Els plagis canten davant els tribunals

Ha estat un cop all¨¤ on m¨¦s fa mal: a la cartera. Un jurat ha dictaminat que el gran ¨¨xit de 2013, Blurred Lines, del cantant Robin Thicke, ¨¦s un plagi de Got to Give It Up, una pe?a del 1977 del soulman Marvin Gaye. I ha calculat la indemnitzaci¨® en 7.300.000 d¨°lars (6.723.328 euros).

En el judici es van veure comportaments poc exemplars. Thicke, acreditat com a coautor, va traslladar la responsabilitat al productor Pharrell Williams, al¡¤legant que, quan es va compondre el tema, estava begut i col¡¤locat amb Vicodina, un medicament addictiu. Thicke va cantar i Williams va tocar la l¨ªnia de baix de tots dos temes, intentant conv¨¨ncer el jurat que existeix una n¨ªtida ratlla entre el plagi i l'homenatge a la m¨²sica d'una ¨¨poca, amb ells situats a la banda dels bons, com a alumnes de Marvin i altres mestres.

Per¨° no, no hi ha una frontera clara. Per aix¨°, la condemna de Thicke i Williams ha sonat com un gong en els despatxos de la ind¨²stria musical. Des dels vuitanta, el pop viu, en descripci¨® del cr¨ªtic brit¨¤nic Simon Reynolds, l'era de la retromania: de manera rutin¨¤ria, es comercialitzen modes, formes i can?ons velles.

Els veterans en donen la culpa a la tecnologia. Efectivament, ara tenim a disposici¨® milions de can?ons, una veritable discoteca universal que facilita copiar elements de temes aliens, de manera inconscient o volunt¨¤ria. Les regles de la propietat intel¡¤lectual no protegeixen estils ni ritmes: el possible plagi es disputa sobre similituds mel¨°diques. La tecnologia permet duplicar arranjaments, timbres, conceptes de producci¨®. I la retromania convida a la imitaci¨® total.

En el pop, sempre van abundar les semblances entre can?ons, fins i tot de diferents ¨¨poques i g¨¨neres. D'aix¨° en deriven els mashups, tamb¨¦ coneguts com a remescles: sobre la base d'una can?¨® s'empelten parts cantades de dos o m¨¦s temes. Una pr¨¤ctica il¡¤legal, en la qual an¨°nims manetes exhibeixen les seves habilitats per al tallar i enganxar. Un dels actuals productors capdavanters, Danger Mouse, es va donar a con¨¨ixer amb The Grey Album: combinava rapejos de Jay-Z, pertanyents al seu The Black Album, amb porcions del doble LP de The Beatles, ¨¤lies l'?lbum Blanc. Disponible a internet, es va descarregar milions de vegades.

El negoci discogr¨¤fic ha defensat amb fermesa les seves fonts d'ingressos. Va arribar el rap i es van popularitzar m¨²siques que reciclaven enregistraments vells: metaf¨°ricament, diguem que el primer hip-hop es va construir sobre mescles fetes amb sampler de James Brown. En els ambients de l'avantguarda electr¨°nica, es va reivindicar el sampler com a instrument creatiu leg¨ªtim. Per¨° no va colar: despr¨¦s de sonores topades judicials, s'accepta universalment que cal perm¨ªs per fer servir qualsevol tros reconeixible d'un disc ja existent. Conseq¨¹¨¨ncies: el rap, inicialment art povera dels guetos, ¨¦s ara tot el contrari, una de les m¨²siques m¨¦s cares d'elaborar.

Les regles de la propietat intel¡¤lectual no protegeixen estils ni ritmes

Naturalment, el veto d'agafar discos aliens ¨¦s aplicable a tota mena de m¨²siques. Ignorar-ho porta conseq¨¹¨¨ncies funestes: el grup brit¨¤nic The Verve?no va rebre ni un c¨¨ntim del seu immortal Bitter Sweet Symphony (1997). L'error va consistir a amarar la pe?a amb les cordes d'una versi¨® instrumental de The Last Time,?un ¨¨xit dels Rolling Stones del 1965. En compensaci¨®, l'empresa propiet¨¤ria del tema va exigir ¨Ci va aconseguir¨C tots els ingressos derivats de Bitter Sweet Symphony i el canvi d'autors. Com veurem, els mateixos Stones tamb¨¦ van ser enxampats en falta.

Quan no s'arriba a un acord econ¨°mic per mesclar amb sampler?tal fragment, queda l'opci¨® de recrear-ho amb m¨²sics professionals. No es paga a la discogr¨¤fica original, per¨° s¨ª a l'editorial que controla la can?¨®. Per aquest motiu, els cr¨¨dits d'alguns enregistraments rapers semblen l'alineaci¨® d'un equip de futbol: el primer ¨¨xit de Puff Daddy, Can¡¯t Nobody Hold Me Down, estava firmat per onze persones.

Cap compositor renuncia als diners m¨¦s dol?os del negoci musical: els que es guanyen sense fer res, a partir d'un moment d'inspiraci¨® lluny¨¤. En teoria, cada vegada que una can?¨® sona ¨Cen directe, a la r¨¤dio, etc¨¨tera¨C es genera una quantitat que arriba als seus autors, encara que retallada per les ¡°despeses de gesti¨®¡±.

Les editorials musicals, siguin companyies independents o ap¨¨ndixs de grans discogr¨¤fiques, funcionen com a silencioses mines d'or. La caracter¨ªstica de silencioses s'explica pel seu esc¨¤s personal: s¨®n oficines de repartiment, que deleguen les antip¨¤tiques tasques de recaptaci¨® en organitzacions com SGAE, la francesa SACEM o l'alemanya GEMA. A part, les editorials busquen maximitzar ingressos col¡¤locant el seu cat¨¤leg en discos, anuncis, pel¡¤l¨ªcules. I es col¡¤loquen en posici¨® d'atac quan detecten aroma a plagi.

No ens assabentem de la majoria dels conflictes. Es pacta una quantitat substanciosa i moltes vegades l'autor plagiat ni tan sols arriba a apar¨¨ixer en els cr¨¨dits. Aix¨ª, Jim Morrison signa com a ¨²nic creador de Hello I Love You (1968), de The Doors, tot i que Ray Davies, l¨ªder de The Kinks, va aconseguir que els californians reconeguessin el que era evident: la seva semblan?a amb All Day and All of the Night (1964), segon ¨¨xit del grup brit¨¤nic.

Passa constantment. Sam Smith, el triomfador dels ¨²ltims Grammy, est¨¤ obligat a compartir els drets editorials de Stay with Me amb Tom Petty i Jeff Lynne, compositors del desafiador I Won¡¯t Back Down (1988). Smith i els seus ajudants van salvar l'honor jurant que la semblan?a era casual.

En l'avantguarda electr¨°nica, es va reivindicar el sampler com a instrument creatiu leg¨ªtim. Per¨° no va colar

La hist¨°ria suggereix que ¨¦s millor no rec¨®rrer als tribunals. George Harrison es va entossudir a negar les afinitats entre el seu glori¨®s My Sweet Lord (1970) i He¡¯s so fine, primer ¨¨xit de les Chiffons. Q¨¹esti¨® de diners (George era el m¨¦s gasiu dels Beatles) i tamb¨¦ d'orgull: impossible acceptar que el seu himne religi¨®s deriv¨¦s d'una can?¨® banal, produ?da de manera industrial. El beatle va perdre, encara que el magn¨¤nim jutge federal va acceptar la possibilitat del plagi subliminal. Humiliat, Harrison es va sentir paranoic en elaborar can?ons noves i alguns dels seus ¨ªntims suggereixen que la seva carrera com a solista va descarrilar despr¨¦s d'aquest desastre.

L'assumpte My Sweet Lord?recorda un perill de la fama: envoltat de lacais i companys de professi¨®, ning¨² s'atreveix a aigualir la festa assenyalant algun element dubt¨®s en l'¨²ltima ¡°ocurr¨¨ncia genial¡±. El 1997 els Rolling Stones volien publicar Anybody Seen My Baby com a avan?ament del seu ¨¤lbum Bridges to Babylon. Tenia un so modern, com li agradava a Mick Jagger, per¨° Angela Richards, filla de Keith, i les seves amigues van comprovar que per sobre es podia cantar Constant Craving, el hit de 1992 de K.D. Lang. Enrogits de vergonya, els Stones van plantejar la situaci¨® a la cantautora canadenca. Lang va acceptar no denunciar el ¡°plagi subconscient¡± a canvi de participar en els drets editorials.

No ens assabentem de la majoria de conflictes. Es pacten uns diners i moltes vegades el plagiat no apareix en els cr¨¨dits

Estem davant una casu¨ªstica infinita: ¨¦s?rara?la gran figura que no ha xocat amb alguna can?¨®. John Fogerty va ser acusat d'autoplagi: el seu The Old Man Down the Road (1984) tenia m¨¦s que un aire a Run Through the Jungle (1970), gravada pel seu grup anterior, Creedence Clearwater Revival, pertanyent a una altra editorial. Va ser una batalla m¨¦s dins d'una guerra prolongada entre Fogerty i Saul Zaentz, un productor cinematogr¨¤fic que va fer fortuna amb els milionaris discos de la Creedence. Armat amb una guitarra, Fogerty va tocar les dues can?ons i va demostrar que, a pesar que compartissin estils, eren composicions diferents.

En aix¨° van fracassar Thicke i Pharrell Williams. L'opini¨® general entre els observadors ¨¦s que el jurat es va moure per impulsos humanitaris: enfrontat a uns triomfadors hedonistes, va preferir lliurar el bot¨ª ¨Crecordin, 7.300.000 d¨°lars¨C als litigants modestos, els hereus de Marvin Gaye.

Hi haur¨¤ recurs, asseguren. Mentre segueixin vigents les xacrades lleis de la propietat intel¡¤lectual, veurem moltes demandes semblants. ?s una bona not¨ªcia per als advocats especialitzats. I per als ca?adors de possibles plagis, music¨°logs o simples persones amb bones o?des: hi ha feina per als que s¨¤piguen localitzar estructures sospitoses en les grans pilotades i escriure informes pericials. Aix¨° que senten de fons no ¨¦s un instrument de percussi¨®: s¨®n els llestos que es freguen les mans.