Com pot ser que un vi de 8 euros sigui millor que un de 1.000?

Un vi d'1,40 euros i un altre de m¨¦s de 1.000 poden conviure al mateix passad¨ªs d'una botiga, compartir denominaci¨® d'origen, estar fets amb el mateix tipus de ra?m o seguir un proc¨¦s d'elaboraci¨® similar. Llavors, per qu¨¨ hi ha una difer¨¨ncia de preu tan abismal? ?s m¨¦s, qu¨¨ justifica que hi hagi vins tan cars? De deb¨° s¨®n tan diferents?

Els experts assenyalen que el preu del vi resulta d'una combinaci¨® d'elements: factors que tenen a veure amb el proc¨¦s d'elaboraci¨® i la seva qualitat, i d'altres, aliens, com s¨®n el m¨¤rqueting o la llei de l'oferta i la demanda. Aix¨ª ho expliquen tamb¨¦ des de Gu¨ªa Pe?¨ªn, on valoren anualment m¨¦s de 12.000 refer¨¨ncies de vi. Segons Carlos Gonz¨¢lez, director de la publicaci¨®, pel que fa a la qualitat i l'elaboraci¨® del vi, cal tenir en compte: la zona d'origen, el tipus de ra?m, la relaci¨® entre rendiment i producci¨®, i el m¨¨tode d'elaboraci¨®. Fernando Gurucharri, president de la Uni¨® Espanyola de Tastadors, aporta la seva pr¨°pia llista de motius: ¡°Els costos que suposen la gesti¨® i cura de la vinya, la inversi¨® en l'aspecte hum¨¤ i material, el tipus de b¨®ta [el preu del roure franc¨¨s triplica l'americ¨¤], el material dels dip¨°sits i el volum o la producci¨® anual del vi¡±. Aquests factors s¨ª que influeixen en el vi resultant, per¨° n'hi ha d'altres que no, segons l'expert, com el m¨¤rqueting, el valor de marca, la veta de mercat o l'escassa producci¨®. A m¨¦s, hi ha el material amb qu¨¨ s'embotella o el tap que es fa servir; o, fins i tot, el disseny de l'etiqueta: aquests aspectes serveixen per diferenciar una marca i crear tend¨¨ncia est¨¨tica, per¨° no influeixen en el gust. De tot aquest c¨°ctel, la import¨¤ncia l'aporta la vinya; i encara que no ¨¦s l'¨²nic factor que fixa el preu, s¨ª que ¨¦s un principi determinant. Jes¨²s Pe?a, propietari del celler La Casa Maguila, a Zamora, recorda que les possibilitats d'una vinya vella, "per la seva concentraci¨® i estructura", s¨®n molt m¨¦s grans. "No obstant aix¨°, el rendiment ¨¦s m¨¦s baix [es produeix menys], per la qual cosa, inevitablement, s'incrementa el cost", afegeix. Aquesta informaci¨® no apareix a l'etiqueta del vi, aix¨ª que un consumidor no expert ¨¦s incapa? de valorar-la. "Queda, doncs, apostar pel ra?m".

L'atractiu de la gamma alta

A la botiga especialitzada Santa Cecilia tenen un Petrus del 1989 que val gaireb¨¦ 5.200 euros. Com ¨¦s possible? Mayte Santa Cecilia, la directora de negociaci¨® i m¨¤rqueting, ho atribueix al fet que procedeix de vinyes molt velles amb pocs carrassos de ra?m, que es replanten cada 70 anys cep a cep, les veremes s¨®n naturals (es recull manualment i en petits enlla?os) i la poda verda (evita el malbaratament d'aigua), i fins i tot s'utilitzen helic¨°pters per generar corrents d'aire. Per¨° el preu no ¨¦s nom¨¦s conseq¨¹¨¨ncia d'aquestes proeses, sin¨® que tamb¨¦ t¨¦ a veure amb la llegenda: les paraules "exclusivitat" i "grandesa" que es desprenen de la seva visi¨®. El m¨¤rqueting de tota la vida¡­ la vella hist¨°ria de la compra emocional. "Si el preu del vi resulta de multiplicar la qualitat (Q) pel valor de la imatge (MI), hi ha qui paga fins a 50.000 euros en associar l'MI a una marca estimada i especial que ve de gust beure en les noces d'un fill o un 90¨¨ aniversari", explica Nacho Rodr¨ªguez, en¨°leg i enginyer agr¨°nom.?

Els mateixos comer?os que ofereixen aquestes joies del paladar i el m¨¤rqueting disposen d'opcions de fins a 1,44 euros, com Beamonte, un tempranillo negre o rosat de la DO Navarra. "El tenim perqu¨¨ ¨¦s una bona porta d'acc¨¦s per a molta gent jove que vol prendre vi sense gastar gaire", assegura Mayte Santa Cecilia.

I qu¨¨ passa amb els vins intermedis? La majoria dels cellers es mouen entre els 6 i 7 euros, i fins i tot els restaurants procuren no sortir d'aquest interval. Els propietaris d'Arz¨¢bal, per exemple, van decidir elaborar el seu propi vi per gestionar ells mateixos la relaci¨® qualitat-preu. "Vol¨ªem tenir un vi de Ribera del Duero de cert nivell, diferent, de qualitat i modern, per¨° a un preu assequible¡±, explica Iv¨¢n Morales, un dels socis. Van trobar aquest equilibri creant el seu vi Terrible, que poden vendre a 2 euros la copa. El grup Artevino ¨¦s un altre cas de recerca de qualitat assequible, com ens explica Lalo Ant¨®n, el gerent, ja que molts dels seus vins d'¨¨xit ronden els 9 euros. Aquests ceps, per descomptat, no s¨®n nonagenaris, per¨° aconsegueixen una qualitat notable perqu¨¨ es trien varietats de ra?m que donen m¨¦s producci¨® sense que aix¨° repercuteixi en la for?a del resultat (el Priorat, per exemple, sempre d¨®na grans collites) o comprant b¨®tes de segona m¨¤, com explica Iv¨¢n Moral¨¦s.

"Vins de milers d'euros, com el Roman¨¦e Conti, de Borgonya, tenen una paleta arom¨¤tica gaireb¨¦ interminable, equilibri, intensitat i una elevada cremositat¡±, defensa Josu¨¦ Parejo, sommelier de Lavinia. Per¨° no sempre compensen. Des de la Uni¨® Espanyola de Tastadors, destaquen que ha de ser la persona que en beu qui ho valori, amb una an¨¤lisi sensorial i de tast. Per¨° si aquesta tasca no est¨¤ a l'abast del vostre paladar, heu de saber que els experts de la Gu¨ªa Pe?¨ªn afirmen que els vins amb m¨¦s bona relaci¨® qualitat-preu s¨®n els que estan entre els 5 i els 20 euros. Per sota, no acostumen a ser prou bons ("mat¨¨ria primera mediocre"). I els m¨¦s cars, sovint, tenen uns atributs que ni tan sols detecten les papil¡¤les gustatives. De qu¨¨ t¨¦ gust una imatge de marca?