Una forma de vida

Paul L¨¦autaud (Par¨ªs, 1872 - Ch?tenay-Malabry, 1956) ¨¦s un d¡¯aquells rars escriptors que exerceixen l¡¯ofici com una forma de vida i no com un cam¨ª de gl¨°ria. El seu cas no ¨¦s el d¡¯una ren¨²ncia, a la manera de Tolstoi, de les pompes mundanes i els b¨¦ns personals en benefici de la humanitat, sin¨® el de la pura necessitat de marcar dist¨¤ncies amb el m¨®n en benefici propi. A la seva obra cabdal, el Journal litt¨¦raire ¡ªun dietari d¡¯unes deu mil p¨¤gines¡ª, es riu estent¨°riament de tot i de tothom i mostra una al¡¤l¨¨rgia incurable a les convencions socials i les pretensions individuals. La gent li feia r¨¤bia, i va dedicar una bona part de les seves habilitats estil¨ªstiques a deixar-ne const¨¤ncia. Aix¨° sol no el converteix en un gran escriptor, per descomptat, per¨° hi ajuda bastant: els literats que veneren i es deixen venerar per les institucions i afalaguen els gustos populars no s¨®n de fiar per molt que la propaganda actual ens indueixi a pensar el contrari.

L¨¦autaud tenia prou honradesa per recon¨¨ixer que a ell nom¨¦s li interessava l¡¯¨²nic tema que interessa a tothom: el de la seva pr¨°pia exist¨¨ncia; i de les diverses situacions en qu¨¨ un es pot trobar al llarg de la vida, nom¨¦s n¡¯hi havia una que li semblava realment important: l¡¯experi¨¨ncia amorosa. L¡¯home esquerp com els gats que de vell acolliria per centenars al pati de casa seva va ser fonamentalment un escriptor de l¡¯amor; de l¡¯amor carnal en primer terme, per¨° tamb¨¦ de l¡¯amor espiritual: del sexe, l¡¯adoraci¨®, la tendresa, l¡¯afecte. Ho va ser des del primer relat autobiogr¨¤fic que va donar a la impremta, Le p¨¦tit ami (1903), llibre d¡¯iniciaci¨® que ara es publica en catal¨¤ amb el t¨ªtol de L¡¯amic i on l¡¯autor narra, amb tota la for?a de l¡¯estil descarnat que caracteritzar¨¤ els seus escrits durant m¨¦s de 50 anys, l¡¯adoraci¨® que sent per les dones que acompanyen els seus primers passos i la seva joventut (minyones, mainaderes, cabareteres, prostitutes, amants).

Tota l¡¯obra de L¨¦autaud ¨¦s, de fet, un testimoni apassionat de com les dones constitueixen l¡¯¨²nic fruit terrenal que l¡¯home pot assaborir encara que de vegades resulti un fruit amarg. I no hi ha, no hi ha d¡¯haver, cap soluci¨® de continu?tat entre el nen que enfonsa el cap als pits de la mainadera i l¡¯home que troba la tendresa en el cos d¡¯una professional de m¨²ltiples clients. Com tampoc no hi t¨¦ per qu¨¨ haver res que separi dr¨¤sticament l¡¯amor que pot inspirar una mare de la passi¨® amorosa d¡¯un adult.

L¨¦autaud, que era fill d¡¯un actor de teatre i d¡¯una de les amants espor¨¤diques del seu progenitor, a penes va con¨¨ixer la mare. Va passar un sol dia amb ella, quan tenia deu anys, i va quedar fascinat, en una habitaci¨® d¡¯hotel, pel seu rostre, els seus gestos i la bellesa del seu escot. Vint anys m¨¦s tard, sense haver pogut desdibuixar els contorns d¡¯aquest record, la va tornar a veure a casa de la seva ¨¤via en ocasi¨® de la mort d¡¯una tia. Van conviure sota un mateix sostre i, despr¨¦s que ella l¡¯observ¨¦s des de la dist¨¤ncia com si es tract¨¦s d¡¯un parent lluny¨¤, es van abra?ar en la intimitat d¡¯un dormitori i ell la va prendre per la cintura d¡¯una manera que no podia distingir de la que havia conegut amb les seves amants. No la tornaria a veure mai m¨¦s, per¨° es van escriure durant un temps. Les cartes de l¡¯escriptor s¨®n inequ¨ªvoques cartes d¡¯amor. La mare, que vivia a Ginebra amb un marit i dos fills, va acabar tallant aquella correspond¨¨ncia i va intentar, en va, que el seu fill li torn¨¦s les cartes que ella li havia enviat. L¨¦autaud no va superar mai aquest amor i el va buscar obsessivament en totes les dones que va con¨¨ixer despr¨¦s. ?s molt m¨¦s que un simple complex d¡¯?dip: ¨¦s com si la mare fos un ideal de plenitud que no es pot assolir en aquest m¨®n de conting¨¨ncies i al qual tanmateix no ¨¦s possible renunciar.

Aquest primer llibre de L¨¦autaud ¨¦s clau per entendre el que realment importa en tota la seva obra. L¡¯edici¨® catalana, en versi¨® d¡¯Anna Casassas, va precedida d¡¯un pr¨°leg en qu¨¨ Llu¨ªs Bassets ¡ªhavent viscut de jove a Par¨ªs prop del domicili de L¨¦autaud, podr¨ªem dir que en va ser un ve¨ª p¨°stum¡ª d¨®na tots els detalls necessaris per abordar amb la millor disposici¨® la lectura d¡¯un text que amb el pas del temps no fa sin¨® augmentar el seu extraordinari poder de fascinaci¨®.