Manoel de Oliveira: una carrera contra el temps

A m¨¦s de la seva longevitat m¨¦s que centen¨¤ria, Manoel de Oliveira tenia una altra gran basa al seu favor: feia bones pel¡¤l¨ªcules. Pel¡¤l¨ªcules de festivals, no destinades al gran p¨²blic, per¨° bones pel¡¤l¨ªcules. Pel¡¤l¨ªcules profundament portugueses i, alhora, indiscutiblement universals. Pel¡¤l¨ªcules sovint adaptades de textos literaris, per¨° sempre impregnades de refer¨¨ncies cinematogr¨¤fiques. I, sobretot, carregades d'ironia. La ironia que destil¡¤laven els seus ulls, sempre vius. Quan Wim Wenders va rodar Lisbon Story a la capital portuguesa, no va dubtar a sol¡¤licitar la complicitat d'Oliveira, que apareix ¨Cfilmat en blanc i negre¨C?imitant Charlot. En els ¨²ltims anys, que tractant-se del centenari Oliveira potser serien vint, ell mateix caminava recolzat en un bast¨®, m¨¦s per coqueteria que per necessitat, sospito. Per¨°, en qualsevol cas, seguia rodant. El dia que deixi de rodar, morir¨¤, deien els seus amics. I, pr¨¤cticament, aix¨ª ha estat, encara que ¨²ltimament ja nom¨¦s eren curtmetratges o episodis com el de Centro hist¨®rico, on es burla dels turistes de Guimaraes amb les seves c¨¤meres fotogr¨¤fiques.

Des que la cr¨ªtica internacional el va descobrir amb Amor de perdi?ao i Francisca a principis dels vuitanta, quan ja feia cinquanta anys que acumulava cinema a l'esquena, Oliveira rodava a un ritme vertigin¨®s, com si compet¨ªs, a contra rellotge, contra l'inexorable pas del temps. Els seus films responien a registres molt diversos, per¨° sempre portaven el seu segell personal. Un segell al qual s'adaptaven els grans actors internacionals que van acceptar jugar el seu joc: Marcello Mastroianni a?Viatge al principi del m¨®n, Cath¨¦rine Deneuve a El convent, Michel Piccoli a?Je rentre a la maison, Bulle Ogier a Belle toujours o Irene Papas i John Malkovich a?Una pel¡¤l¨ªcula parlada. Rec¨ªprocament, els portuguesos Leonor Silveira, Luis Miguel Cintra o Ricardo Tr¨ºpa deuen una bona part de la seva carrera als films d'Oliveira.

Cineasta de la paraula, el realitzador de Os canibais?ho ¨¦s tamb¨¦ de la puresa de les imatges. En alguns dels seus films, s¨®n palpables les influ¨¨ncies teatrals per¨°, en un article justament titulat Repensar el cinema, ell mateix deia que mentre les imatges esc¨¨niques s¨®n reals, el cinema ¨¦s immaterial. Cent sis anys despr¨¦s del seu naixement i 84 despr¨¦s del seu debut darrere les c¨¤meres, la carrera d'Oliveira contra el temps s'ha aturat. Ha batut tots els r¨¨cords de longevitat cinematogr¨¤fica, per¨° ens queda, per sempre, el m¨¦s important: les seves pel¡¤l¨ªcules, excel¡¤lents pel¡¤l¨ªcules.

Esteve Riambau, cr¨ªtic, investigador i historiador cinematogr¨¤fic, ¨¦s el director de la Filmoteca de Catalunya.