La bestiola de Kafka fa un segle

El 22 de novembre del 1912 Max Brod, l'amic ¨ªntim que va desobeir l'ordre de Franz Kafka de cremar tots els seus escrits quan hagu¨¦s mort, va escriure a Felice Bauer, que llavors era la parella de l'escriptor. Va intentar explicar-li que l'autor passava una mala ¨¨poca i que els seus pares no eren conscients que per un ¨¦sser excepcional com ell ¡°s¨®n necess¨¤ries condicions igualment excepcionals a fi que la seva delicada espiritualitat no es panseixi¡±.

Aquest ¨¦sser excepcional, fr¨¤gil, espectacularment nervi¨®s, i b¨¤sicament i fonamentalment obsessionat amb l'escriptura, va redactar entre el 17 de novembre i el 7 de desembre del 1912 una de les obres mestres de la literatura de tots els temps. Es va publicar uns anys despr¨¦s, el 1915, aix¨ª que toca celebrar un segle de vida d'aquella singular hist¨°ria que s'inicia quan el viatjant de comer? Gregor Samsa, ¡°despr¨¦s de despertar d'un somni intranquil¡±, va descobrir que s'havia transformat en ¡°una monstruosa bestiola¡±.?

Kafka (1883-1924) havia conegut Felice l'agost del 1912 i al setembre li va escriure la primera carta. L'1 de novembre ja li deixava perfectament clar quina era la seva obsessi¨®: ¡°La meva vida, en el fons, consisteix i ha consistit sempre en intents d'escriure, en bona part fracassats. Per¨° no escriure em feia arrossegar-me com un cuc, per ser escombrat¡±. En aquells dies estava treballant en una novel¡¤la, que Brod publicaria amb el t¨ªtol d'Am¨¨rica. Per¨° s'havia encallat. Com que a Felice li explicava amb detall tot el que passava, el 17 d'aquell mateix mes li va anunciar que se li havia acudit un conte que l'estava assetjant des de ¡°les profunditats¡± de si mateix.

L¡¯autor va escriure la seva hist¨°ria en 21 dies de finals del 1912 i la va publicar el 1915

El m¨¦s sorprenent d'aquesta singular hist¨°ria ¨¦s la naturalitat amb qu¨¨ en Gregor es pren la seva transformaci¨®. Les coses han canviat, sembla que els seus pares i la seva germana no l'entenen quan s'hi adre?a, arribar¨¤ tard a la feina, no sap gaire b¨¦ encara com baixar¨¤ del llit per activar-se, t¨¦ un dolor molest al costat i quan es toca amb una de les seves potes sent esgarrifances. Per¨°, en fi, en Gregor ¨¦s conscient que haur¨¤ de fer-hi alguna cosa i esmer?ar-se.

¡°Tamb¨¦ a l'heroi del meu conte avui les coses li han anat molt malament¡±, li va explicar Kafka a Felice en una carta del 23 de novembre d'aquell any. L'acabava d'advertir que el conte li faria ¡°una por esfere?dora¡±. El 24 insisteix: ¡°Amor meu, per¨° com d'extremadament repulsiva ¨¦s la hist¨°ria que acabo de deixar de banda per recuperar-me pensant en tu. Ja ha avan?at fins a una mica m¨¦s de la meitat, i en conjunt no n'estic descontent, per¨° de fastigosa, ho ¨¦s d'una manera il¡¤limitada, i coses com aquestes t'adones que provenen del mateix cor on tu habites i toleres com a llar¡±.

El proc¨¦s de creaci¨® va quedar consignat a les cartes a la seva parella

Un assumpte fastig¨®s que fa una por esfere?dora. Kafka segurament tenia ra¨® quan parlava aix¨ª de la seva pe?a, per¨° la paradoxa de l'assumpte, com passa amb gaireb¨¦ tot en la seva obra, ¨¦s que el relat est¨¤ tamb¨¦ travessat per un humor subtil i que hi haur¨¤ alguns a qui, m¨¦s que por, el que els inspira el viatjant de comer? convertit en escarabat ¨¦s una immensa tendresa, simpatia i, fins i tot, complicitat. De qu¨¨ parla, en realitat, aquest conte?

El responsable de l'edici¨® de les obres completes de Kafka en castell¨¤ i traductor de La metamorfosi al catal¨¤, Jordi Llovet, ha escrit que hi ha alguna cosa essencial en el seu art narratiu: ¡°El sentit literal d'un relat no ¨¦s m¨¦s que una armadura que suggereix, sin¨® for?a, una activitat interpretativa; i aquesta activitat no ¨¦s nom¨¦s laber¨ªntica, sin¨® interminable¡±. T¨¦ ra¨®, al mateix temps que es va llegint la narraci¨®, van sorgint hip¨°tesis molt diferents sobre el sentit del que explica. Hi ha, doncs, moltes interpretacions possibles. I totes, a m¨¦s, s¨®n perfectament discutibles. Nabokov s'enfadava amb aquells que deien que la bestiola era ¡°molt apropiada per caracteritzar el sentiment d'inutilitat davant del pare¡±: ¡°M'interessen les bestioles, no les bestieses; aix¨ª que rebutjo aquesta mena de disbarats¡±.

Aix¨° s¨ª, Kafka tenia cura constantment de tots els detalls. Quan el relat s'havia de publicar el 1915, i va saber que portaria alguna il¡¤lustraci¨®, va escriure immediatament als editors: ¡°Resulta que se m'ha acudit, at¨¨s que Starke ser¨¤ realment l'il¡¤lustrador, que potser vol dibuixar l'insecte. Aix¨° no, per favor! L'insecte no s'ha de dibuixar. Ni tan sols se l'ha de mostrar des de lluny...¡±.?