Jo, a Pujol, li parlo de vost¨¨

Abans de comen?ar la sessi¨® d'aquest dilluns deien pels passadissos del Parlament que ja nom¨¦s falta que compareguin Bel¨¦n Esteban i el Yoyas. Mentre els arriba el torn, la repetici¨® de les coses, els esdeveniments i fins i tot els compareixents, s'acumula setmana rere setmana com el greix als geps d'un camell del Gobi, per posar un altre paratge aclaparador. El cas ¨¦s que la comissi¨® oscil¡¤la de l'espectacle a la somnol¨¨ncia, i aix¨ª no hi ha manera d¡¯aclarir res, que ¨¦s al que sembla que est¨¤ predestinada pels seus predestinadors. El despredestinador que la despredestini bon despredestinador ser¨¤.

Tamb¨¦ abans de comen?ar la sessi¨® d'aquest dilluns, els diputats es van posar drets per fer un minut de silenci com a mostra de dolor per la mort del professor assassinat a l¡¯institut i per la mort dels m¨¦s de set-cents immigrants ofegats al Mediterrani. ?ltimament, no hi ha sessi¨® o ple que no comenci d'aquesta manera, ¨¦s a dir, marcada pel dolor. La vida ¨¦s un lloc injust, per¨° el m¨®n no t¨¦ per qu¨¨ ser aix¨ª, i per aix¨° hi ha la pol¨ªtica i els parlaments.

Aquest dilluns es van repetir una abs¨¨ncia i una compareixen?a, totes molt significatives a la seva manera. Per segona vegada, va passar de compar¨¨ixer Manuel V¨¢zquez, no el creador de la fam¨ªlia Cebolleta, que en la gl¨°ria dels dibuixants sigui, sin¨® el comissari en cap de la unitat de delinq¨¹¨¨ncia econ¨°mica i fiscal de la Policia Nacional. Potser ¨¦s que no ve perqu¨¨ la unitat t¨¦ unes sigles (UDEF) que semblen d'universitat a dist¨¤ncia, i per aix¨° sempre li queda lluny. El president de la comissi¨®, David Fern¨¤ndez, va exposar davant els reunits a la sala de grups que fins aqu¨ª s¡¯ha arribat en aix¨° de no compar¨¨ixer, i que, per primera vegada des que dura aquesta hist¨°ria, es demanar¨¤ a la Mesa del Parlament que es denunci? alg¨² a la Fiscalia. A David Fern¨¤ndez l¡¯estan traient cada vegada m¨¦s de la polleguera assemble¨¤ria. Es posa vermell (de cara, de la resta ja en ve), se li endureix la veu i tamb¨¦ la sintaxi, amena?a cada vegada amb m¨¦s freq¨¹¨¨ncia amb suspendre les sessions, i la setmana passada ho va fer durant uns minuts despr¨¦s d'una enganxada amb el portaveu del Partit Popular. Aquesta vegada va tornar a suspendre-la moment¨¤niament per endur-se a capella Joan Anton S¨¢nchez Carret¨¦, que compareixia en aquesta comissi¨® contra la corrupci¨® per segona vegada. El primer cop (ara fa un mes), S¨¢nchez Carret¨¦ (que des del 1983 ¨¦s l'assessor fiscal de Jordi Pujol, i encara avui continua sent-ho) es va negar a declarar, va armar un esc¨¤ndol maj¨²scul desafiant els portaveus parlamentaris (vaja, que els va vacil¡¤lar tant com va poder) i va marxar sense obrir la boca. Aquest dilluns S¨¢nchez Carret¨¦ tampoc no va accedir a badar boca, en aquesta ocasi¨® utilitzant el que el diputat ecosocialista Marc Vidal va anomenar "fer un J¨²nior". ?s a dir, explicar moltes coses que al final no serveixen per a res. L'enganxada la van tenir David Fern¨¤ndez i S¨¢nchez Carret¨¦ quan l'assessor fiscal pretenia respondre, a una pregunta del portaveu republic¨¤ Sergi Sabri¨¤, llegint seguits quatre articles, apareguts en diverses publicacions, sobre doctrina legal, obra dels ¡°catedr¨¤tics m¨¦s significatius del dret tributari de l¡¯Estat espanyol". Ja es feia interminable la lectura del primer, i la sala comen?ava a cabotejar i distreia la somnol¨¨ncia fullejant ap¨¤ticament (aix¨°, per no escoltar-lo) les fotoc¨°pies que s'havien repartit entre els presents, quan el president de la comissi¨® li va dir en llenguatge jur¨ªdic que an¨¦s al gra, i que si ja estava repartida aquesta documentaci¨® no calia llegir-la amb detall, que n¡¯hi havia prou amb explicar-ne el sentit general.

Com a bon l¨ªder maoista dels anys de la gasolina amb plom, S¨¢nchez Carret¨¦ sap rebentar una assemblea i molt m¨¦s una pac¨ªfica comissi¨® d'investigaci¨®, i aix¨° ¨¦s el que va aconseguir, d'una manera delirant, en la sessi¨® d'aquest dilluns. En va tenir prou amb provocar un estira-i-arronsa, en qu¨¨, com a principal argument, S¨¢nchez Carret¨¦ exposava que era una ll¨¤stima que no ho pogu¨¦s llegir tot amb la feina que havia tingut per preparar-ho. Va ser llavors quan el president David Fern¨¤ndez no va poder m¨¦s i es va endur Carret¨¦ al rac¨® de pensar. Durant l'abs¨¨ncia dels dos, la resta dels diputats va fer una rotllana, com de reuni¨® de ve?ns d'escala, i van continuar discutint entre ells sobre l'actitud del compareixent. Aquesta manera de procedir nom¨¦s li semblava b¨¦ al diputat del grup popular, Santi Rodr¨ªguez, que deia que Carret¨¦ tenia dret a llegir tant com consider¨¦s adequat. Est¨¤ vist que per als conservadors i els neoliberals aix¨° de la llibertat d'expressi¨® ¨¦s m¨¦s una q¨¹esti¨® de quantitat que no pas de qualitat. Quan al final es va desfer la rotllana dels diputats i es va fragmentar en altres subconverses com un fractal, un d'ells va exclamar en veu alta: "?s per aixecar-se i anar-se¡¯n!". I tot seguit es va asseure al seu lloc i es va quedar esperant com un davanter del Bar?a, ¨¦s a dir, estoic, que tornessin el declarant i el president de la comissi¨®.

De corrupci¨® en general, en aquesta sessi¨®, se¡¯n va parlar poc. Amb aquesta ja s¨®n vint les sessions que s¡¯han celebrat, de manera que fa la sensaci¨® que ara ja poc m¨¦s se¡¯n pot treure. Potser, quan al mes de juny arribi l'hora de les resolucions, es conclour¨¤ que la corrupci¨® (en aquest cas, la corrupci¨® pol¨ªtica) ¨¦s un mirall de l'¨¤nima social.

(Postdata. A Joan Anton S¨¢nchez Carret¨¦ el vaig anomenar equivocadament en la cr¨°nica de la seva compareixen?a anterior "camarada Lobato". Ara m'he assabentat que aquest era l'¨¤lies del secretari general del PTE, Eladio Garc¨ªa Castro. L'¨¤lies que utilitzava Carret¨¦, com a secretari del partit a Catalunya, era G. Marin¨¦, encara que els seus companys s¡¯hi referien d'una manera m¨¦s descriptiva d¡¯acord amb el seu pes sobre la terra, no en el partit. Aix¨° est¨¤ explicat al llibre Pan, trabajo y libertad. Historia del Partido del Trabajo de Espa?a, ed. El Viejo Topo. La hist¨°ria, segons els autors, ¨¦s que Carret¨¦ va ser expulsat del PTE perqu¨¨ "es va considerar que provava de posar el partit a Catalunya al servei dels seus interessos personals, per a la seva projecci¨® personal i professional". M¨¦s tard, arran de la seva milit¨¤ncia a l¡¯Assemblea de Catalunya, va constituir juntament amb Xirinacs el Bloc d'Esquerra d'Alliberament Nacional (BEAN). Quan es pregunta a S¨¢nchez Carret¨¦ als passadissos del Parlament com, procedint del PTE, va arribar a contactar amb Jordi Pujol, posa precisament com a pretext la pertinen?a de tots dos a l¡¯Assemblea de Catalunya. Explica que va passar durant els dies de la comissi¨® dels nou, el gener del 1977, de la qual Pujol formava part. A Carret¨¦ li va tocar demanar-li ¨Ctots dos tenien en com¨² que eren catalans¨C que negoci¨¦s o que interced¨ªs davant el ministre de l¡¯Interior per l'onada de detencions que sofrien aleshores els militants del PTE. I aix¨ª va sorgir l'amor. "Est¨¤vem tots al mateix vaixell", detalla. I aquest pobre cronista, que es pensava que llavors tots eren al mateix riu, per¨° en diferents vaixells! La literatura ¨¦s la metaf¨ªsica dels ingenus. Un hagu¨¦s pensat, per exemple, que la relaci¨® amb Pujol naixia d'una cosa una mica m¨¦s profunda, del que ¨¦s veritablement i profundament hum¨¤, ¨¦s a dir, dels diners. M'imaginava Carret¨¦ com altres pol¨ªtics que han utilitzat el patriotisme com a pretext per cr¨¦ixer. Per exemple, el PI d¡¯?ngel Colom i Pilar Rahola, que, igual com els Beatles van demanar una mica d'ajuda als seus amics, va sol¡¤licitar auxili econ¨°mic a Millet al Palau de la M¨²sica. A S¨¢nchez Carret¨¦ el veia, s¨ª, d'igual manera. Demanant audi¨¨ncia a Pujol, ja com a president de la Generalitat, per solucionar els deutes electorals de les seves formacions patri¨°tiques acumulades quan tot comen?ava i tot era il¡¤lusi¨®. Per¨° seran les paraules del mateix S¨¢nchez Carret¨¦, primer palad¨ª dels treballadors, despr¨¦s alliberador nacional, despr¨¦s assessor fiscal de Jordi Pujol durant tres d¨¨cades "sense haver estat mai de Converg¨¨ncia", despr¨¦s figurant en la llista Falciani i condemnat en dues ocasions per delicte fiscal, seran les seves paraules d'aquest dilluns, als llimbs de l'inici d'unes escales al costat de la porta de la sala de grups, les que plasmin el tr¨¤gic dest¨ª de la pol¨ªtica catalana, les que continguin l'¨²nica relaci¨® possible entre qui mana i els qui els fan els enc¨¤rrecs: "Jo, a Pujol, li parlo de vost¨¨").