Ser superdotat a Andalusia i no a Catalunya

Un superdotat t¨¦ un quocient intel¡¤lectual a partir de 130 ¨Cdes de 120 es considera que una persona t¨¦ ¡°altes capacitats¡± i 100 ¨¦s la xifra normal¨C. L'Organitzaci¨® Mundial de la Salut (OMS) calcula que un 2% de la poblaci¨® ¨¦s superdotada. A Espanya, l'Informe 2014 sobre l'Estat del Sistema Educatiu, elaborat pel Ministeri d'Educaci¨®, xifrava en 12.490 els alumnes amb ¡°altes capacitats¡± sobre un total de vuit milions d'estudiants en el curs 2012-2013. La perit Carmen Sanz, presidenta del gabinet psicol¨°gic i la fundaci¨® El Mundo del Superdotado, que avalua i ofereix ter¨¤pia a aquest col¡¤lectiu, assegura que ¡°hi ha m¨¦s de 160.000 nens superdotats que no han estat detectats¡± i que no reben, per tant, l'educaci¨® espec¨ªfica que preveu la llei. ¡°Si parlem d'alta capacitat s¨®n encara molts m¨¦s, entorn del 10% sense detectar¡±, lamenta.

¡°El principal problema ¨¦s que la llei estatal no defineix qu¨¨ ¨¦s un nen d'altes capacitats i cada comunitat aut¨°noma ha posat el seu criteri i metodologia. Un alumne pot ser superdotat a Andalusia, per¨° no ser-ho a Madrid¡±. L'estad¨ªstica d¨®na suport a la seva teoria: Andalusia (8,38 milions d'habitants) suma 3.957 alumnes d'altes capacitats; a Catalunya (amb una poblaci¨® de 7,4 milions) en s¨®n 233, segons les xifres ministerials.

¡°Fallen els sistemes de detecci¨® perqu¨¨ acostuma a confondre's ser superdotat amb un alt rendiment, amb treure excel¡¤lents en totes les assignatures. I ¨¦s rid¨ªcul, perqu¨¨ un nen superdotat sol estar desmotivat i avorrit. El m¨¦s probable ¨¦s que acabi engrossint les estad¨ªstiques de frac¨¤s escolar, perqu¨¨, com que no els identifiquen a temps, acostumen a no esfor?ar-se, i quan arriben a l'ESO suspenen, ja que no han apr¨¨s a estudiar¡±, diu Sanz.

Segons el parer d'aquesta experta, que avalua m¨¦s de 200 superdotats a l'any, falla tamb¨¦ l'atenci¨® una vegada que han estat descoberts. ¡°Els equips d'orientaci¨® de les conselleries triguen a posar-se en marxa. En general, hi ha pocs recursos, i els que hi ha es destinen als altres alumnes amb necessitats educatives especials, els que estan per sota de la mitjana. ?s molt dif¨ªcil que apugin de curs els superdotats, malgrat que ¨¦s la millor mesura. Algunes comunitats, com Madrid, tenen classes especials els dissabtes. Est¨¤ b¨¦, per¨° ¨¦s insuficient. D'altres no fan res¡±.

Madrid t¨¦ en aquests moments 1.200 alumnes d'entre 6 i 17 anys que van a aquestes classes ¡°d'enriquiment educatiu¡±. Jos¨¦ Carlos Gibaja, de la direcci¨® general d'infantil i prim¨¤ria de la Conselleria d'Educaci¨®, explica que aquesta comunitat fa proves individuals als alumnes quan els professors o els pares sospiten que un nen pot ser superdotat. No es fan test generalitzats o un cribratge per apreciar les altes capacitats. ¡°Quan hem fet alguna prova pilot d'aquesta classe en una escola, ens ha sortit gaireb¨¦ un 3,5% de nens amb altes capacitats. No hi ha dubte que molts superdotats passen desapercebuts, no s¨®n detectats i acaben en frac¨¤s escolar. El que ¨¦s ideal ¨¦s detectar-los com m¨¦s aviat millor, i no descartem adoptar m¨¨todes de cribratge en el futur¡±, afegeix.

En qualsevol cas, si aquestes proves es generalitzessin ara no hi hauria recursos per atendre tots els superdotats que es constatarien. ¡°No hi ha mitjans per donar una resposta immediata a aquests nens. ?s un tema relativament recent i queda molt per fer, sobretot en la formaci¨® del professorat i en la resposta educativa que es d¨®na a aquests alumnes¡±, admet Gibaja.

Diego Rodr¨ªguez, president de la Confederaci¨® Espanyola d'Altes Capacitats Intel¡¤lectuals, es queixa que ¡°quan un nen mostra un talent esportiu, r¨¤pidament tot s'engega: hi ha escoles especials, centres d'alt rendiment...¡±. Per¨° quan es tracta d'intel¡¤lig¨¨ncia, ¡°¨¦s tot el contrari. Es camufla, perqu¨¨ no hi ha mitjans¡±.

Carmen Sanz, que tamb¨¦ ¨¦s superdotada, creu que fer proves generalitzades tindria molts avantatges, no nom¨¦s per als alumnes, sin¨® tamb¨¦ perqu¨¨ el Govern espanyol elev¨¦s la seva reputaci¨®: ¡°Millorar¨ªem en l'estad¨ªstica d'alumnes excel¡¤lents i reduir¨ªem la de frac¨¤s escolar¡±. Per¨°, sobretot, adverteix de les conseq¨¹¨¨ncies de no descobrir a temps aquests nens. ¡°No s'adapten perqu¨¨ la seva edat mental ¨¦s superior. Molts pateixen assetjament escolar, tenen baixa autoestima, problemes d'ansietat, cauen en depressions. He at¨¨s nens medicats per hiperactivitat que en realitat no eren hiperactius, sin¨® superdotats avorrits. I fins i tot algun predelinq¨¹ent, de centres de menors¡±.

¡°La intel¡¤lig¨¨ncia pot ser una maledicci¨®¡±, argumenta. Aix¨ª va titular, de fet, un llibre (La maldici¨®n de la inteligencia, Editorial Plataforma Actual), en qu¨¨ recull tota aquesta problem¨¤tica i la seva experi¨¨ncia amb nens i adults superdotats amb problemes psicol¨°gics. L'obra est¨¤ dedicada a ells. A en Juan, ¡°que est¨¤ cada dia en una cantonada del pati i se sent molt infeli?¡±; a en Luis, ¡°a qui ja han expulsat de tres escoles per rebel i els seus pares estan desesperats¡±; a la Isabel, ¡°que es guanya la vida en un supermercat¡±; a la Rosana, ¡°que es fa la tonta per caure b¨¦ als nois...¡±.

Aquest ¨²ltim cas ¨¦s molt com¨² i tamb¨¦ aflora en l'estad¨ªstica del ministeri. Segons les seves dades, un 66,4% dels identificats com a alumnes d'altes capacitats s¨®n homes, en contrast amb un 33,6% de dones. ¡°Elles tendeixen a dissimular la seva intel¡¤lig¨¨ncia per ser acceptades, sobretot en l'adolesc¨¨ncia¡±, emfatitza Sanz.

Ho reconeix la Marina, superdotada, de 20 anys. ¡°S¨ª, em feia la tonta a l'escola . Encara ho faig de vegades. T'accepten m¨¦s, tot i que arriba un moment que ja no fingeixes; t'ho acabes creient¡±, afegeix. No va patir assetjament escolar, per¨° recorda que les seves companyes ¡°tenien un ninot, al qual pegaven¡± i que duia el seu nom. La Marina ha estat en tractament per depressi¨®, perqu¨¨ despr¨¦s de treure sempre bones notes va comen?ar a suspendre a la universitat, on estudia una enginyeria. Ella tampoc no va ser detectada a temps. ¡°Cada dia penso si no seria millor ser menys intel¡¤ligent. Cada dia¡±.