Quan les mares tiraven els seus fills al riu

El document ¨¦s esfere?dor. Vint-i-vuit p¨¤gines plenes de noms acompanyats de la data i el motiu de la mort. Triada una a l'atzar, apareixen diverses fam¨ªlies ¨Cels Gaut, els Schubert (mare i filla), els Rienaz (tamb¨¦ mare i filla)¡­¨C. Tots van morir el 8 de maig del 1945. I tots per una mateixa causa: su?cidi. Som?al Museu Regional de Demmin, una petita ciutat del nord-est d'Alemanya que aquests dies reviu els seus dies m¨¦s dram¨¤tics. En els ¨²ltims mesos de la II Guerra Mundial, quan la vict¨°ria final anunciada tantes vegades per Adolf Hitler semblava cada vegada m¨¦s irreal i l'Ex¨¨rcit Roig estava a l'aguait, entre 700 i 1.000 ciutadans de Demmin ¨Cque llavors tenia uns 15.000 habitants¨C van preferir morir abans que viure en un m¨®n on els nazis no governessin. Va ser el su?cidi massiu m¨¦s important en la hist¨°ria d'Alemanya.

B?rbel Schreiner, llavors una nena de sis anys, va estar a punt de caure v¨ªctima d'aquesta bogeria col¡¤lectiva. Per¨° el seu germ¨¤ va aconseguir que la seva mare no fes amb els dos nens el que tants pares feien aquests dies. ¡°Mama, nosaltres no, oi?¡±, recorda Schreiner que va dir el seu germ¨¤, mentre observava el riu Peene, ple de cad¨¤vers. ¡°Encara recordo l'aigua envermellida per la sang. Sense aquestes paraules, estic conven?uda que la meva mare ens hauria ofegat a tots dos¡±, assegura amb la veu entretallada aquesta dona de 76 anys.

El cas de Schreiner no va ser excepcional. Una onada de su?cidis va rec¨®rrer Alemanya entre els mesos de gener i maig de 1945. No existeixen xifres exactes, per¨° els historiadors calculen que entre 10.000 i 100.000 persones van prendre aquesta decisi¨®. En llevar-se la vida, era habitual que els adults s'enduguessin tamb¨¦ els seus fills. ?s el que va fer Joseph Goebbels, ministre de Propaganda i canceller en els ¨²ltims dies del Tercer Reich, quan ell i la seva dona, Magda, van enverinar els seus sis fills.

S'ha escrit molt sobre la immolaci¨® dels l¨ªders nazis. A m¨¦s de Hitler, de qui el 30 d'abril es complir¨¤ el 70 aniversari de la mort, i de Goebbels, tamb¨¦ es va llevar la vida el cap de les temibles SS, Heinrich Himmler. Per¨° fins ara no s'havia posat gaire atenci¨® als ciutadans del carrer que van seguir la destinaci¨® dels seus fan¨¤tics l¨ªders. Precisament aquest desconeixement sobre la trag¨¨dia que van viure milers de persones an¨°nimes va portar l'historiador Florian Huber a escriure Hijo, prom¨¦teme que te vas a disparar. L'¨¨xit del llibre, que en dos mesos ha venut m¨¦s de 20.000 exemplars, ha sorpr¨¨s fins i tot l'autor.

¡°Vaig estudiar hist¨°ria i mai havia sentit parlar d'aquest episodi tr¨¤gic. Un dia vaig veure en un llibre un peu de p¨¤gina que esmentava l'onada de su?cidis dels ¨²ltims mesos de la guerra i vaig decidir investigar¡±, explica en una cafeteria berlinesa. Per¨°, qu¨¨ ¨¦s el que va portar aquests homes i dones del carrer a disparar-se un tret, a penjar-se d'un arbre o a tirar-se al riu m¨¦s proper? Por per les repres¨¤lies dels vencedors? Fanatisme nazi? O sentiment de culpa pels abusos de 12 anys de nacionalsocialisme i sis de guerra? ¡°Una barreja de tots aquests factors. Tamb¨¦ hi va influir un efecte psicol¨°gic que converteix el su?cidi en contagi¨®s, gaireb¨¦ com una infecci¨®. Si veus que en aquesta cafeteria tothom comen?a a matar-se, potser t'ho plantejaries tu tamb¨¦¡±, respon.

¡°Mama, nosaltres no¡±, va dir el germ¨¤ de Schreiner quan va veure els morts al riu

L'epid¨¨mia su?cida es va estendre per molts racons d'Alemanya, per¨° per qu¨¨ va afectar sobretot algunes zones, com l'est del pa¨ªs, i molt especialment llocs com Demmin? Huber desgrana la barreja de circumst¨¤ncies hist¨°riques i geogr¨¤fiques que van convertir aquesta localitat en una ratera de la qual era impossible escapar. ¡°Envoltada per tres rius, forma una esp¨¨cie de pen¨ªnsula. En la seva fugida, els jerarques nazis van dinamitar els tres ponts existents. Aix¨ª que quan van arribar els sovi¨¨tics, no podien continuar avan?ant. Els soldats de l'Ex¨¨rcit Roig van arribar el 30 d'abril, desitjosos d'abandonar r¨¤pidament Demmin per celebrar la festa de l'1 de maig¡±, explica.

Just el mateix dia en qu¨¨ Hitler es disparava un tret al seu b¨²nquer a Berl¨ªn, els soldats rojos cremaven Demmin i el p¨¤nic s'estenia. Els anys de guerra, les ganes de revenja i la beguda que va c¨®rrer aquesta nit fomentaven la viol¨¨ncia dels sovi¨¨tics. El resultat d'aquest c¨°ctel va ser terrible. Huber assegura que els rius van fer de cementiris durant setmanes, i que els treballs per treure els cossos de l'aigua es van allargar entre maig i juliol d'aquell any. ¡°Els testimonis recorden gent penjada als arbres pertot arreu¡±, afegeix.

Una barreja de fanatisme nazi, por i contagi explica la bogeria col¡¤lectiva

El patiment dels civils alemanys durant la guerra ¨Cja siguin les violacions de dones o els bombardejos de ciutats com Potsdam, del qual aquesta setmana s'han complert 70 anys¨C ¨¦s un tema complex. ?s indubtable que molts innocents van patir-ne les conseq¨¹¨¨ncies, per¨° aquest patiment?tamb¨¦?serveix de pretext per als neonazis, que continuen tractant de confondre i igualar el dolor del poble agressor amb el dels agredits.

Aix¨° mateix passa encara avui a Demmin. Des de fa una d¨¨cada, cada 8 de maig, dia de la capitulaci¨®, un petit grup de manifestants proper al partit d'ultradreta NPD recorden les v¨ªctimes alemanyes. ¡°Durant els anys del comunisme, aix¨° era un tema tab¨². Ning¨² volia recordar les violacions o crims comeses pels soldats que ens van alliberar del feixisme. I ara els neonazis tamb¨¦ utilitzen el dolor passat per a les seves finalitats¡±, explica Petra Clemens, la directora del museu, envoltada de vestigis de la hist¨°ria de la zona. En aquesta castigada ciutat de l'est d'Alemanya, l'atur afecta el 17% de la poblaci¨® (un percentatge alt¨ªssim per a un pa¨ªs on la mitjana ¨¦s del 6,9%) i l'alcoholisme fa estralls.

Demmin va ser potser el cas m¨¦s extrem de bogeria col¡¤lectiva que va envair el pa¨ªs els primers mesos de 1945, per¨° no l'¨²nic. A Berl¨ªn es van registrar aquell any 7.000 su?cidis, dels quals gaireb¨¦ 4.000 es van produir al mes d'abril. En el seu llibre, Huber recull testimonis dels que van associar les seves pr¨°pies vides a la fi del nacionalsocialisme. Com el professor Johannes Theinert i la seva dona Hildegard, que van comen?ar a escriure un diari el 1937, l'any seg¨¹ent de casar-se. L'¨²ltima entrada est¨¤ datada el 9 de maig de 1945. ¡°La crisi s'acaba. Les armes callen¡±, anota Hildegard. Aquest mateix dia, Johannes va disparar a la seva dona i despr¨¦s a si mateix. L'¨²ltima entrada del diari que alg¨² va trobar despr¨¦s de la seva mort deia: ¡°Qui es recordar¨¤ de nosaltres, qui sabr¨¤ com hem acabat? Tenen algun sentit aquestes l¨ªnies?¡±.