Barcelona recorda el pas de Roberto Bola?o pel Raval

Tenia 24 anys i molt pocs diners quan el 1977 l'escriptor xil¨¨?Roberto Bola?o (1953-2003) es va traslladar a Barcelona, on ja vivia la seva mare, procedent de M¨¨xic. A la ciutat ¡°de les genuflexions i dels cordills¡±, com va descriure en un vers de Los perros rom¨¢nticos, Bola?o va viure en un pis humil al n¨²mero 45 del carrer Tallers. L'habitacle era tan min¨²scul, tot just tenia 25 metres, que havia de compartir un lavabo al passad¨ªs amb altres habitatges sense dutxa. El pis s'al?ava als voltants d'un antic convent, i en aquesta zona del barri del Raval Bola?o llegia i escrivia, com en un bucle, i jugava al futbol¨ª.

Gaireb¨¦ quatre d¨¨cades despr¨¦s, l'Ajuntament de Barcelona va inaugurar ahir una placa commemorativa a la fa?ana de l'edifici, en un acte que va comptar amb la pres¨¨ncia de la v¨ªdua i els fills de l'escriptor, avui un autor de culte. ¡°El m¨¦s segur ¨¦s que hauria estat molt feli?¡±, va dir el seu fill, Lautaro Bola?o, acompanyat del tinent d'alcalde de Cultura, Jaume Ciurana.

Quan tenia diners l'autor de Los detectives salvajes?prenia caf¨¨ al mat¨ª al bar C¨¨ntric, al carrer Ramelleres, i te a la Granja Parisien. Tamb¨¦ a pocs metres de la casa seva, Bola?o comprava les llibretes marca Miquel Rius amb les quals escrivia sense parar i tradu?a poetes francesos ¡°per a antologies que no ens havien encarregat¡±, amb el seu habitual cigarro Ducados a la m¨¤. Aix¨ª ho va recordar ahir el seu amic, el tamb¨¦ escriptor Antoni G. Porta, que va pronunciar una glossa. ¡°Se'm fa molt estrany tornar aqu¨ª 37 anys despr¨¦s, ara mateix no estic segur de poder-ne dir pis¡±, va confessar.

Porta va con¨¨ixer Bola?o el 1978, quan va anar a visitar-lo al pis de Tallers amb Xavier Sabater, editor de la publicaci¨® La Cloaca. Van forjar una gran amistat i a l'habitatge Bola?o el rebia com si fos una ¡°duquessa¡± francesa. Li oferia un refrigeri, que podia durar hores ¡°no s¨¦ si perqu¨¨ ¨¦rem pobres o perqu¨¨ no ten¨ªem diners¡±, va explicar Porta. ¡°Aqu¨ª vam fer plans de vida i literaris. Aqu¨ª va dir que els anys 80 serien nostres, que nom¨¦s hav¨ªem de llegir i perseverar. Aqu¨ª vam parlar d'Ezra Pound i James Joyce. Aqu¨ª vaig descobrir que ell vivia per la literatura, era la seva passi¨®, la seva obsessi¨®¡±, va sentenciar Porta.

L'amic tamb¨¦ va recordar com Bola?o li parlava, des del Raval, d'Edgar Allan Poe, Arthur Rimbaud, Paul Val¨¦ry, Joan Vinyoli... ¡°La literatura era la vida. Portava al seu ADN el gen d'agitador literari¡±, va recon¨¨ixer el company d'aventures de Bola?o, amb qui va escriure a quatre mans Consejos de un disc¨ªpulo de Morrison a un fan¨¢tico de Joyce. Per¨°, a difer¨¨ncia de l'ebullici¨® liter¨¤ria, econ¨°micament eren temps dif¨ªcils. Tant que l'autor de 2666 es va posar a treballar de vigilant nocturn al c¨¤mping La Estrella de Mar a Castelldefels.

Bola?o va viure fins al 1980 a Barcelona, ¡°ciutat dels rastres i de les confid¨¨ncies¡±, va escriure el xil¨¨, i on segons ell els crepuscles estaven ¡°habitats per siluetes sobiranes, magnific¨¨ncia del sol i del mar sobre aquests habitatges penjants o subterranis constru?ts per a l'amor¡±. Despr¨¦s es va traslladar a Girona i Blanes. All¨¤ deia que al cap?al del llit tenia penjada la frase ¡°Anarquia total¡±. En polon¨¨s. Ciurana va afirmar que la placa era un deure pendent de Barcelona cap a l'escriptor, avui universal.