Les grues tornen a la ciutat

L'agenda dels pol¨ªtics va treure fum en la recta final de mar?, quan es van llan?ar a una carrera d'inauguracions de carreteres, hospitals o centres culturals davant els comicis d'aquest any. Les mesures associades als per¨ªodes electorals ¡ªdes de l'augment de despesa p¨²blica fins a la rebaixa d'impostos¡ª va mer¨¨ixer un av¨ªs de la Comissi¨® Europea, que li fa por que posin en risc la reducci¨® del d¨¨ficit. Per a les constructores, aquestes obres contractades l'any passat van ser un alleujament en ¨¨poca d'austeritat. El sector preveu, no obstant aix¨°, que la sortida de la recessi¨® arribi amb l'arrencada de l'habitatge.

Despr¨¦s d'estar set anys encallades, les grues han tornat a les ciutats. Nom¨¦s tornen a les zones que han pogut defugir de l'estoc que va deixar la bombolla immobili¨¤ria, sobretot a Madrid i Barcelona, les seves ¨¤rees metropolitanes i algunes zones de la costa on els estrangers han anat comprant cases a preu de ganga. Aquesta arrencada ¨¦s suficient perqu¨¨ tant des del Govern central com des del sector es confi? que per primera vegada en vuit anys la construcci¨® contribueixi al creixement econ¨°mic. El ministre d'Economia, Luis de Guindos, va apuntar recentment en un esmorzar amb empresaris a Barcelona que el sector havia deixat de ser ¡°una r¨¨mora¡± per Espanya per passar a fer una ¡°aportaci¨® positiva¡± al producte interior brut (PIB) i al mercat laboral.

La patronal Seopan estima que el 2015 el sector creixer¨¤ entre el 2% i el 4%, la qual cosa implica una contribuci¨® de 0,3 punts al PIB. La xifra ¨¦s modesta en comparaci¨® al pic del boom, el 2006, quan l'activitat suposava una quarta part del creixement. No obstant aix¨°, la construcci¨® podr¨¤ deixar enrere un per¨ªode de set anys en els quals, segons Seopan, la caiguda de la inversi¨® ha llastrat el creixement econ¨°mic en 9,9 punts, equivalents a 100.000 milions d'euros. ¡°El creixement econ¨°mic no vindr¨¤ de la construcci¨®, sin¨® per un augment de la demanda en altres sectors o de les exportacions. Per¨° per fi s'invertir¨¤ el cicle recessiu¡±, assegura Juli¨¢n N¨²?ez, president de la patronal, que preveu que despr¨¦s d'haver destru?t 1,7 milions de llocs de treball des de 2008, aquest any se'n crearan 55.000.

El sector preveu aportar 0,3 punts al creixement i 55.000 ocupacions

La construcci¨®, que representa el 5,5% del PIB ¡ªla meitat que el 2007¡ª va comen?ar a recobrar pulsacions l'any passat amb l'obra p¨²blica. Les licitacions d'obres van cr¨¦ixer el 18% entre mar? de 2014 i febrer de 2015, fins als 12.291 milions d'euros. Ho van fer sobretot per l'augment de la inversi¨® de l'Administraci¨® central a la xarxa de l'AVE, que es va menjar el 60% de la despesa del Ministeri de Foment, i per les obres encarregades pels Ajuntaments en vig¨ªlies electorals, que van cr¨¦ixer el 35,8% respecte de fa un any.

L'augment de la producci¨® del sector se situava el tercer trimestre de l'any passat en el 16%, segons Eurostat, nom¨¦s darrere de Gr¨¨cia, Eslov¨¨nia i Litu¨¤nia i molt per sobre de la mitjana de la zona euro, del 2%. La prova del cot¨® que el sector repuntava era el consum de ciment, que sortia de n¨²meros vermells el segon semestre de 2014. ¡°En obra p¨²blica ven¨ªem d'un nivell molt baix. Ara ens situem a nivells de comen?aments dels vuitanta. Hem perdut 35 anys¡±, matisa N¨²?ez.

Malgrat aquesta millora, la construcci¨® encara va retrocedir en el conjunt de l'any. L'edificaci¨® d'habitatges va continuar an¨¨mica i va tancar el 2014 pr¨¤cticament en taules respecte a l'any anterior. Aquest ser¨¤, segons els analistes, el canvi que es produir¨¤ el 2015. Aix¨ª ho afirma Francisco Di¨¦guez, director general de l'Institut de Tecnologia de la Construcci¨® de Catalunya (Itec), encarregat d'elaborar l'informe sobre Espanya per al grup Euroconstruct. Per aquest any, aquest organisme preveu un creixement del sector de l'1,8% gr¨¤cies a l'impuls de les cases d'obra nova, que s'incrementaran el 5%. ¡°Dependr¨¤ de la zona. Els habitatges no tenen potes, de manera que hi ha zones on amb prou feines queda estoc sense vendre i unes altres on es trigar¨¤ anys a absorbir-lo¡±, afirma.

El volum d'edificaci¨® de 2014 va fer pensar al sector que s'havia tocat fons despr¨¦s d'haver experimentat una davallada?de gaireb¨¦ el 95% respecte a 2007. L'any ha arrencat, no obstant aix¨°, amb una dada que convida a l'optimisme. El mes de gener passat els arquitectes i aparelladors van donar visats per construir 3.466 habitatges nous, la qual cosa suposa un increment del 34,8% respecte al mateix mes de l'any passat, segons el Ministeri de Foment. Els permisos per a rehabilitacions tamb¨¦ van cr¨¦ixer el 12,8%.

Les licitacions dels Ajuntaments van pujar el 35,8% l'¨²ltim any

Les bones perspectives v¨¦nen confirmades pel grapat de promotores que han aguantat aquests anys. Juan Antonio G¨®mez-Pintado va sortir del negoci immobiliari a Espanya quan es va punxar la bombolla. Va tornar el 2010 a bord de V¨ªa Celere. La promotora que presideix va comen?ar a executar projectes mitjan?ant permutes amb la banca, per¨° avui ja torna a comprar s¨°l. ¡°Aquest any ens est¨¤ anant millor que l'any passat. Ens quedarem sense producte per vendre i n'hem de llan?ar m¨¦s¡±, explica el promotor, que el 2015 preveu aixecar unes 800 habitatges, la meitat a Madrid i l'altra a Barcelona.

Les dues grans ciutats i les seves ¨¤rees metropolitanes s¨®n els dos focus del mercat. Els districtes madrilenys que acaparen l'obra nova, segons l'Ajuntament, Vallecas, Fuencarral-El Pardo i Hortaleza. Madrid ha ressuscitat, a m¨¦s, l'ampliaci¨® de la ciutat cap al nord sota el paraigua de l'Operaci¨® Chamart¨ªn, que suposar¨¤ la construcci¨® de 17.000 habitatges. ¡°A l'eixample de Vallecas hem passat de tenir 4.000 habitatges per vendre a nom¨¦s 100¡±, confirma el conseller delegat de Foro Consultores, Carlos Smerdou.

Tamb¨¦ Barcelona i la seva conurbaci¨® van arrencar en el primer mes de l'any, amb un creixement de tres d¨ªgits. Segons la Generalitat, es van demanar permisos per construir 553 cases, el 764,1% m¨¦s que en el mateix mes de 2014. A la capital catalana, les promocions s'aixequen sobretot a Sant Andreu i Sant Mart¨ª, tot i que el centre est¨¤ vivint el seu particular boom de pisos de luxe i hotels i s'engegar¨¤ Can Batll¨®, la primera gran operaci¨® despr¨¦s de la crisi.

La sortida continua estant en mans de la banca. ¡°A les principals ciutats, on hi ha demanda, amb prou feines hi queda estoc perqu¨¨ les entitats financeres ho han anat liquidant. A aix¨° s'hi afegeix que aquestes ja donen hipoteques per a habitatges que no s¨®n seus i la perspectiva que els preus no continuaran baixant¡±, diu Smerdou, de Foro Consultores. Juan Antonio G¨®mez-Pintado certifica que aquest canvi en la banca ha arribat a alguns promotors. ¡°Al setembre ens van donar un cr¨¨dit exigint el 70% de prevendes; al novembre ens van demanar un 50%, i el mar? passat ja no ens van reclamar res¡±, apunta.

Si Barcelona i Madrid van ser els dos primers focus, les grues tornen tamb¨¦ a altres capitals de prov¨ªncia, a la Costa del Sol i alguns punts de la costa catalana. Per¨° altres zones encara arrosseguen les restes del naufragi: un ingent volum d'habitatges sense vendre. ¡°Queden zones com Castell¨®, Alacant o M¨²rcia, amb complexos urban¨ªstics associats a camps de golf, que continuen pendents de vendre's. All¨¤ costar¨¤ que s'hi torni a construir¡±, rebla Carlos Smerdou.