Un torneig que explica un pa¨ªs
Les eliminat¨°ries de b¨¤squet universitari s¨®n un fenomen social que paralitza els EUA

Despr¨¦s de superar cinc eliminat¨°ries en poc m¨¦s de dues setmanes, els equips de Duke i Wisconsin juguen aquest dilluns la final del campionat mascul¨ª de b¨¤squet universitari dels Estats Units. Darrere d'aquest partit, en una hora de m¨¤xima audi¨¨ncia televisiva, s'hi amaga una ind¨²stria multimilion¨¤ria, un fenomen social que paralitza aquest pa¨ªs i un sistema universitari que no es pot entendre sense el component esportiu.
La final de dilluns a?la nit a?Indianapolis ¨¦s la culminaci¨® de l'anomenat March Madness (bogeria de mar?): els 19 dies en qu¨¨ el b¨¤squet universitari monopolitza gaireb¨¦ totes les converses, enganxa milions de teleespectadors i mou molt¨ªssims diners entre amics i companys de feina o estudis. Despr¨¦s de disputar la lliga regular, 64 universitats de tots els EUA s'enfronten en eliminat¨°ries a un sol partit en un torneig organitzat per la NCAA, l'associaci¨® que gestiona les competicions esportives universit¨¤ries.
Abans que comenci el torneig, milions de nord-americans aposten pel guanyador de cada partit. L'objectiu ¨¦s encertar totes les combinacions. Hi ha envits de pocs d¨°lars entre amics i d'altres de molt m¨¦s competitius en cases de joc de Las Vegas.
Els equips de Duke i Wisconsin competeixen en la final per honor i diners, diu un analista
La febre col¡¤lectiva propicia una p¨¨rdua total de productivitat de 1.900 milions de d¨°lars a les empreses, segons una consultora. En els primers quatre dies de torneig, 40 milions de nord-americans (un 12% de la poblaci¨®) van apostar 9.000 milions de d¨°lars, segons un altre estudi. Aix¨° supera els 7.000 milions que s'estima que es van invertir en la campanya de les eleccions presidencials del 2012.
Com cada any, el president Barack Obama va omplir el seu quadre, que va anunciar en una entrevista a la cadena televisiva ESPN. Va encertar que Duke arribaria a la final, per¨° va vaticinar que la guanyaria Kentucky, que va perdre dissabte en semifinals contra Wisconsin i que fins llavors nom¨¦s acumulava vict¨°ries en la temporada. Els errors s¨®n molt freq¨¹ents: tot just l'1,6% dels que van completar el seu quadre en una aplicaci¨® d'ESPN van encertar els equips de les semifinals.
Andy Markovits, professor de Ci¨¨ncies Pol¨ªtiques a la Universitat de Michigan i erudit de la sociologia de l'esport, atribueix aquest fenomen al fet que ¨¦s l'¨²nic ¡°esdeveniment nacional¡± esportiu. Als nord-americans, esgrimeix, no els importen gens els Jocs Ol¨ªmpics i a les lligues professionals de b¨¤squet, beisbol o futbol americ¨¤ nom¨¦s s'interessen pel seu equip.
¡°El pa¨ªs sencer segueix aquest torneig durant tres setmanes¡±, diu en una entrevista telef¨°nica. La clau, argumenta, ¨¦s la seva imprevisibilitat perqu¨¨ es juga tot a un partit, es disputa en pavellons al llarg del pa¨ªs i ¨¦s una moda que es retroalimenta.
Les lligues universit¨¤ries s¨®n un negoci pol¨¨mic, pels diners que mouen i per les estrat¨¨gies dels centres per atreure esportistes
La febre ¨¦s desorbitada entre els professors i alumnes, actuals i passats, dels 64 equips que accedeixen a les eliminat¨°ries. Als EUA, hi ha un profund vincle amb la universitat, que l'esport canalitza. ¡°A partir del 1830, l'esport es converteix en important [per a les universitats]. ?s una forma d'orgull i distinci¨®¡±, assenyala el polit¨°leg. No tan sols es competeix pel prestigi acad¨¨mic, sin¨® tamb¨¦ per l'esportiu.
El primer torneig nacional de b¨¤squet universitari es va disputar el 1939. Les lligues universit¨¤ries s'han convertit en un negoci pol¨¨mic. Els campus inverteixen en instal¡¤lacions i competeixen per atreure, mitjan?ant beques, els millors jugadors encara que no es justifiqui acad¨¨micament. I durant els estudis, no s¨®n infreq¨¹ents, tamb¨¦ en centres de renom, les acusacions de falsejament de notes.
La NCAA t¨¦ beneficis multimilionaris, el cost dels drets televisius ¨¦s elevad¨ªssim i alguns entrenadors tenen sous d'estrella. Els jugadors no cobren, per¨° tenen un aparador que els pot catapultar a les lligues professionals.
Duke i Wisconsin competiran dilluns a?la nit per honor i diners. Guanyar el campionat, diu Markovits, dispara l'inter¨¨s per aquesta universitat, que atreu estudiants i donacions. ¡°Quan el teu equip guanya, l'increment de diners [donats] ¨¦s enorme perqu¨¨ et sents feli?¡±.
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
?Tienes una suscripci¨®n de empresa? Accede aqu¨ª para contratar m¨¢s cuentas.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.