Ambig¨¹itat i accents diacr¨ªtics

Hi ha una frase divertida. La jove veu l¡¯amena?a. ?s de Gabriel Ferrater, de la seva obra Sobre el llenguatge. Vindria a ser la versi¨® ling¨¹¨ªstica d¡¯aquelles imatges calculadament ambig¨¹es, en qu¨¨ al primer cop d¡¯ull veus una figura ben n¨ªtida, per exemple d¡¯una dona gran, per¨° alg¨² altre hi veu una noia jove, i ¨¦s llavors que t¡¯adones que l¡¯ull de la primera ¨¦s l¡¯orella de la segona, la qual t¨¦ la cara una mica girada. O aquella altra en qu¨¨ les orelles d¡¯un conill poden ser el bec mig obert d¡¯un ¨¤nec. La jove veu l¡¯amena?a. Heu trobat l¡¯altre sentit?

La cerca d¡¯ambig¨¹itats forma part del joc ling¨¹¨ªstic, tot i que el context comunicatiu ens sol ajudar a desfer aquesta ambig¨¹itat. Si em conviden a una festa i dic arribarem a l¡¯hora, m¡¯entendran segur si, posem per cas, escric aquest missatge en un whatsapp, per¨° oralment ¨¦s possible que el meu interlocutor interpreti arribarem alhora, de manera que donar¨¤ per fet que jo i una altra persona arribarem al mateix temps, i no necess¨¤riament amb puntualitat. L¡¯ambig¨¹itat existeix, i per b¨¦ que genera confusions, tard o d¡¯hora s¡¯esvaeixen. I si no ¨¦s aix¨ª, doncs potser ¨¦s que no ens hem ent¨¨s.

Tot i aix¨°, el recel cap a l¡¯ambig¨¹itat, entesa no com un aspecte propi del llenguatge sin¨® com un frac¨¤s de la comunicaci¨®, va portar a l¡¯establiment de solucions gr¨¤fiques amb forma d¡¯accents diacr¨ªtics en paraules que, compartint significant, divergien en significat i de vegades en pron¨²ncia. Aix¨ª, accentuem el verb d¨®na per distingir-lo de dona, de la mateixa manera que l¡¯¨®s mam¨ªfer ha de dur accent per¨° a l¡¯os de l¡¯esquelet no li fa falta. Vista fredament a l¡¯escalf de l¡¯aula o d¡¯un llibre de text, la llista de diacr¨ªtics resulta tremendament ¨²til i el seu estudi, n¨ªtidament necessari.

Els retrets que es poden fer a la llista, per¨°, s¨®n molts, i conv¨¦ valorar si el benefici que en traiem, pel que fa a la qualitat de la comunicaci¨®, compensa els esfor?os i el risc permanent de cometre faltes. Albert Pla Nualart ha recordat a les p¨¤gines del diari Ara les objeccions que Joan Sol¨¤ ja va plantejar sobre la llista dels diacr¨ªtics, pel fet de preveure ambig¨¹itats impossibles d¡¯acord amb la categoria gramatical dels mots implicats, o b¨¦ amb paraules d¡¯una freq¨¹¨¨ncia d¡¯¨²s baix¨ªssima. Ho demostra comprovar que avui dia encara preservem l¡¯accent en casos com c¨®m, c¨®p, j¨®c, p¨®rca o r¨°ssa.

La imaginaci¨® dels ling¨¹istes ¡ªgent retor?ada¡ª sempre ser¨¤ capa? d¡¯idear casos en qu¨¨ les ambig¨¹itats semblin infranquejables, en frases de laboratori maquinades en hores d¡¯insomni. Per exemple, puc plantejar el sintagma la dona contenta i justificar la necessitat d¡¯un accent en el cas que volgu¨¦s dir la d¨®na contenta, on el sentit ¨¦s radicalment diferent i en qualsevol cas haur¨¦ de rec¨®rrer al context per saber de qu¨¨ parlo. Per¨°, ?no ens podr¨ªem trobar molts casos com aquest, en els quals la necessitat d¡¯un diacr¨ªtic fos una exig¨¨ncia excessiva? I la frase de Ferrater? ?No convindria escriure v¨¨u en el cas del verb veure per distingir-ho de la veu humana? No, esclar, seria una fabulaci¨®.

El context sempre ens ajuda. Sobre el paper sembla que hagi de ser imprescindible distingir entre l¡¯¨®s mam¨ªfer i l¡¯os de l¡¯esquelet, per¨° curiosament en fer el diminutiu el diacr¨ªtic desapareix, sense que la comunicaci¨® se¡¯n ressenti, ja que poca gent es confondr¨¤ en expressions com l¡¯osset de l¡¯orella i l¡¯osset de peluix. Sempre el context, com passa amb algunes paraules que, afortunades, s¨®n hom¨°grafes per¨° no necessiten banderilla, com ara rap, que tant pot ser un peix com un estil de m¨²sica urbana. Podr¨ªem inventar amb tra?doria alguna frase en qu¨¨ aquests mots es confonguessin, per¨° no passaria d¡¯aqu¨ª.

S¡¯hi pot objectar oportunament que els diacr¨ªtics tamb¨¦ serveixen per prescriure una pron¨²ncia correcta, ja que en molts casos les paraules implicades, tot i que s¨®n hom¨°grafes, presenten obertures diferents de la vocal. ?s el que passa a dona i d¨®na, en qu¨¨ la primera t¨¦ una vocal oberta, i amb son/s¨®n i soc/s¨®c. Tanmateix, que aquests accents s¨®n arbitraris ho demostra el fet que, tamb¨¦ arbitr¨¤riament, hi ha parelles de paraules que en podrien dur i se n¡¯escapen, com el bec de beure i el bec dels ¨¤necs, el sou del salari i el sou del verb ser, o el moc de moure i el moc dels nassos.

No es tractaria de suprimir tots els accents diacr¨ªtics, nom¨¦s uns quants, els realment in¨²tils. Ni tampoc es tracta, ja que hi som, de suprimir tota l¡¯accentuaci¨®, d¡¯acord amb la brama que corre arran d¡¯un article juganer de Toni Soler. L¡¯esmena de les regles de l¡¯ortografia ha de ser quir¨²rgica, precisa, correctiva, buscant el que no funciona per reconduir-ho sense haver de fer net de la pr¨°pia traject¨°ria. Altrament encara prendrem mal.