Dal¨ª i Picasso, joc de cartes

No es coneix cap foto, cap imatge en la qual apareguin junts dos dels m¨¦s grans artistes del segle XX, Pablo Picasso?i?Salvador Dal¨ª. Per sort s¨ª que es conserven una s¨¨rie de cartes, la majoria postals i notes que deixen clar que la relaci¨® va existir, m¨¦s enll¨¤ de la primera, i ¨²nica, trobada documentada, que van viure al Par¨ªs de 1926, quan Dal¨ª va visitar l'estudi del malagueny de la rue La Bo¨¦tie: ¡°He vingut a veure'l abans d'anar al Louvre¡±, li va dir Dal¨ª a Picasso, impressionat per la quantitat d'obres que li mostrava, lluny de l'estil academicista que encara practicava el jove artista. ¡°Ha fet molt b¨¦, vost¨¨¡±, li va contestar el malagueny, que tenia 23 anys m¨¦s que ell.

Coincidint amb l'exposici¨® sobre els dos pintors que es pot veure al Museu Picasso de Barcelona, l'editorial Elba ha publicat Picasso y yo, que recull i repassa minuciosament la correspond¨¨ncia entre els dos genis, entre 1927 i 1970, un llibre editat pel periodista V¨ªctor Fern¨¢ndez i que recull 70 cartes, postals i notes, totes dirigides a Picasso per Dal¨ª i la seva esposa Gala, cap en sentit contrari, cosa que demostra, una vegada m¨¦s, com de poc, o gens, li agradava escriure al creador d'obres com el Guernica o Les senyoretes del carrer d'Aviny¨®. Les cartes i postals s'han conservat, no obstant aix¨°, perqu¨¨ Picasso les va guardar tota la vida.

Aquesta documentaci¨®, que ja va publicar l'editorial Gallimard el 2006 a partir del fons de documentaci¨® que conserva el Museu Picasso de Par¨ªs, disposa, a m¨¦s d'una introducci¨® de Fern¨¢ndez, que ordena i situa aquestes cartes en el temps i presenta de manera cronol¨°gica la relaci¨® entre els dos genis, material in¨¨dit, com un collage ¡ªque il¡¤lustra la portada del llibre¡ª realitzat el 1966 per Dal¨ª a partir de fotografies de Picasso, que Fern¨¢ndez ha localitzat a la Fundaci¨® Gala Salvador Dal¨ª, en qu¨¨ el de Figueres va retallar el cap del malagueny i va situar una imatge seva amb Gala; a m¨¦s d'una postal que Paul ?luard va dirigir a Dal¨ª que porta, entre d'altres, la signatura de Picasso de forma destacada. Fern¨¢ndez considera que la seva feina de m¨¦s d'un any ¨¦s ¡°merament period¨ªstica¡±, ja que ha anat a les fonts i recopilat el que hi ha de documentaci¨® en arxius com el de la Fundaci¨® Dal¨ª, el dels hereus de Picasso o el del MOMA, que li ha proporcionat una carta de Dal¨ª al marxant de Picasso,

I ¨¦s que malgrat l'admiraci¨®, i influx, que van sentir un per l'obra i la persona de l'altre ¡ªtal com posa en evid¨¨ncia l'exposici¨® barcelonina a partir de 78 obres entre pintures, dibuixos, collages, escultures i gravats¡ª, s¨®n poques les evid¨¨ncies d'una relaci¨® f¨ªsica directa entre ells, sobretot despr¨¦s de la guerra civil en qu¨¨ tots dos van acabar prenent camins pol¨ªtics i ideol¨°gics molt diferents, fins i tot irreconciliables ¡ªel 1951 Dal¨ª va pronunciar a Madrid una confer¨¨ncia en la qual va dir: ¡°Picasso ¨¦s espanyol, jo tamb¨¦. Picasso ¨¦s un geni, jo tamb¨¦, Picasso ¨¦s comunista, jo tampoc¡±, que va ser definitiva. Malgrat tot, cap dels dos va deixar de mirar i admirar l'altre. Per aix¨°, i malgrat que Picasso va assegurar que de tots els joves artistes posteriors a la seva generaci¨®, Dal¨ª era el que m¨¦s li interessava, el llibre recull l'an¨¨cdota, ben simb¨°lica, de com Jacqueline, la v¨ªdua de Picasso, va llan?ar per la finestra del castell taller de Mouguins la corona de flors que va enviar Dal¨ª en morir Picasso el 1973.

Segons l'editor V¨ªctor Fern¨¢ndez va haver-hi tres intents per reconciliar-se que no van arribar a bon terme

Segons Fern¨¢ndez: ¡°Picasso i Dal¨ª, dos miuras, dos pesos pesats en un duel d'egos en qu¨¨ no se sap quin dels dos ¨¦s m¨¦s potent, es van veure fins als anys 30 amb certa assidu?tat¡±, malgrat l'abs¨¨ncia d'imatges junts. ¡°Picasso, entre 1926 i 1938, protegeix Dal¨ª, li va fer gaireb¨¦ de mecenes, donant-li diners, pagant-li el primer viatge a Nova York, presentant-li contactes, com el de Paul Rosenberg i el de Gertrude Stein, a m¨¦s d'assistir a l'estrena de les dues pel¡¤l¨ªcules que signen Bu?uel i Dal¨ª [Un chien andalous?i L'?ge d'or] i est¨¤ al corrent de les seves exposicions¡±, assegura. ¡°Despr¨¦s va haver-hi fins a tres intents de tornar a veure's i, malgrat que no van arribar a tenir lloc, va haver-hi intenci¨® de reconciliar-se¡±, segons Fern¨¢ndez. ¡°Un amb la mediaci¨® de Dora Maar, un segon amb John Peter Moore a la fi dels seixanta, que assegurava que els havia reunit al sud de Fran?a amb quinze persones, per¨° del qual no hi ha const¨¤ncia, i un tercer dif¨®s pel periodista Antonio D. Olano, amic de tots dos, segons el qual Dal¨ª va proposar trobar-se amb Picasso en un poble d'Ast¨²ries, cosa que el malagueny va rebutjar, per¨° deixant obertes les portes del seu taller a La Californie¡±, assegura.

De totes maneres per Fern¨¢ndez no hi ha dubte que la relaci¨® m¨¦s que de col¡¤legues era gaireb¨¦ d'obsessi¨® de Dal¨ª envers Picasso. Dal¨ª, per la difer¨¨ncia d'edat, el va veure m¨¦s aviat "com si fos un pare". I Picasso, per la seva banda "es deixava estimar perqu¨¨ li agradaven els afalacs".