El Hubble, una finestra al cel oberta fa 25 anys

El telescopi espacial Hubble, una llegenda viva per als astr¨°noms, per¨° tamb¨¦ per a milions de persones de tot el m¨®n que han tret el cap a trav¨¦s de les seves imatges a la bellesa del cel com mai abans, fa 25 anys, des que va ser llan?at a l'espai el 24 d'abril del 1990. ¡°Diuen als Estats Units que el Hubble ¨¦s el telescopi de la gent que fem servir els astrof¨ªsics¡±, resumeix l'astr¨°noma Eva Villaver, que ha treballat vuit anys a l'institut cient¨ªfic de l'observatori a Baltimore (EUA) i que ara ¨¦s professora de la Universitat Aut¨°noma de Madrid (UAM). ¡°Les col¡¤lisions del cometa Shoemaker-Levy 9 a J¨²piter, nebuloses sorprenents, sistemes protoplanetaris, gal¨¤xies en col¡¤lisi¨®, fotografies de l'univers profund en qu¨¨ apareixen les gal¨¤xies m¨¦s llunyanes i primitives... formen part de les imatges que han acostat de manera espectacular l'astronomia al gran p¨²blic i que ja formen part del patrimoni cultural de les dues ¨²ltimes generacions¡±, apunta Asunci¨®n S¨¢nchez, directora del Planetari de Madrid.

Dissenyat per funcionar en ¨°rbita 15 o 20 anys, el Hubble continua estant en plena forma i acumulant descobriments. En un quart de segle s'han fet ¡°m¨¦s d'1,2 milions d'observacions cient¨ªfiques i els astr¨°noms han publicat m¨¦s de 12.800 articles, cosa que ha fet d'aquest telescopi un dels instruments cient¨ªfics m¨¦s productius que s'han constru?t mai¡±, assenyala la NASA. El seu cost fins al llan?ament va ser de 2.330 milions d'euros i va arribar, el 2010, als 9.300 milions, sumant l'operaci¨® i les millores.

La del Hubble ¨¦s una hist¨°ria d'¨¨xits farcida de dificultats i reptes, des del seu llan?ament, el 1990, amb retard a causa de l'accident del Challenger (1986), que va ajornar totes les missions dels transbordadors de la NASA, fins al defecte del mirall principal del telescopi descobert quan ja estava en ¨°rbita i sense possibilitat de canviar-lo. El lleuger¨ªssim error de poliment del mirall feia que les imatges fossin borroses i va suposar un gerro d'aigua gelada per a milers d'astr¨°noms que somiaven amb aquesta m¨¤quina cient¨ªfica ¨²nica. ¡°Unes 10.000 persones van treballar durant dues d¨¨cades per aconseguir posar el Hubble a la plataforma de llan?ament¡±, recordava Eric J. Chaisson al seu llibre The Hubble Wars (1994). Inassequibles al des¨¤nim, cient¨ªfics i enginyers van buscar una soluci¨® a la miopia (t¨¨cnicament aberraci¨® esf¨¨rica) del Hubble, que es va concretar el 1993, quan set astronautes li van instal¡¤lar unes ulleres correctores.

Amb un mirall principal de 2,4 metres de di¨¤metre, el Hubble no era, el 1990, el telescopi m¨¦s gran, i pocs anys despr¨¦s van comen?ar a funcionar a terra els primers del rang de deu metres. Per¨° a l'espai, per sobre de l'atmosfera, el Hubble evita la distorsi¨® que produeix l'aire en la llum de les estrelles, obtenint unes imatges de gran resoluci¨®. Imatges que, tractades amb els filtres que en faciliten l'an¨¤lisi cient¨ªfica alhora que embelleixen el resultat, fascinen milions de persones.

¡°El Hubble ha perm¨¨s, com cap altre instrument cient¨ªfic, esquivar la barrera atmosf¨¨rica i ha fet possible observar i, per tant, con¨¨ixer, des de les estrelles m¨¦s properes fins a les gal¨¤xies m¨¦s distants conegudes amb una precisi¨® i un detalls exquisits¡±, diu l'astr¨°nom Carlos Eiroa, de la UAM. ¡°Ha estat una eina meravellosa, i en tants aspectes ¨²nica, per a l'aven? del coneixement hum¨¤¡±. I continua sent-ho, apunta Villaver: hi ha tantes les peticions d'astr¨°noms de tot el m¨®n per utilitzar-lo que nom¨¦s es pot assignar temps d'observaci¨® a una de cada cinc.

¡°Gr¨¤cies a la combinaci¨® insuperable de la seva resoluci¨® i sensibilitat, aix¨ª com a la seva ¨¤mplia cobertura de longitud d'ona, el Hubble ha perm¨¨s fer algunes de les troballes m¨¦s emocionants i fonamentals, incl¨°s el descobriment de l'energia fosca, les primeres imatges directes de planetes al voltant d'estrelles properes i un primer cop d'ull de les fases primerenques de la formaci¨® de gal¨¤xies despr¨¦s del Big Bang que va donar origen al nostre univers¡±, assenyala Danny Lennon, cap d'operacions cient¨ªfiques de l'Ag¨¨ncia Europea de l'Espai (ESA), copropiet¨¤ria (15%) del Hubble. Villaver ressalta un objectiu inicial del programa: determinar el valor de l'anomenada constant de Hubble per precisar l'edat de l'univers (ara establerta en 13.800 milions d'anys).

Quan, el 2009, els astronautes van anar al telescopi per posar-lo al dia i reparar-lo, es va decidir que no hi hauria una altra missi¨® i no es podia precisar fins quan funcionaria. Han passat sis anys i continua actiu. Mentrestant, la NASA, l'ESA i l'Ag¨¨ncia Espacial Canadenca preparen el substitut: el telescopi James Webb, que t¨¦ un mirall de 6,5 metres, un pressupost disparat ja a gaireb¨¦ 8.000 milions d'euros i el llan?ament previst per al 2018.