Joguines per a un temps prohibit

Explica Federico Trillo, que ¨¦s un home molt sentit, que quan Rodrigo Rato es va oposar a la invasi¨® de l'Iraq al Consell de Ministres,?Aznar?el va mirar amb una ¡°tristesa infinita¡±. ?s impossible que Aznar miri amb ¡°tristesa infinita¡± i no veure al seu lloc Manu Chao (¡°infinita tristeza, infinita tristeza, yo siempre ser¨¦ a tu lado, radio mano pap¨¢ chango¡±). Nom¨¦s havien passat dos anys des que Fraga va enganxar els cartells electorals sota una pluja d'ous i Aznar va anar corrents a Vigo?a dir que al PP no se'l guanyava ¡°amb ous¡±. Despr¨¦s, amb un orgull infinit, li va dir a Rato que era el ¡°millor ministre d'Economia de la hist¨°ria d'Espanya molts anys¡± sense especificar quants: durant l'aznarisme es podia ser el millor de la hist¨°ria durant algunes hores.

Rato llavors era D¨¦u, i ho va seguir sent despr¨¦s de dues derrotes: la seva davant Rajoy i la del seu partit davant el PSOE. Aspirava a ser president del Govern espanyol i va acabar, com a premi de consolaci¨®, sent cap d'Estat, que ¨¦s l'estatus del director gerent de l'FMI. De l'Audi al Lincoln, i de Madrid a Washington. Va tornar als Estats Units, per¨° ja a la Costa Est. En la seva joventut, que no s'acaba mai, la poderosa fam¨ªlia Rato l'havia enviat a estudiar a Calif¨°rnia. Rato va tornar de les platges convertit en una mena de Jim Morrison. De l'¨¨poca es conserven ?fotografies que mostren Rato de hippy ric consumit per la nost¨¤lgia, com si estigu¨¦s a punt de ser arrencat d'un m¨®n al qual per un instant pensava que pertanyia. El somni es va esfondrar quan en va comen?ar un altre, en el moment en qu¨¨ Ram¨®n Rato va entrar al despatx de Fraga, li va llan?ar el talonari a la taula i va dir: ¡°Manolo, el nano vol ser diputat¡±. Entre els anys que van passar des que a Fraga li llan?aven talonaris i li van comen?ar a llan?ar ous, Rato va multiplicar pans i peixos: va fer el miracle econ¨°mic espanyol, marca registrada.

En tot aquest temps no va perdre de vista la seva vocaci¨®, que ¨¦s la d'actor. Quan dirigia l'FMI es va presentar en un petit teatre de Washington per fer d'Alfons VII a?La venganza de Don Mendo al crit de "cese ya el atambor, que est¨¢n mis nobles cansados de redobles, y yo ah¨ªto de tanto parchear i tanto pito", un llenguatge del qual anys despr¨¦s va beure el PP per anunciar les retallades. Rato va ser un dels millors actors de l'obra, o aix¨° va dir la cr¨ªtica. Anava vestit amb una capa de vellut, un vestit blau d'¨¨poca amb rivets daurats, una corona de rei i una espasa de pl¨¤stic, una indument¨¤ria que en el cas de Strauss-Kahn hauria desfermat el p¨¤nic.

Aix¨° passava el maig del 2006, un punt d'inflexi¨®, perqu¨¨ Rato ja no va tornar a canviar-se de roba. Des de llavors, cim de la seva carrera pol¨ªtica, es va apar¨¨ixer mentalment a tots, inclosos els seus companys del PP, com un rei medieval. Tot el que va passar despr¨¦s cal circumscriure-ho a l'exagerada impunitat d'un monarca. En la famosa sortida de Bankia a borsa, quan Rato toca la campana (tocaven per nosaltres), en realitat est¨¤ brandant l'espasa de pl¨¤stic embolicat en la seva capa de vellut.

Xoguetes para un tempo prohibido?¨¦s el t¨ªtol d'una novel¡¤la que Carlos Casares, l'enyorat i estimat Carlos Casares, va publicar el 1975. Parla d'una generaci¨® brillant plena de somnis que es precipita contra la impot¨¨ncia, la desolaci¨® i el desenc¨ªs de la seva ¨¨poca. Hi ha una mica de tot aix¨° en la bombolla econ¨°mica dels noranta, la formidable tramoia sobre la qual havia de cr¨¦ixer Espanya fins a convertir-se en un pa¨ªs moralment higi¨¨nic, alliberat de trames perfectament criminals, d'actituds col¡¤lectives que tenien m¨¦s de sagnant en l'¨¤mbit legal, amb els seus sous milionaris per representaci¨®, indemnitzacions excessives malgrat la incompet¨¨ncia i societats superposades, que no pas en l'il¡¤legal, ja que al cap i a la fi l'il¡¤legal ha d'amagar-se i el legal, tot i ser repugnant, havia de passar davant els nostres ulls.

La detenci¨® de Rato no ¨¦s la demostraci¨® que el Govern espanyol no es casa amb ning¨², entre altres raons perqu¨¨ el que es va fer ahir va ser esbombar p¨²blicament, amb sobreactuaci¨® de telenovel¡¤la, un divorci. ?s un frac¨¤s en tots els ordres, incloent-hi la posada en escena, aquesta coqueteria de tallar el tr¨¤nsit, avisar la premsa i plantar dotze agents en un portal per trucar al timbre i dir davant els micr¨°fons: ¡°som la policia, obriu¡± en una frase molt ¡°Jose, obre, que som nosaltres¡±. I la m¨¤ al clatell per si Rato s'havia oblidat de com s'abaixa el cap, una m¨¤ de telenot¨ªcies, gaireb¨¦ d'escaleta (jo vaig patir aquesta m¨¤ en una detenci¨® a les Can¨¤ries; em van abaixar el cap tan ostensiblement que abans me'l van aixecar una mica, com per agafar embranzida, mentre els ve?ns ¨Caquests terribles ve?ns espanyols, que va dir Max Aub¨C sortien al balc¨® a demanar que es neteg¨¦s el barri i em cridaven ¡°terrorista¡± o alguna cosa encara pitjor, ¡°gallec¡±, i encara que va ser una m¨¤ en tensi¨® hi havia una mica de dol?or, de calfred en el contacte, tant que fins i tot vaig lamentar que l'agent s'assegu¨¦s davant).

Al final el paper de Rato, com el de Pujol, ha estat el de Boyhood: pol¨ªtics l'al?ada dels quals creix de forma real fins a fer-nos oblidar que es tracten d'una ficci¨®. La interpretaci¨® ha estat tan perfecta que ells mateixos dictaven la moral i les lleis en les quals quedaven atrapats. All¨ª on es va dipositar el poder de manera m¨¦s sorollosa, a Catalunya, a Andalusia, a Val¨¨ncia, a Madrid, ha anat devorant-se a si mateix sota la perversi¨® del "no matar¨¤s" de Hanna Arendt despla?at al set¨¨ manament: el mal va perdre la caracter¨ªstica de ser una temptaci¨®, aix¨ª que en lloc de tenir la temptaci¨® de robar, el que hi havia era la temptaci¨® de no fer-ho. Qualsevol mirada al passat ¨¦s un exercici de nost¨¤lgia i horror. Ni tan sols Rato i les seves antigues declaracions de Robin Hood superen les del pobre mestre de ioga que va dir a?El Confidencial: ¡°Si Zapatero medit¨¦s com Rato no hi hauria crisi econ¨°mica¡±. O l'eco dels grans caps del PP al balc¨® de G¨¦nova celebrant la vict¨°ria del 2011, quan es va omplir de tal manera que alg¨² va comen?ar a cridar: ¡°Que caur¨¤, que no aguanta tanta gent!¡±. I la imatge de l'exvicepresident detingut, tristesa infinita; l'autor del suposat miracle espanyol a qui li va faltar cridar des del portal, envoltat de policia, la revelaci¨® del capell¨¤ de Cotobade al seu llit de mort: ¡°Tot era mentida!¡±.