¡°L¡¯impacte de la cara trasplantada ¨¦s el menys important per al pacient¡±

Joan Pere Barret ¨¦s el cirurgi¨¤ que, al capdavant d'un equip de 45 professionals, ha practicat a l'hospital Vall d'Hebron de Barcelona el trasplantament de cara ¨Cdes dels p¨°muls fins a les clav¨ªcules¨C ¡°t¨¨cnicament m¨¦s complex¡± del m¨®n, com ell mateix destaca, d'en?¨¤ que es va iniciar la t¨¨cnica el 2005. En la mateixa operaci¨®, que es va anunciar aquesta setmana, es va intervenir el pacient d'una malaltia que amena?ava de provocar-li la mort.

Pregunta. Quin problema tenia el pacient?

Respuesta. Patia una greu malformaci¨® vascular, una connexi¨® aberrant entre venes i art¨¨ries. L'origen era a la base de la llengua, per¨° s'havia est¨¨s cap a la gola, el coll i els teixits de la cara. En qualsevol moment podia tenir una hemorr¨¤gia massiva. Vivia amb la incertesa de no saber si es despertaria l'endem¨¤. Era una bomba de rellotgeria al cos.

P. I el millor tractament era el trasplantament.

R. S'havien intentat diverses alternatives: ter¨¤pies amb l¨¤ser, extirpacions parcials, antiangiog¨¨nics per aturar la creaci¨® de vasos... Per¨° considerem que la millor opci¨® era l'extirpaci¨® del tumor arterial, i aix¨° implicava el trasplantament.

P. Fins ara, els trasplantaments de cara practicats [una trentena al m¨®n des de 2010, aquest ¨¦s el quart a Espanya] mai havien tractat de curar el pacient d'una malaltia mortal, sin¨® de millorar la seva qualitat de vida.

R. Aquesta intervenci¨® suposa un pas endavant. Fins ara, es tractava de corregir greus deformitats anat¨°miques, cosm¨¨tiques, est¨¨tiques que impedien portar una vida social normal i resoldre problemes funcionals de qualitat de vida (poder menjar, parlar b¨¦). Nosaltres hem fet tot aix¨° per¨°, a m¨¦s, hem curat el pacient. Aquesta novetat ajudar¨¤ a plantejar-se altres indicacions encara m¨¦s importants per al trasplantament de cara. Per exemple, davant malalties autoimmunes o patologies cong¨¨nites de tota mena que cursen amb malalties degeneratives de la cara. O, per qu¨¨ no, per a tumors de cara. Encara que la immunosupressi¨® ens provocar¨¤ algun problema, si estem trasplantant fetges en hepatocarcinomes, potser en un futur ens podem plantejar fer el pas del trasplantament per controlar la malaltia o oferir aquesta intervenci¨® davant tumors no operables per allargar l'expectativa de vida del pacient.

P. Quin risc hi havia en la intervenci¨®?

R. El risc de mort en l'operaci¨® era alt¨ªssim [per hemorr¨¤gia]. Estim¨¤vem una probabilitat d'entre un 15% i un 20%, encara que com que mai s'havia fet una intervenci¨® d'aquest tipus, potser podria ser m¨¦s alta.

P. Com va reaccionar el pacient en dir-l'hi?

R. Ens va donar la resposta que esper¨¤vem per considerar que hi havia una bona indicaci¨® per al trasplantament. Va dir que el que tenia no era vida i era pitjor que estar mort. I que necessitava fer alguna cosa per afrontar la vida que volia amb la seva fam¨ªlia, per aix¨° va acceptar.

P. Despr¨¦s va passar dos anys en llista d'espera fins que se'l va operar. No ¨¦s molt temps?

R. ?s veritat que en els altres tres casos de trasplantament de cara a Espanya van passar mesos, per¨° no ¨¦s normal tenir tanta facilitat per donar amb el donant. Primer per la longevitat, necessites una persona d'edat similar, en la mateixa d¨¨cada (t¨¦ 45 anys), i els donants s¨®n cada vegada m¨¦s grans. A m¨¦s, s'han de complir altres requisits de compatibilitat de grup sanguini, de teixits (histocompatibilitat), abs¨¨ncia de malalties infeccioses... Tamb¨¦ de pes, al?ada, que tingu¨¦s una forma de la cara similar, de per¨ªmetre cranial, del to de la pell. I una vegada es troba el donant potencial, la fam¨ªlia ha d'accedir a la donaci¨®.

P. Suposo que no ¨¦s el mateix accedir a donar un ¨°rgan intern que una cara. Va haver-hi rebutjos previs abans de trobar el donant definitiu?

R.?N'hi va haver algun, per¨° no sabria dir quants. Hi ha gent que accedeix a donar els ¨°rgans, per¨° si ¨¦s la cara et diu: "No puc". ?s comprensible, la imatge que tenim de la persona i en el que pensem quan la recordem ¨¦s la seva cara, ¨¦s un gran pas de solidaritat accedir tamb¨¦ a la cara i entenc que ¨¦s dif¨ªcil. En tot cas, cal recon¨¨ixer la gratitud de qui d¨®na encara que sigui nom¨¦s una c¨°rnia. Recordo que quan vam comen?ar el programa de trasplantament de cara vaig parlar amb la nostra coordinadora i li vaig plantejar aquesta q¨¹esti¨®, si hi hauria donants. Em va contestar que no hi hauria problema i que en tindr¨ªem perqu¨¨ hi ha fam¨ªlies que ho donen tot, que tenen un gran sentit de la solidaritat.

P. Com es conven? una persona perqu¨¨ doni la cara d'un familiar?

R. Mai es conven? la gent, mai. Ni per a la cara ni per donar qualsevol altre ¨°rgan. S'informa. Arribat el moment es posa sobre la taula la possibilitat de donaci¨® i s'explica que no hi ha respostes err¨°nies o correctes, que la resposta bona ¨¦s la que donin, sigui s¨ª o sigui no.

P. L'operaci¨® va durar unes 30 hores, 27 en quir¨°fan. Per qu¨¨ va ser tan llarga?

R. Cal tenir en compte que no va ser una intervenci¨®, sin¨® tres. Primer l'extracci¨® de la cara del donant, despr¨¦s la del receptor i la intervenci¨® per la malformaci¨® vascular, que en si mateixa ¨¦s una altra operaci¨®, i, finalment, l'empelt.

P. Va estar les 27 hores amb el bistur¨ª a la m¨¤?

R. Amb el bistur¨ª, amb les tisores, dirigint... Amb aturades per prendre caf¨¨, menjar alguna cosa i anar al bany. La cirurgia no s'atura en cap moment. Els anestesistes ens anaven marcant el ritme de l'operaci¨®. Ells s'encarreguen de transfondre al pacient a mesura que perd sang. Si, a causa de la cirurgia, especialment en retirar malformaci¨® vascular, l'hemorr¨¤gia era molt elevada hi havia la possibilitat que no poguessin reposar sang al mateix ritme, i entr¨¦s en parada cardiorespirat¨°ria. Per aix¨° est¨¤vem en comunicaci¨® cont¨ªnua amb els anestesistes, que ens donaven la pauta per abaixar el ritme, accelerar o parar en funci¨® de la p¨¨rdua de sang.

P. Quin va ser el moment m¨¦s delicat?

R. L'extirpaci¨® del tumor vascular. Despr¨¦s de moltes hores, despr¨¦s d'extreure la cara del donant i la del receptor, tant la part exterior com la faringe, llengua, boca i les zones profundes del coll, arriba l'Alpe d'Huez. I cal pujar-lo despr¨¦s de diversos pics de primera categoria.

P. Com estava el cabdell vascular?

R. La situaci¨® era dolenta, l'esperada. Era un infern absolut, on tocaves sagnava.

P. I, despr¨¦s de retirar la malformaci¨®, s'afronta el trasplantament en si.

R. L'operaci¨® va comen?ar cap a les 18.30 h [va ser a mitjan febrer, la data no s'ha dif¨®s per preservar l'anonimat del donant]. L'endem¨¤ al migdia ja ho ten¨ªem tot extirpat i va comen?ar l'implant de la cara. Malgrat que era complex, era un territori ja conegut, ja ho hav¨ªem fet en el nostre primer trasplantament el 2010: recompondre la faringe, col¡¤locar la llengua, empalmar nervis, vasos, unir m¨²sculs i la resta de teixits¡­ Saps que et queden moltes hores per¨° vas m¨¦s relaxat, ja no hi ha risc de trobar sagnats. Acabem passades les 21.30 h.

P. Com est¨¤ el pacient?

R. Molt b¨¦. A casa. Amb l'aclaparament normal, el nostre i el seu, perqu¨¨ no ¨¦s el mateix tenir-lo aqu¨ª a l'hospital 24 hores al dia que estar al domicili. Ens estem adaptant tots a aquesta fase.

L'expectativa ¨¦s una recuperaci¨® molt bona, tot i que dep¨¨n del creixement dels nervis

P. Quina mobilitat facial recuperar¨¤?

R. L'expectativa ¨¦s una recuperaci¨® molt bona, tot i que dep¨¨n del creixement dels nervis. Sabem que els f¨¤rmacs immunosupressors ajuden a la regeneraci¨® nerviosa, per la qual cosa va m¨¦s de pressa que el que ¨¦s habitual en altres pacients, per¨° fins al 2016 no podrem valorar b¨¦ el nivell de funci¨® que aconseguirem.

P. Com ha assumit la seva nova cara?

R. De tot el que suposa l'operaci¨®, jo diria que l'impacte de la nova cara ¨¦s el menys important per al pacient. Fins i tot per a la fam¨ªlia. S'accepta de seguida. No veuen la cara, sin¨® la persona estimada, que es troba b¨¦ despr¨¦s d'haver passat per una situaci¨® de m¨¤xim risc. L'acceptaci¨® ¨¦s rapid¨ªssima.

P. Un neurocirurgi¨¤ itali¨¤ va dir fa un mes que el 2017 seria viable un trasplantament de cap. Coincideix amb ell?

R. L'¨²ltima frontera del trasplantament est¨¤ en el sistema nervi¨®s central, el que ens limita ¨¦s la connexi¨® de la medul¡¤la espinal. No hi ha evid¨¨ncia cient¨ªfica que aix¨° es pugui fer i el 2017 em sembla molt aviat. Per¨° no puc negar que arribi un moment en qu¨¨ t¨¨cnicament sigui possible. La frontera ¨¦s el trasplantament de medul¡¤la, i no crec que sigui infranquejable. ?s una ll¨¤stima no poder estar aqu¨ª els pr¨°xims 100 anys per veure totes les meravelles que, sens dubte, s'esdevindran.