Artur Mas viatja als EUA per crear complicitats amb el proc¨¦s sobiranista

Nova York ¨¦s un bon term¨°metre per mesurar el clima pol¨ªtic catal¨¤. El juny del 2012, Artur Mas va visitar la ciutat per participar en actes de promoci¨® tur¨ªstica i reunions empresarials. Gaireb¨¦ tres anys despr¨¦s, hi ha tornat. El plat estrella de la visita del president de la Generalitat ¨¦s una confer¨¨ncia ha impartit la matinada d'aquest dijous, tarda de dimecres en hora novaiorquesa, a la Universitat de Col¨²mbia sobre el proc¨¦s sobiranista catal¨¤.

En el seu viatge el 2012, el principal projecte pol¨ªtic de Mas era aconseguir una millora del repartiment fiscal amb Espanya, una opci¨® que la Moncloa va rebutjar. L¡¯objectiu ara ¨¦s obtenir un suport majoritari a la independ¨¨ncia a les eleccions auton¨°miques del pr¨°xim setembre i internacionalitzar la causa sobiranista en un moment en qu¨¨ est¨¤ perdent for?a a les enquestes.

Mas no amaga la seva predilecci¨® pels Estats Units, que visita per tercer cop com a president i que li agrada posar d¡¯exemple. ¡°Catalunya pot aspirar a ser a Europa el que Massachusetts ¨¦s als EUA si un dia f¨®ssim capa?os de construir uns Estats Units d¡¯Europa¡±, va dir el juny del 2012 a Boston, la primera parada del viatge que el va portar tamb¨¦ a Nova York i Nova Jersey.

Despr¨¦s de la massiva manifestaci¨® independentista de l¡¯11 de setembre d¡¯aquell any, el president va redoblar el missatge i va subratllar que seria el marc ¡°ideal¡± per a Catalunya. I aquest dimecres, a Nova York, l'ha tornat a defensar. ¡°Aix¨° vol dir uns estats diferents, com els nord-americans, amb poders i autonomia real, compartint una gran federaci¨® pol¨ªtica¡±, ha explicat en declaracions als periodistes despr¨¦s de visitar la seu de la delegaci¨® de la Generalitat al cor de Manhattan.

Per¨°, alhora, ha adm¨¨s la dificultat que un projecte d¡¯aquest tipus avanc¨¦s i ha defensat el proc¨¦s sobiranista com la millor alternativa: ¡°Nosaltres volem la mateixa autonomia, independ¨¨ncia o no independ¨¨ncia que Dinamarca i ?ustria¡±.

No ha estat l¡¯¨²nic elogi als EUA, que Mas veu com a mirall i on creu que el sobiranisme t¨¦ m¨¦s comprensi¨®. ¡°El tema de l¡¯emancipaci¨®, de l¡¯autodeterminaci¨®, ¨¦s un concepte que s¡¯ent¨¦n molt b¨¦ perqu¨¨ ells s¨®n fills d¡¯aix¨°¡±, ha dit en refer¨¨ncia a la independ¨¨ncia dels EUA del Regne Unit el 1776. I ha intentat utilitzar aquests arguments com a contrapunt a la posici¨® immobilista del Govern de Mariano Rajoy: ¡°Quan nosaltres expliquem que hem intentat tots els camins i procediments possibles per poder pactar un refer¨¨ndum amb l¡¯Estat espanyol i que ens han bloquejat tots aquests camins i que fins i tot ens han judicialitzat aquests temes [...]. Aquestes coses aqu¨ª no s¡¯entenen¡±.

Per¨° dels conceptes a la realitat hi ha certa dist¨¤ncia. Mas ha dit que ent¨¦n que la possible independ¨¨ncia de Catalunya cre? ¡°incertesa¡± als Estats Units, per¨° s'ha mostrat confiat a poder rebatre-la durant la seva visita de dos dies, que inclou trobades amb centres d¡¯opini¨® i inversors financers per intentar ¡°dissipar dubtes¡±. Ha defensat la viabilitat econ¨°mica d¡¯un hipot¨¨tic Estat catal¨¤ i el component pac¨ªfic i democr¨¤tic del proc¨¦s sobiranista.

?s una inc¨°gnita el grau de preocupaci¨® als EUA respecte de l¡¯independentisme catal¨¤. L¡¯Administraci¨® de Barack Obama ha evitat en tot moment valorar el proc¨¦s en considerar-lo un afer intern espanyol. Els mitjans de comunicaci¨® han mostrat inter¨¨s pel debat catal¨¤ ¨Camb entrevistes a Mas incloses¨C, per¨° for?a menys que en el cas escoc¨¨s.

La Generalitat s¡¯est¨¤ movent per donar impuls al debat. A mitjans de mar?, va organitzar per primer cop dues confer¨¨ncies als EUA ¨Ca les universitats de George Washington i Princeton¨C sobre el proc¨¦s sobiranista. I la visita de Mas ¨¦s una clara declaraci¨® d¡¯intencions.

Abans de viatjar a Nova York, el president tenia previst firmar a Calif¨°rnia un acord de cooperaci¨® amb l¡¯Estat m¨¦s ric dels EUA, per¨° la mort de la germana del governador va obligar a cancel¡¤lar la visita, que ja es va posposar el juny passat durant el viatge de Mas a Carolina del Nord. L¡¯acord amb Calif¨°rnia, que va firmar el cap d¡¯Exteriors del Govern, i la visita a Massachusetts mostren, segons Mas, la voluntat d¡¯establir nexes amb regions punteres en innovaci¨® i recerca. En aix¨° tamb¨¦ hi ha un mirall.

A difer¨¨ncia de l¡¯objectiu dels sobiranistes catalans, el naixement dels EUA no va ser pac¨ªfic. La independ¨¨ncia es va aconseguir despr¨¦s de v¨¨ncer al Regne Unit en una guerra. Per¨° en un possible paral¡¤lelisme amb Catalunya, l¡¯origen del secessionisme va ser una disputa fiscal amb la metr¨°poli i la independ¨¨ncia de les 13 col¨°nies es va declarar unilateralment. Fa una setmana, Converg¨¨ncia Democr¨¤tica, el partit de Mas, i Esquerra Republicana van acordar un full de ruta que inclou una declaraci¨® unilateral de independ¨¨ncia en un termini de 18 mesos despr¨¦s de les eleccions del 27 de setembre, que els partits sobiranistes consideren un plebiscit.

L¡¯ampli poder en mat¨¨ria fiscal o educativa que tenen els Estats als EUA ¨Ctot i que tamb¨¦ hi ha algunes queixes a Washington¨C i el mantra de la llibertat individual neix de voler evitar un fort poder central arran de la independ¨¨ncia de Londres.

El mirall nord-americ¨¤ va m¨¦s enll¨¤ de Mas. El setembre passat, TV3 va estrenar la s¨¨rie John Adams, del canal nord-americ¨¤ HBO, que mostra la vida del segon president dels EUA, considerat un dels pares de la independ¨¨ncia i que va ser clau en la sostenibilitat econ¨°mica del nou Estat.

I un grup de sis reconeguts economistes catalans, alguns afincats als EUA, va batejar un col¡¤lectiu a favor del dret a decidir amb el cognom de l¡¯expresident nord-americ¨¤ Woodrow Wilson (1913-1921), que va defensar el dret a l¡¯autodeterminaci¨®. Un dels integrants ¨¦s Xavier Sala i Mart¨ªn, catedr¨¤tic d¡¯Economia a la Universitat de Col¨²mbia i partidari de la independ¨¨ncia. La introducci¨® a la confer¨¨ncia de Mas a Col¨²mbia ha anat a c¨¤rrec d¡¯ell. Al seu llibre, ?s l¡¯hora dels ad¨¦us?, Sala i Mart¨ªn tra?a paral¡¤lelismes entre la lluita dels drets de la comunitat negra als EUA fa mig segle i el dret a decidir de Catalunya. Un altre mirall.