia tingut abans Verdaguer quan Isabel-Clara Sim¨® el va convertir en el protagonista d¡¯El moss¨¨n.

Tot plegat serien estrat¨¨gies prou v¨¤lides per anar avan?ant en l¡¯espai disponible per confeccionar una ressenya i aconseguir que cada vegada fossin menys les l¨ªnies que quedessin lliures per no haver d¡¯insistir massa ¡ªper no poder incloure tampoc cap fragment que mostr¨¦s la poca altura de la prosa¡ª en els desordres que no provenen de la voluntat de l¡¯autor, en la imper¨ªcia narrativa; en el fet que Carranza oblida que una novel¡¤la ¨¦s un mecanisme que obeeix unes lleis pr¨°pies i que per dir la seva veritat no t¨¦ per qu¨¨ seguir els dictats d¡¯un manual d¡¯Hist¨°ria de la Literatura; en la pena que fa que la ideologia triomfi per damunt de les idees; en la simplicitat moral i la cursileria dels personatges i de la veu narradora; en l¡¯enorme fatiga que causa una novel¡¤la com El poeta del poble.