Obama busca normalitzar la relaci¨® amb Llatinoam¨¨rica

"Tots som americans", va dir el president Barack Obama el 17 de desembre del 2014, quan va anunciar la fi de m¨¦s de mig segle de guerra freda amb Cuba. El missatge es dirigia als cubans, per¨° es va sentir a tot el continent. Amb el gir de la pol¨ªtica cubana, els Estats Units volia enterrar d¨¨cades de recels amb els ve?ns del sud.

La doctrina Obama de di¨¤leg, diplom¨¤cia i multilateralisme t¨¦ la seva versi¨® llatinoamericana. Per¨° en aquesta regi¨®, on els greuges cap al ve¨ª del nord reals o imaginaris s¨®n una pe?a valuosa del tauler geopol¨ªtic, res ¨¦s tan senzill.

Refor?at pel pacte nuclear amb l'Iran i per l'inici del desgla? amb Cuba, Obama va arribar aquest dijous a la nit a Panam¨¤ amb el prop¨°sit de normalitzar les relacions amb el continent, on tamb¨¦ ja hi ha Ra¨²l Castro. Les tensions amb Vene?uela demostren que la fi de la guerra freda panamericana no passar¨¤ en dos dies.

La VII Cimera de les Am¨¨riques, la reuni¨® triennal dels caps d'Estat i de Govern, ser¨¤ l'¨²ltima d'Obama abans d'abandonar la Casa Blanca el 2017. Mai, des que el 2009 va arribar al poder, Obama havia gaudit d'una situaci¨® tan avantatjosa davant els l¨ªders americans.

L'ambient s'ha destensat entre els EUA i el vell pati posterior, despr¨¦s d'anys en els quals va semblar que Obama es despreocupava del continent. L'anunci que Washington i l'Havana restablirien les relacions diplom¨¤tiques ho canvia tot. El conclave panameny ha de ser l'escenari de la foto dels dos presidents, Barack Obama i Ra¨²l Castro, per fixar la reconciliaci¨®.

La teoria de l'Administraci¨® d'Obama ¨¦s que la reconciliaci¨® amb Cuba retira un factor "irritant" en la relaci¨® amb l'Am¨¨rica Llatina. Cuba servia de pretext per als retrets a la primera pot¨¨ncia.

Segons aquesta teoria, la desaparici¨® de Cuba com a excusa altera el tauler. Si el 17 de desembre?passat la guerra freda va acabar al Carib, el pas seg¨¹ent, com va passar durant els anys posteriors al final d'aquesta etapa a Europa, ¨¦s la reunificaci¨® del continent.

El senador dem¨°crata Tim Kaine va viatjar al febrer a Col¨°mbia, Hondures i M¨¨xic. I als tres pa?sos el missatge dels seus interlocutors oficials va ser id¨¨ntic: "?s molt important per a la relaci¨® entre els Estats Units i altres pa?sos de Llatinoam¨¨rica tenir un canal per al di¨¤leg amb Cuba. Aix¨° obrir¨¤ portes tancades durant molts anys als Estats Units a la regi¨®".

"La decisi¨® sobre Cuba ¨¦s l'acte pol¨ªtic simb¨°licament m¨¦s important dels EUA sobre l'Am¨¨rica Llatina des dels acords de Jimmy Carter sobre Panam¨¤", diu Michael Shifter, president de Di¨¤leg Interameric¨¤, el laboratori d'idees de refer¨¨ncia en q¨¹estions llatinoamericanes. Amb aquests acords, del 1977, els EUA es van comprometre a lliurar a Panam¨¤ la sobirania del canal.

L'acostament a Cuba "crea un ambient m¨¦s obert, amb menys desconfian?a cap a l'Am¨¨rica Llatina". "Aix¨° no vol dir que la desconfian?a, el ressentiment, que t¨¦ arrels hist¨°riques, hagi desaparegut. ?s una mica ingenu pensar que una decisi¨® pot canviar al 100% la relaci¨®".

Vene?uela n'¨¦s la prova. Al mateix temps que comen?a a desapar¨¨ixer el factor "irritant" cub¨¤, un altre el reempla?a. Les sancions contra alts funcionaris vene?olans, signades al mar? per Obama, van recollir pocs aplaudiments a les capitals llatinoamericanes. Obama va rebre m¨¦s cr¨ªtiques a la regi¨® per les seves sancions que el president vene?ol¨¤, Nicol¨¢s Maduro, per la detenci¨® d'opositors.

Els esfor?os dels EUA durant les ¨²ltimes hores se centren a eliminar l'"irritant" vene?ol¨¤ del conclave de Panam¨¤. Aquestes cimeres tenen molt de gesticulaci¨® i la Casa Blanca vol evitar que Maduro es quedi el titular.

La decisi¨® sobre Cuba ¨¦s l¡¯acte pol¨ªtic simb¨°licament m¨¦s important dels EUA sobre l¡¯Am¨¨rica Llatina des dels acords de Jimmy Carter sobre Panam¨¤ Michael Shifter, president de Di¨¤leg Interameric¨¤

Obama se sent fort. "Estem intentant presentar el llegat d'Obama a les Am¨¨riques com el d'un l¨ªder interessat en el di¨¤leg, en els temes que afecten la vida quotidiana dels ciutadans a les Am¨¨riques i en les iniciatives que milloren les vides dels ciutadans a les Am¨¨riques", va dir, en vig¨ªlies de la cimera, Ricardo Z¨²?iga, responsable de l'Hemisferi Occidental al Consell de Seguretat Nacional.

Algunes decisions de pol¨ªtica interna dels EUA, com la fi de l'anomenada guerra contra les drogues o les mesures per regularitzar immigrants sense papers, repercuteixen en l'Am¨¨rica Llatina. Els EUA confia que l'acostament a Cuba (i a l'Iran) allunyar¨¤ els fantasmes de l'intervencionisme.

La doctrina Monroe, que al segle XIX va consagrar l'Am¨¨rica Llatina com l'esfera d'influ¨¨ncia dels EUA, "ha acabat", va dir el 2013 el secretari d'Estat, John Kerry. A Panam¨¤, un pa¨ªs associat a l'intervencionisme nord-americ¨¤, Obama intentar¨¤ que sigui la seva doctrina la que defineixi el segle XXI: "Tots som americans".