T¨°pics i errors

En les lletres del continent hi ha una llargu¨ªssima tradici¨® de llibres dedicats a presentar all¨° que en cada moment hist¨°ric s¡¯ent¨¦n com ¡°errors vulgars¡±, o errors del vulgus, ¨¦s a dir, del com¨² del personal. Quan Horaci parlava de l¡¯odi profanum vulgus no pretenia erigir-se en elitista ¡ªcategoria est¨¨tica que, llavors, encara no existia¡ª sin¨® en defensor de l¡¯originalitat s¨¤via, la reflexi¨® intel¡¤ligent, i enemic de les idees fetes i els t¨°pics que ensibornen.

L¡¯edat mitjana, cristiana, no ¨¦s massa procliu a oferir textos d¡¯aquest ordre, perqu¨¨ totes les seves opinions deriven d¡¯una escriptura sagrada que no admet gaires bromes ni discussi¨®; per¨° els evangelis contenen un munt de frases que no cal acceptar amb els ulls tancats: ¡°estimeu-vos els uns als altres¡± ¨¦s una m¨¤xima molt discutible, perqu¨¨ hi ha gent que no mereix cap estimaci¨®; i posar la galta esquerra perqu¨¨ us clavin una bufa, despr¨¦s d¡¯haver rebut la primera a la galta dreta, ¨¦s gaireb¨¦ una manca de perspic¨¤cia i autodefensa. Per¨° el fet ¨¦s que les societats tendeixen a forjar uns t¨°pics dels quals costa desentendre¡¯s. Per qu¨¨ les botifarres catalanes m¨¦s excelses han de ser de la Garriga? Qui ha demostrat mai que els habitants de Matar¨® tenen el cap m¨¦s gros que la resta? Per qu¨¨ s¡¯ha fet general la idea que les dones morenes s¨®n m¨¦s catxondes que les rosses? Flaubert va resoldre la q¨¹esti¨®, al seu c¨¨lebre Diccionari de t¨°pics, amb aquestes dues entrades: ¡°Morenes: m¨¦s calentes que les rosses. Vegeu Rosses¡±; ¡°Rosses: m¨¦s calentes que les morenes. Vegeu Morenes¡±.

En realitat, els inventors a l¡¯engr¨°s de la cr¨ªtica dels errors vulgars van ser els humanistes posteriors a la Reforma (influ?ts pels Problemata d¡¯Arist¨°til?) i, en general, de l¡¯¨¨poca barroca. Graci¨¢n no para de discutir-ne la veracitat. La Silva de varia lecci¨®n, de Pedro Mej¨ªa ¡ªencara que estigui plena d¡¯equivocacions cient¨ªfiques¡ª, el Vergilio Polidoro que esmenta Cervantes al Quijote, i en especial dos textos famosos, la Pseudodoxia epid¨¨mica, de Thomas Browne i el Diccionari de t¨°pics, del ja esmentat Flaubert, en s¨®n mostres prodigioses.

Ara una editorial de llibres molt ben triats, segurament per a un p¨²blic que haur¨ªem de destriar amb molta acu?tat entre les actuals masses de lectors, D¨ªas Contados, acaba de publicar un llibre espl¨¨ndid d¡¯Ennio Flaiano (1910-1972), un personatge pintoresc i genial, que va col¡¤laborar, entre altres sagacitats, en els guions de pel¡¤l¨ªcules de Fellini i de Berlanga: Ennio Flaiano, Diario de los errores, prefaci i traducci¨® de J. A. Gonz¨¢lez Sainz (Barcelona, 2015). El llibre, que es va publicar a t¨ªtol p¨°stum, ¨¦s un conjunt d¡¯apunts que no pretenen adoctrinar, sin¨® presentar amb gran intel¡¤lig¨¨ncia observacions quotidianes d¡¯aquelles coses que o b¨¦ passen desapercebudes al passant, o b¨¦ s¨®n interpretades d¡¯acord amb t¨°pics generals. Per exemple: ¡°Turisme, trista invenci¨®. No hi ha salvaci¨® fora de la pr¨°pia cova. Quedar-se quiets¡±, que podria ser una m¨¤xima d¡¯Epictet; ¡°Hi ha gent que lluita per les Idees, encara que no en tingui¡±; ¡°El catolicisme, a Fran?a, ¨¦s un moviment literari¡± (vegeu Claudel, P¨¦guy o Mauriac); ¡°Quan ens abandona la vanitat, arribem a la conclusi¨® que ja s¡¯ha fet tot, i que no cal afegir-hi res¡±; ¡°Tot amor ¨¦s un malent¨¨s¡±; ¡°Les trompetes sempre fan pensar en l¡¯Apocalipsi¡± (aix¨° podria ser de Flaubert); ¡°Els que viuen el nostre temps s¨®n v¨ªctimes de neurosis. Per viure b¨¦, cal no ser contemporanis¡±; ¡°Em sento of¨¨s per com va el m¨®n, per la vulgaritat de les masses¡±; ¡°La fam¨ªlia est¨¤ destrossada d¡¯en?¨¤ que les dones treballen, els nens contesten i l¡¯home somia en fugir de casa¡±. De vegades s¡¯hi llegeixen magn¨ªfiques epifanies, a l¡¯estil de Joyce: ¡°Un cotxe s¡¯atura en una pineda. En baixen sis captaires, que agafen cada un una direcci¨® diferent¡±.

Enrique Vila-Matas va ser el descobridor de Flaiano a casa nostra, i li hem d¡¯estar agra?ts. Per sort per als lectors, D¨ªas Contados ja va publicar el Diari nocturn d¡¯aquest autor, en catal¨¤, i ara ens regala aquests apunts ocasionals plens de saviesa i d¡¯un pensament singular, insubornable davant les opinions trillades.