Bons ve?ns

L'accident dels espele¨°legs espanyols a la serralada de l'Atlas ¡ªi, sobretot, el final luctu¨®s?d'un dels dos morts, que els seus companys atribueixen a la mala gesti¨® del rescat per part de la Gendarmeria marroquina¡ª ha tornat a posar en evid¨¨ncia que les relacions entre Espanya i el Marroc segueixen sense tenir el nivell de naturalitat que hauria de correspondre a dos bons ve?ns. En l¨ªnies generals, la diplom¨¤cia bilateral viu temps positius. No obstant aix¨°, quan salta qualsevol espurna es corre el risc de provocar un incendi, la qual cosa porta algunes vegades els nostres governants a un exc¨¦s de prud¨¨ncia o, directament, a no pressionar o demanar decisions que s¨ª que es plantejarien a altres Estats.

No es pot oblidar que la hist¨°ria de tots dos pa?sos ha estat esquitxada de problemes, les ferides dels quals, encara que tancades, ressusciten de tant en tant i posen en alerta els governants d'un costat i un altre de l'Estret. Per¨° les regles de bon ve?natge exigeixen seguir avan?ant per aconseguir que la confian?a i la reciprocitat siguin els principis b¨¤sics de la relaci¨®.

Des dels primers anys de la transici¨® espanyola a la democr¨¤cia, el rei Joan Carles va jugar un paper fonamental per refor?ar aquests lla?os d'amistat dels quals sempre es parla, gr¨¤cies a les seves bones relacions primer amb el rei Hassan i despr¨¦s amb Mohamed. Felip VI va triar Rabat com una de les seves primeres destinacions despr¨¦s de ser proclamat Rei d'Espanya i tots els presidents de Govern espanyols han iniciat els seus mandats viatjant al Marroc. Aquesta relaci¨® flu?da t¨¦, no obstant aix¨°, una ratlla transparent, per¨° real, que impedeix la confian?a total entre ve?ns.

Espanya ¨¦s la frontera sud d'Europa i la porta amb ?frica. I el Marroc ¨¦s la frontera nord de l'?frica i t¨¦ la clau per controlar els fluxos de migraci¨® il¡¤legal procedent dels pa?sos subsaharians. A m¨¦s, ¨¦s un pa¨ªs clau per al control del gihadisme en uns moments en els quals el m¨®n est¨¤ amena?at, alguna cosa que han sabut agrair durant anys els Estats Units, Fran?a i Espanya. Aquest poder de control sobre el radicalisme islamista no ha d'impedir, no obstant aix¨°, als nostres governants actuar amb l'autoritat que els correspon en els assumptes importants. I sobretot, no pot fer l'efecte que davant qualsevol possibilitat de conflicte amb el ve¨ª del sud, callem pel que pugui passar.