La qualitat de la representaci¨®

El crit dels indignats ¡°No ens representen!¡± no s'ha canalitzat cap al debat sobre la millora de la qualitat de la representaci¨®, sin¨® a buscar formes alternatives de democr¨¤cia directa o participativa, sobretot a escala local, i s'ha oblidat que la participaci¨® ciutadana ¨¦s essencial per a la qualitat de la representaci¨®, per¨° en cap cas, la democr¨¤cia representativa pot ser substitu?da.

En totes les democr¨¤cies modernes la ciutadania ha delegat l'acci¨® de govern en uns representants electes. Dos arguments s'utilitzen per explicar-ho: el nombre de poblaci¨® i l'extensi¨® territorial que fa impossible la convocat¨°ria de la ciutadania a les assemblees. Si aquests fossin els ¨²nics arguments, avui, amb Internet i les tecnologies digitals, que permeten que des de qualsevol lloc es pot deliberar, votar i agregar resultats, la democr¨¤cia directa seria possible. Per¨° les exig¨¨ncies perqu¨¨ una democr¨¤cia sigui necess¨¤riament representativa s¨®n unes altres: la diversitat social, la complexitat i la necessitat de cohesi¨® social i cooperaci¨® perqu¨¨ la democr¨¤cia funcioni.

La ciutadania ¨¦s m¨¦s diversa socialment que a les ciutats industrials, en les quals el proletariat, per exemple, era una classe homog¨¨nia. Avui la precarietat abasta un gran conjunt de grups socioecon¨°mics altament vulnerables. Parlar de ciutadania com un tot ¨¦s una equivocaci¨®. La ciutadania est¨¤ travessada per m¨²ltiples contradiccions que no s¨®n necess¨¤riament incompatibles, per¨° cal gestionar-les a fi d'establir pol¨ªtiques i projectes que responguin a la gran majoria d'interessos dels diferents sectors socials.

Una din¨¤mica de refer¨¨ndum ¨¦s una din¨¤mica de suma zero, uns guanyen i altres perden, i no nom¨¦s es margina la minoria, sin¨® que en el cas de m¨¦s de dues opcions f¨¤cilment es margina la majoria. Aix¨° genera falta de cohesi¨® social i impedeix la cooperaci¨® entre els diferents actors implicats de la ciutat. R.D. Putnam ja va demostrar que perqu¨¨ la democr¨¤cia funcioni i generi resultats socials i econ¨°mics ¨¦s del tot necess¨¤ria la col¡¤laboraci¨® entre la ciutadania.

Com es pot garantir una representaci¨® pol¨ªtica clarament inclusiva a escala local?

Els governs locals han de tenir una autonomia respecte dels seus electors i la seva proced¨¨ncia. En cas de formar govern, no nom¨¦s poden governar per als seus o ser mers transmissors de resultats de refer¨¨ndums, sin¨® que partint d'uns valors i uns interessos leg¨ªtims, han d'intentar construir l'inter¨¨s m¨¦s general per mantenir la cohesi¨® social, i que no perilli la democr¨¤cia. L'autonomia de la pol¨ªtica sobre els equips t¨¨cnics tamb¨¦ ¨¦s necess¨¤ria perqu¨¨ els t¨¨cnics han d'elaborar els projectes a partir dels objectius de la gran majoria dels sectors ciutadans, i en segon lloc mai no hi ha una sola soluci¨® per als mateixos desafiaments; hi haur¨¤ projectes m¨¦s sostenibles, altres amb m¨¦s impacte en l'ocupaci¨®, etc¨¨tera. i optar per uns o altres no ¨¦s mai una decisi¨® t¨¨cnica, ¨¦s una decisi¨® sobre valors, ¨¦s una decisi¨® de l'electe que despr¨¦s haur¨¤ de retre comptes a la ciutadania.

Ara b¨¦, com es pot garantir la qualitat de la representaci¨® i que la necess¨¤ria autonomia del pol¨ªtic respecte dels electors no es converteixi en la generaci¨® de dominaci¨® d'unes elits? Com garantir una representaci¨® pol¨ªtica clarament inclusiva a escala local?

Basant-me en els principis invariables que va trobar B. Man¨ªn en tot govern representatiu, considero que s¨®n necess¨¤ries quatre condicions:

1. Disposar de mecanismes de participaci¨® i avaluaci¨® que permetin con¨¨ixer l'opini¨® de tots els sectors ciutadans implicats en una pol¨ªtica o projecte, per garantir que l'autonomia en relaci¨® amb els electors s'utilitza per aconseguir l'inter¨¨s m¨¦s general.

2. Assegurar que la llibertat d'expressi¨® arribi a tothom i, en particular, garantir que se senti la veu dels sectors m¨¦s precaris com a garantia de ciutat inclusiva.

3. Que les eleccions estiguin precedides d'una rendici¨® de comptes dels programes de govern i projectes realitzats, amb requisits d'objectivitat i transpar¨¨ncia, i es disposin de fonts alternatives d'informaci¨® amb les mateixes caracter¨ªstiques.

4.?Un ampli ¨²s de la deliberaci¨® i la generaci¨® d'idees per mitjans electr¨°nics i presencials, no com a instruments de decisi¨® sobre recursos p¨²blics, sin¨® per garantir la qualitat de les decisions pol¨ªtiques.

La democr¨¤cia s¨®n valors (objectivitat, racionalitat, transpar¨¨ncia, igualtat, conviv¨¨ncia), procediments normatius, resultats i actituds davant els altres. De tal manera que J. Dewey va considerar que la democr¨¤cia era una manera de viure. Des d'aquesta perspectiva, el millor instrument per a la qualitat de la representaci¨® ¨¦s una ciutadania atenta que s'abstingui de votar persones que no es caracteritzen per la seva disposici¨® a l'escolta plural, el di¨¤leg, el respecte, la mediaci¨® i la solidaritat.

Josep M. Pascual Esteve ¨¦s economista i soci¨°leg.