Legalitzar la prostituci¨®

La proposta de legislar la prostituci¨® apareix i desapareix cada cert temps sense que mai arribi a produir-se un debat en profunditat sobre aquesta q¨¹esti¨®. Fa uns mesos, l'Organitzaci¨® d'Inspectors d'Hisenda de l'Estat plantejava regular la prostituci¨® amb la finalitat de ¡°lluitar contra els seus efectes adversos i augmentar els ingressos p¨²blics¡±, ja que, si es legalitz¨¦s la prostituci¨®, es produiria un augment considerable de cotitzacions a la Seguretat Social.

Fa unes setmanes, un jutge de Barcelona va dictar una sent¨¨ncia en la qual condemnava l'empresari d'un prost¨ªbul a fer contractes laborals a les dones que treballaven al seu local. Addu?a que les dones que exerceixen la prostituci¨® lliurement?tenen dret a una relaci¨® laboral normal. Al mateix temps, aquest diari ha informat de la recent creaci¨® del primer lobby format per diverses associacions de prostitutes que reivindiquen els seus drets com a ¡°treballadores sexuals¡±. La presidenta d'aquest grup es presentava aix¨ª: ¡°Totes les dones que exercim sexe de pagament ho fem lliurement i volunt¨¤riament perqu¨¨, si no, no ¨¦s prostituci¨®, ¨¦s esclavitud¡±.

El debat no ¨¦s senzill. Esgrimir l'argument que la prostituci¨® ¨¦s la forma d'explotaci¨® m¨¦s antiga, que ha existit sempre i no deixar¨¤ d'existir, ¨¦s el pretext c¨°mode per no fer res i romandre en la situaci¨® d'alegalitat en qu¨¨ ens trobem. Una situaci¨® que ni protegeix jur¨ªdicament les prostitutes ni aconsegueix que la prostituci¨® disminueixi. ?s l'argument derivat de la mandra d'enfrontar-se a una q¨¹esti¨® complicada.

Davant d'aquest raonament, els partidaris de legalitzar la prostituci¨® s'uneixen en una defensa a ultran?a de la llibertat individual. En nom de la llibertat i en contra d'un moralisme purit¨¤, es pronuncien a favor d'una acceptaci¨® oberta de la prostituci¨®, que elimini el carrer i el bordell. Ara que les campanyes electorals que s'acosten encoratgen el suport a totes les causes susceptibles de ser rendibles en vots, tant la CUP com la plataforma Barcelona en Com¨² han manifestat el seu suport a la proposta de legalitzaci¨® de les treballadores sexuals.

La proposta de regular la prostituci¨® vol justificar-se en nom de la llibertat, i no discuteixo que hi hagi algunes dones que exerceixen la prostituci¨® volunt¨¤riament. Per¨° s¨®n una minoria insignificant. Les dades diuen que m¨¦s del 80% de les prostitutes estan lligades a m¨¤fies que les porten de pa?sos de la Europa de l'Est i del Tercer M¨®n. Parlar de llibertat en aquests casos ¨¦s una broma. Prostituir-se t¨¦ un significat un¨ªvoc: ¨¦s esclavitzar-se. No poso en dubte que hi hagi dones que poden permetre's el luxe de considerar que el que fan no ¨¦s prostituci¨®, sin¨® un treball com qualsevol altre. Per¨° la legislaci¨® no ha de mirar a aquesta petita minoria de dones que s'autodenominen lliures, sin¨® a la gran majoria que no vacil¡¤laria a recon¨¨ixer que ven el seu cos perqu¨¨ ¨¦s el m¨¦s lucratiu que t¨¦ a l'abast. La llei ¨¦s, efectivament, per a tothom, per¨° el seu objectiu primordial, en una societat que aspira a la just¨ªcia social, ¨¦s protegir els m¨¦s desfavorits.

La proposta de regular la prostituci¨® vol justificar-se en nom de la llibertat, i no discuteixo que hi hagi algunes dones que exerceixen la prostituci¨® volunt¨¤riament

Si aparquem els principis i ens fixem en els resultats obtinguts all¨ª on la prostituci¨® est¨¤ legalitzada, no trobem dades gaire convincents per copiar-ne les lleis. A Europa, la prostituci¨® est¨¤ legalitzada en 12 pa?sos i, en cap, sembla que l'experi¨¨ncia hagi estat molt positiva per reduir ni la prostituci¨® ni l'activitat de les m¨¤fies. Un cas diferent ¨¦s el de Su¨¨cia, que va optar per prohibir-la i criminalitzar les m¨¤fies i els clients. D'aquesta manera, i si les xifres no menteixen, ha aconseguit que la prostituci¨® baix¨¦s entre un 30% i un 50%.

Les prostitutes lliures diran que amb quin dret una societat que es proclama liberal interfereix en les vides de les persones, condemna la prostituci¨® i la considera un treball indigne. La resposta ¨¦s que, en efecte, ¨¦s una activitat degradant per a totes les dones que no entenen que l'exercici de la prostituci¨® referma els seus drets com a individus lliures, sin¨® tot el contrari, i aquestes s¨®n desgraciadament les que m¨¦s abunden.

La discrep¨¤ncia de punts de vista sobre aquest tema ens situa davant d'una de les paradoxes del liberalisme. La paradoxa que consisteix a col¡¤locar en un pedestal la llibertat dels individus sense atendre les condicions imprescindibles perqu¨¨ la llibertat no sigui un dret nom¨¦s formal, sin¨® que tingui la base material imprescindible per poder exercir-lo.

D'altra banda, ens cansem de dir que tamb¨¦ la llibertat ha de tenir l¨ªmits, per¨° no ho ratifiquem mai en la pr¨¤ctica. Fa uns dies, l'Assemblea Nacional francesa aprovava considerar delicte la incitaci¨® a la primesa extrema prohibint a les ag¨¨ncies de models contractar joves exageradament primes. Quan un pot triar, ¨¦s lliure si es fes mal a si mateix, per¨° el primer ¨¦s aconseguir que la llibertat de triar sigui real, poder comparar entre diferents formes de vida i escollir la preferida. Quan deixi d'haver-hi prostitutes obligades a ser-ho, podrem discutir si ens sembla acceptable substituir la paraula prostituci¨® per la de treballadores sexuals.

Victoria Camps ¨¦s professora em¨¨rita de la UAB