L¡¯al¡¤lucinant home d¡¯Altamura

Nom¨¦s un grapat de persones a tot el m¨®n ha tingut el privilegi de mirar-lo cara a cara. El 1993 un equip d'espele¨°legs buscava noves coves prop d'Altamura, una ciutat d'uns 70.000 habitants al sud d'It¨¤lia, molt a prop del tal¨® de la bota que forma la Pen¨ªnsula. Despr¨¦s de baixar per una xemeneia vertical d'uns 15 metres van trobar tres passadissos. El del centre tenia uns 20 metres de llarg. Quan hi van entrar, els llums de carbur van il¡¤luminar les parets cobertes d'ossos d'animals atrapats entre estalactites i estalagmites. Al final del passad¨ªs hi havia una petita cambra on, des d'una columna de material calcari, els exploradors van descobrir l'al¡¤lucinant calavera de l'home d'Altamura, un dels f¨°ssils humans m¨¦s espectaculars del m¨®n.

Els cient¨ªfics que van baixar a la cova seguint els espele¨°legs van fer algunes fotografies i v¨ªdeos, i van descriure succintament la troballa. Probablement, van dir, es tractava d'un home adult que va caure en un pou on hi havia multitud d'animals morts. Va sobreviure a la caiguda, per¨° va quedar paralitzat i es va acabar morint de gana. No sabien de quina esp¨¨cie era ni tampoc quan va viure. S¨ª que van comprovar que sota el crani, tamb¨¦ sepultats en una tomba de mineral, hi havia molts altres ossos del mateix individu, impossibles de treure sense danyar l'estrany¨ªssim conjunt.

Creiem que ¨¦s l'esquelet m¨¦s complet i antic d'un neandertal

Poc despr¨¦s, l'home d'Altamura es va convertir en un ¡°monument intocable¡±. Les autoritats locals i regionals van decidir restringir l'entrada a la cova de Lamalunga i l'excepcional troballa va caure en el m¨¦s injust dels oblits, recorda Giorgio Manzi, investigador de la Universitat de Roma La Sapienza. Ara, m¨¦s de 20 anys despr¨¦s del descobriment, aquest paleoantrop¨°leg itali¨¤ lidera un nou projecte cient¨ªfic per intentar esbrinar qui era l'home d'Altamura.

Manzi i altres investigadors han tornat a baixar a la cova i, amb l'ajuda d'un bra? rob¨°tic, han extret un petit fragment de l'om¨°plat de l'hom¨ªnid. David Caramelli, expert en gen¨¨tica de la Universitat de Flor¨¨ncia i col¡¤laborador de Manzi, va perforar l'os amb un trepant i va enviar una mica de pols al seu amic Carles Lalueza-Fox. Aquest paleoantrop¨°leg espanyol havia estat un dels experts capa?os de seq¨¹enciar el genoma del neandertal i ara havia d'intentar extreure una mica d'ADN del f¨°ssil. Era una operaci¨® m¨¦s dif¨ªcil encara, ja que tenint en compte les poques fotos i els v¨ªdeos gravats del crani, aquest hum¨¤ podia tenir fins a 400.000 anys, una eternitat que sol aniquilar qualsevol rastre de material gen¨¨tic. Mentrestant, un altre equip d'Austr¨¤lia va analitzar una de les petites formacions calc¨¤ries que hi havia damunt de l'os per intentar datar-lo.

Els resultats, publicats recentment en el Journal of Human Evolution, s¨®n espectaculars. L'home d'Altamura va viure fa entre 130.000 i 172.000 anys i el seu ADN demostra que sens dubte era un neandertal. ¡°Creiem que ¨¦s l'esquelet m¨¦s complet i antic d'un neandertal i a m¨¦s es tracta de l'ADN m¨¦s antic d'aquesta esp¨¨cie que s'ha obtingut mai¡±, ressalta Caramelli. La cova ha actuat com una c¨¤psula del temps, tot i que encara no se sap si podr¨¤ rescatar-se prou ADN per respondre totes les preguntes que queden obertes.

La resurrecci¨® cient¨ªfica de l'home d'Altamura tamb¨¦ ha remogut la q¨¹esti¨® de qu¨¨ s'ha de fer amb aquest tipus de troballes. Un oce¨¤ de temps i el degoteig lent de l'aigua han cobert part del crani i la resta de l'esquelet amb petites formacions calc¨¤ries en forma de corall fins a convertir-ho en un exemplar ¨²nic. Els cient¨ªfics creuen que si es treuen les restes es poden respondre moltes m¨¦s preguntes sobre els neandertals, una esp¨¨cie tan propera a la nostra que fins i tot vam arribar a tenir fills f¨¨rtils amb ells abans que s'extingissin, fa uns 30.000 anys. Per¨° per accedir-hi han de destruir part del conjunt.

Un cas complex

Manzi reconeix que hi ha pol¨ªtics regionals i locals i tamb¨¦ part de la societat que continuen veient l'home d'Altamura com un monument i defensen deixar-ho tal com est¨¤. Al seu equip li interessa sobretot el crani, que, per la seva antiguitat i conservaci¨®, ¨¦s ¨²nic a Europa. Per¨° per estudiar-lo caldria extreure'l de la gran columna de calcita en qu¨¨ est¨¤ soterrat i despr¨¦s eliminar els embalums que ho recobreixen amb un vibroincisor, un martell hidr¨¤ulic en miniatura que cal manejar amb destresa per no danyar el f¨°ssil i que no neteja del tot les impureses, explica Antonio Rosas, expert en neandertals del Museu Nacional de Ci¨¨ncies Naturals (MNCN-CSIC). Per a aquest expert, que tamb¨¦ ha participat en el rescat de f¨°ssils de neandertals asturians per a la seq¨¹enciaci¨® del genoma neandertal, ¡°si es treu aquest f¨°ssil deixar¨¤ de ser ¨²nic¡± per convertir-se en ¡°un neandertal m¨¦s¡±.

Els coordinadors cient¨ªfics del projecte no tenen dubtes. ¡°L'¨²nica manera de con¨¨ixer b¨¦ les restes ¨¦s estudiar-los i per fer-ho cal treure-les¡±, resumeix Manzi. ¡°?s possible extreure els ossos sense destruir-los, si no, ens arrisquem a passar 20 anys m¨¦s sense que la comunitat cient¨ªfica pugui estudiar aquestes restes i, pitjor encara, la cova podria quedar tancada per moviments de terra i els perdr¨ªem per sempre¡±, exposa Caramelli. L'opci¨® de convertir el jaciment en un museu ¨¦s impossible, donada la seva inaccessibilitat, per aix¨° volen treure part dels ossos i exhibir-los en un centre especialitzat en la mateixa Altamura.

Manzi i Caramelli ja tenen un pla detallat per estudiar l'estat de conservaci¨® i microclima de la cova i despr¨¦s extreure part dels f¨°ssils, sempre amb el perm¨ªs de les autoritats locals i de la regi¨® de Puglia. No ser¨¤ abans d'un any i pot ser que se'n triguin dos o m¨¦s, per¨° ¨¦s viable, diu Manzi. Al cap i a la fi, assenyala, el treball no ¨¦s tan dif¨ªcil com el que ja s'ha fet a Sud-¨¤frica per rescatar Little Foot, un f¨°ssil encastat en roca m¨¦s dura que fa poques setmanes va desmuntar l'arbre geneal¨°gic de tots els humans.