Les banderes de la casta del 1979

La casta, els dos grans partits cl¨¤ssics que han portat el rumb del pa¨ªs gaireb¨¦ des del principi de la nostra democr¨¤cia, el bipartidisme de centredreta i centreesquerra que ha governat durant 35 anys, es resisteix a sucumbir sense lluitar. El PP i el PSOE han perdut vots a dojo per la seva pesada hist¨°ria i els seus propis errors, per¨° encara gaudeixen d'un gruix de simpatitzants i votants tan nodrit com per determinar el futur despr¨¦s d'aquest 2015 transcendent. I per seguir sent rellevants ara, en les desenes eleccions locals despr¨¦s de les primeres del 1979, han previst reivindicar els seus millors escuts, els que millor els representen. El PP es protegir¨¤ darrere de la bandera de l'economia, la recuperaci¨®, el creixement i la creaci¨® d'ocupaci¨®. El PSOE far¨¤ seva la construcci¨® de l'Estat del benestar.

El lema del PP ¨¦s directe i se centra en el compte corrent, la hipoteca i la nevera: ¡°Quan les coses es compliquen i cal arreglar el desastre, els electors han demostrat que nom¨¦s confien en el PP, com va passar amb el Govern de Jos¨¦ Mar¨ªa Aznar, que ens va treure de l'abisme on ens havia guiat Felipe Gonz¨¢lez, i despr¨¦s amb l'Executiu de Mariano Rajoy, que ens va rescatar de l'aventurisme de Jos¨¦ Luis Rodr¨ªguez Zapatero¡±.

Davant la irreparable experi¨¨ncia del seu l¨ªder, els incompliments program¨¤tics i la falta d'atractiu en general de la seva marca i de molts dels seus dirigents, el PP ha decidit que ¨¦s el partit d'¡°els ¨¦ssers humans normals¡±. I anhela que en aquest n¨²vol es veuran reflectits molts electors que la seva primera, segona i tercera prioritat ¨¦s tenir una feina i que els pol¨ªtics no facin molt soroll. No ¨¦s molt clar qu¨¨ significa ser normal, tampoc en pol¨ªtica. Per¨° el PP confia que els votants ho entendran, una mica pel seu compte, quan reflexionin amb el cap fred i es vagin apropant cap a les urnes, especialment en les eleccions generals. El seva tria ¨¦s el rigor, la serietat i la sensatesa.

El llegat del PSOE, com ahir va reprendre Pedro S¨¢nchez, ¨¦s encara m¨¦s inici¨¤tic, perqu¨¨ prov¨¦ de l'origen de la democr¨¤cia, d'aquells comicis locals del 3 d'abril del 1979, quan tot va comen?ar. La marca d'aigua del PSOE s'identifica aqu¨ª, d'una banda, amb la legitimaci¨® mateixa de la democr¨¤cia, i de banda, amb l'edificaci¨® despr¨¦s en successius governs de tot l'Estat del benestar. El PSOE hauria parit aix¨ª l'educaci¨® i la sanitat p¨²blica, el sistema de depend¨¨ncia, les pensions, la llei d'igualtat, la de l'avortament, i, per descomptat, la norma contra la viol¨¨ncia de g¨¨nere. El tr¨ªpode de les seves ess¨¨ncies ¨¦s el repartiment, l'equitat i el pacte generacional.

L'encarnaci¨® d'aquests m¨¨rits pren cos, en els dos casos, en la figura de dos expresidents tan diferents com transcendentals en el seu ADN. Els socialistes admiren l'experi¨¨ncia de Gonz¨¢lez amb respecte. Els populars temen els rampells i les rebequeries d'Aznar. L'estrat¨¨gia ara dels socialistes i els populars coincideix en un punt: rescatar la seva hist¨°ria, presumir que no s¨®n partits nous, d'allau i incertesa, que no parteixen de zero cap a terreny ignot. Refrescar la mem¨°ria i recordar que alguns dels millors ¨¨xits del nostre recent passat tenen la paternitat de les seves sigles. L'orgull de ser de la casta del 1979.