La pl¨¤cida extinci¨® de la Gauche Divine

La retrospectiva de l¡¯obra de Colita a la Pedrera, el 2014, va ser el primer cap¨ªtol d¡¯un comiat col¡¤lectiu. El comiat d¡¯un m¨®n que s¡¯esvaeix pl¨¤cidament, a poc a poc, com si fos el protagonista de les elegies a Roma de Goethe. ?s la retirada de la Gauche Divine, la progressia il¡¤lustrada que neix amb el tardofranquisme i que ha deixat per a Barcelona un patrimoni cultural d¡¯alt valor afegit, malgrat opinions contr¨¤ries ¨Csovint per part del nacionalisme catal¨¤¨C que nom¨¦s hi veuen el costat fr¨ªvol. Colita va ser la primera i ara ¨¦s el torn de Leopoldo Pom¨¦s.

Els actors vius de la Gauche Divine no han secundat les files de l¡¯orgull nacional catal¨¤, fins i tot alguns han decidit fer costat a les forces unionistes. Potser per aix¨° passen desapercebuts ara que cada any es commemoren aniversaris de tota mena. Observant l¡¯obra dels seus fot¨°grafs, arquitectes, editors o escriptors, tinc la sensaci¨® que aleshores, als anys seixanta i setanta, es tractava de lluitar per unes llibertats, per¨° fer-ho jugant; ara es tracta d¡¯ignorar la lluita, perqu¨¨ els agafa tard i desganats. ?scar Tusquets, ¨ªntim de Pom¨¦s, em va explicar durant la inauguraci¨® de l¡¯exposici¨® que est¨¤ fart de Barcelona, que vivim en una grisor permanent i que el millor que ell podria fer ¨¦s mudar-se a l¡¯estranger. Evidentment no ho far¨¤, aqu¨ª, per molt que en renegui, viu b¨¦ i la situaci¨® no ¨¦s tan catastr¨°fica.

Un martini al Maryland

Per als joves, Flashback, la retrospectiva de Pom¨¦s a la Pedrera, hauria de ser un b¨¤lsam apol¨ªtic. ?s la joia de viure amb un punt elitista i alhora ingenu. Hi ha un passatge al cat¨¤leg de l¡¯exposici¨®, de Juli¨¤ Guillamon, que retrata b¨¦ aquesta manera de ser: ¡°Leopoldo Pom¨¦s recorda l¡¯experi¨¨ncia del seu primer martini. Va ser al bar del cinema Maryland de la pla?a Urquinaona i no devia tenir m¨¦s de quinze anys... La descripci¨® d¡¯aquest primer vermut ¨¦s una obra mestra de la voluptuositat: ...¡°El licor llisca per sobre els cubs, que li semblen joies esplendoroses. Aleshores apareix una ampolleta, amb un coll de metall brillant, plena d¡¯un licor transparent. El noi t¨¦ el pressentiment que ha arribat el moment clau. El cambrer deixa caure unes gotetes de ginebra dins del got. Amb una cullereta remena fren¨¨ticament, col¡¤loca una pe?a met¨¤l¡¤lica i n¡¯aboca el contingut. El l¨ªquid, d¡¯una densitat luxosa, llisca i va omplint a poc a poc la copa. Fins que enllesteix l¡¯operaci¨® amb un cop sec del canell. Al got hi han quedat els gla?ons amarats de licor¡±.

La classe d¡¯El Gallo

L¡¯aproximaci¨® al martini del jove Pom¨¦s es projecta en la seva obra publicit¨¤ria. A Flashback us podreu perdre per desenes de campanyes de publicitat que van revolucionar l¡¯est¨¨tica audiovisual d¡¯Espanya i tamb¨¦ l¡¯adaptaci¨® de la societat a l¡¯er¨°tica intel¡¤ligent. La seva feina com a publicitari ¨¦s el menys sorprenent de la mostra. Hi ha un recull de fotografies de Pom¨¦s sobre el m¨®n dels toros, elaborades per a un llibre que havia d¡¯escriure Ernest Hemingway. El llibre no va ser publicat perqu¨¨ l¡¯escriptor es va su?cidar durant la seva elaboraci¨®. De les imatges per al llibre, la meva preferida ¨¦s un retrat del torero ja retirat Rafael El Gallo en una cafeteria, mirant la c¨¤mera de fit a fit, amb ulleres de sol, vestit de cordov¨¨s i una cigarreta a la m¨¤. Si hi ha alg¨² que representa all¨° de ¡°tenir classe¡±, ¨¦s Rafael El Gallo en aquesta imatge. Potser ¨¦s aix¨ª perqu¨¨ qui la pren ¨¦s Pom¨¦s.

Flashback tamb¨¦ recull les fotografies que va fer Pom¨¦s el 1957 de la Barcelona d¡¯aleshores. Era un enc¨¤rrec de Carlos Barral que finalment tampoc va ser publicat: ¡°Quan vaig anar a presentar la feina a l¡¯editorial em van dir que finalment no s¡¯editaria perqu¨¨ als que manaven els semblava que era un llibre massa trist, gris, i que no hi havia prou jard¨ª¡±.

Empresari i artista

La primera fotografia de Pom¨¦s exposada ¨¦s del 1947, una panor¨¤mica del port de Barcelona ja desaparegut. Pom¨¦s la va fer des de les oficines on treballava, a l¡¯empresa de flams Potax. Aquest vessant de Pom¨¦s, entre el m¨®n dels negocis i l¡¯art, ¨¦s la que m¡¯atrau m¨¦s d¡¯ell. A la Pedrera es pot observar una targeta de puntuaci¨® que Antoni T¨¤pies va dissenyar per al primer negoci de Pom¨¦s, una bolera al passeig de Sant Joan. La bolera es deia Krok i, segons Guillamon, on era ara hi ha un p¨¤rquing. Pom¨¦s t¨¦ al carrer de la Granada del Pened¨¨s dos restaurants que s¨®n l¡¯¨²ltim reducte de la Gauche Divine, la truiteria Flash Flash i Il Giardinetto. El Flash Flash el sovintejo quan estic de bon humor perqu¨¨ m¡¯envaeix una melangia de tarda de dissabte plujosa. Il Giardinetto est¨¤ de moda entre el jovent de poder adquisitiu elevat i ganes de conspirar per fer-hi una copa, tot i que per a mi ¨¦s el lloc ideal per dinar o sopar i parar l¡¯orella: els senyors que remenen els c¨¨ntims a la ciutat el tenen com una parada obligat¨°ria per als seus dinars de negocis o de confid¨¨ncies. A Flashback?hi podeu descobrir la feina d¡¯interiorisme que Federico Correa va desenvolupar per als dos locals. Despr¨¦s, no ho dubteu, aneu-hi a fer un mos i a prendre una copa a la salut d¡¯un m¨®n que s¡¯esvaeix dol?ament.