¡®El foraster¡¯ i la verduleria rural

El foraster ¨¦s un programa festiu i juganer, massa en segons quin aspecte, per¨° aix¨° no vol dir que no estigui molt rumiat. D¡¯entrada, el format, d¡¯importaci¨®, ¨¦s un encert. El presentador i el seu equip de guionistes preparen el reportatge en un poble, el presenten a la mateixa gent del poble i retalls d¡¯aquesta funci¨® s¡¯inclouen igualment en l'edici¨® final del programa. ?s a dir, construeix dos relats, el de les entrevistes i el de la seva presentaci¨® als entrevistats i ve?natge en general. ?s un dels ¨¨xits d'audi¨¨ncia de TV3 i ara est¨¤ acabant la tercera temporada.?

Quim Masferrer, l¡¯¨¤nima d¡¯aquest invent, va publicar l¡¯any passat un llibre (Dietari d¡¯El Foraster) on explica diverses perip¨¨cies de les gravacions. A banda del previsible anecdotari, hi trobes de sobte reflexions com aquesta: ¡°Hi ha una teoria filos¨°fica que diu que una cosa, quan l¡¯observes, pel sol fet d¡¯observar-la, ja l¡¯est¨¤s alterant. I, per tant, no podem saber mai com s¨®n les coses en realitat. ?s el que s¡¯anomena principi d¡¯incertesa de Heisenberg¡±. I admet que de vegades han tingut por de no ensenyar el poble tal com ¨¦s. Una de les raons ¨¦s que el programa ja ¨¦s molt conegut. ¡°La gent ens espera. Ens veu venir (¡­) ?s a dir, els que no volen sortir s¡¯amaguen, i els que volen sortir potser es fan veure massa¡±. Una an¨¤lisi immillorable. A Masferrer, un noi de poble, no li cal fer gaire?teiatru perqu¨¨ els ve?ns no el vegin con un intr¨²s urbanita. A m¨¦s, si tens un programa que es dedica a l¡¯afalac i acaba sempre amb un ¡°sou molt bona gent¡±, on saps que no volen estomacar-te, ¨¦s comprensible que sigui rebut amb poques prevencions. Per alguns. Perqu¨¨ hi ha hagut algun poble que no n¡¯ha volgut saber res, del programa. I en sospito la ra¨®.

Hi ha cap¨ªtols que sembla que la intenci¨® principal ¨¦s la de construir un vodevil una micona picantot, sense que els seus protagonistes s¡¯ofenguin. Sempre hi ha brometes verdes per alimentar el mon¨°leg, per¨° en alguns programes ha estat un tema dominant. La insist¨¨ncia a tractar afers er¨°tics, que tenen molt d¡¯¨¨xit entre la parr¨°quia, fa pensar massa sovint que m¨¦s que voler saber quins s¨®n els problemes i com ¨¦s la vida d¡¯aquell poble, el programa vulgui fer sexologia riallera. I a aix¨° hi contribueixen amb generositat els personatges entrevistats, amb ganes de tele, que tenen una sorprenent capacitat per a la met¨¤fora elusiva.

Al programa, no es parla de conys i vergues. D¡¯aix¨° en diuen, per exemple, l¡¯ermita i el pantocr¨¤tor. Un recurs ling¨¹¨ªstic que ben amanit durant el mon¨°leg final fa les del¨ªcies del p¨²blic i, ¨¦s de suposar, dels teleespectadors. I aix¨° sense parlar de l¡¯exposici¨® d¡¯habilitats personals, com les d¡¯un senyor de Benifallet que endevina la talla de sostenidor de les senyores nom¨¦s mirant-les. Tant d¡¯inter¨¨s per aquesta q¨¹esti¨® et porta a malpensar que, potser, l¡¯an¨¨cdota que en una oficina de turisme han trobat pel carrer un tanga no sigui del tot casual. Potser alg¨² l¡¯ha preparada per fer content el simp¨¤tic equip d'El Foraster.

Tanta insist¨¨ncia resulta injusta perqu¨¨, sense negar que aquesta sigui una preocupaci¨® primordial, en tot cas no ¨¦s ¨²nicament rural i desfigura la imatge del m¨®n mental de la poblaci¨® entrevistada. Aquesta fal¡¤lera per l¡¯humor verdulaire va fer el cim a Queralbs on es va entretenir extensament fent munyir una vaca a un nen i insinuant comparacions, ¨°bviament desconegudes pel protagonista de l¡¯escena, amb la sensaci¨® de tocar una teta de dona. Que perseguir tant aquesta mena de brometa no li cal al programa es va veure clar al dedicat a Barber¨¤ de la Conca, espl¨¨ndid. No en va fer cap. Fins i tot un ve¨ª li va demanar fer poca broma del problema que trenca, literalment, el poble: una enorme esquerda que creix. I Masferrer va respectar aquest desig.?

Com tampoc no fa nosa al programa, ben al contrari, visitar, per exemple, el monument a Walter Benjamin que?hi ha a Portbou i deixar que la Maria expliqui els seus records de l¡¯exili. A la funci¨® final, no es va poder fer cap acudit intencionat amb la Maria, per¨° el pet¨® que li va enviar Masferrer des de l¡¯escenari ¨¦s molt m¨¦s entranyable que picar l¡¯ullet parlant d¡¯ermites.