El peatge de la mort

Una altra trag¨¨dia d'immigrants al Mediterrani, que pot arribar als mil morts, a sumar als mil m¨¦s dels ¨²ltims deu dies. I als tres mil dos-cents de l'any passat. Persones que fugen del desastre, vaixells de c¨¤rrega vells, m¨¤fies que exploten els p¨¤ries, pa?sos fallits, autoritats c¨°mplices, governs que miren a una altra banda, dirigents europeus que parlen de dolor i tristesa per¨° que no fan absolutament res per evitar-ho. ¡°S¨®n homes com nosaltres, germans que busquen una vida millor: famolencs, perseguits, ferits, explotats, v¨ªctimes de guerres. Homes i dones com nosaltres. Buscaven la felicitat¡±, ha dit el papa Francesc.

Ja s¨¦ que molts ¨Cdes dels governs i des dels mitjans de comunicaci¨®¨C?diran o pensaran ¨Ci no gosaran dir-ho perqu¨¨ aquest Papa t¨¦ carisma i aix¨° no es toca¨C?que ¨¦s molt f¨¤cil parlar aix¨ª quan no es t¨¦ la responsabilitat d'afrontar el problema. I que es repetir¨¤ la canterella que no es pot permetre que entri tothom qui vulgui en una Europa saturada d'immigraci¨®. Al preu que morin al mar?

Les paraules del Papa s¨®n interessants per diverses raons. Per un reconeixement inusual: ¡°Buscaven la felicitat¡±, ha dit. ?s a dir, el Papa admet que es pot aspirar a gaudir a la Terra i que la felicitat no ¨¦s nom¨¦s una promesa ajornada: la redempci¨® en el m¨¦s enll¨¤. Per¨° sobretot perqu¨¨ Francesc se sent obligat a recordar que ¡°s¨®n homes com nosaltres, germans que busquen una vida millor¡±, com quan el pare Vitoria, durant la colonitzaci¨® d'Am¨¨rica, va haver de certificar que els indis tamb¨¦ eren fills de D¨¦u. El Papa sospita que per a alguns europeus els p¨¤ries de la Terra que truquen a la porta no s¨®n com nosaltres i mereixen pagar un alt preu per la seva gosadia. Els n¨¤ufrags del Mediterrani, els que s'enfilen a les tanques de Ceuta i Melilla, ens estan preguntant: qu¨¨ ¨¦s Europa? ?s una fortalesa que es creu privilegiada, que imposa un peatge que pot portar a la mort els qui volen entrar desesperadament? Perqu¨¨ entrin alguns, en moriran uns quants.

Qu¨¨ volem que sigui Europa? ¡°Sense un enfocament com¨² basat en la solidaritat, que doni a les persones l'oportunitat de venir legalment, la propera trag¨¨dia nom¨¦s ¨¦s q¨¹esti¨® de temps¡±, ha dit Martin Schulz. No ¨¦s un predicador, ¨¦s el president del Parlament Europeu. Alguna cosa hauria de poder-hi fer. Per¨° estem davant un bucle infernal: els immigrants pressionen les fronteres terrestres i mar¨ªtimes, els governs miren els seus electorats i veuen com es propaga amb ¨¨xit el discurs de la por i el rebuig, m¨¦s encara quan l'austeritat expansiva ha empobrit mig Europa, i no fan res, fins a la propera trag¨¨dia, en qu¨¨ es tornar¨¤ a repetir el mateix esquema: horror en les portades dels mitjans de comunicaci¨®, por en l'opini¨® p¨²blica, immobilisme dels governants, i silenci.

El Papa t¨¦ ra¨® de sospitar que alguns governs i ciutadans creuen que els que v¨¦nen no s¨®n persones com nosaltres i, per tant, no se senten concernits per ells

Matteo Renzi diu que als italians els han deixat sols, per¨° It¨¤lia ha redu?t sensiblement els recursos dedicats a salvament. El Regne Unit vol posar fi als programes de rescat perqu¨¨, diuen, en el s¨²mmum del desvergonyiment, que produeixen efecte crida. El Papa t¨¦ ra¨® de sospitar que alguns governs i ciutadans creuen que els que v¨¦nen no s¨®n persones com nosaltres i, per tant, no se senten concernits per ells.

Les autoritats europees i nacionals disposen d'instruments per actuar: invertir el que calgui en salvament, deixar d'utilitzar el discurs antiimmigraci¨® per satisfer les orelles dels sectors m¨¦s vulnerables o m¨¦s reactius de la societat, fer pol¨ªtiques socials inclusives, perseguir les m¨¤fies, treballar seriosament amb els pa?sos d'origen, desenvolupar una pol¨ªtica internacional eficient.

A L¨ªbia hi ha un caos, al qual Europa, que es va ficar en una guerra i no la va acabar, va contribuir activament. La guerra de S¨ªria provoca una di¨¤spora permanent. Els governants europeus no poden desentendre's d'una trag¨¨dia que interpel¡¤la els valors que Europa tant pregona. Ara es convocaran reunions europees d'alt nivell, perqu¨¨ sembli que es reacciona davant l'espant. Per¨° els m¨¦s realistes ja adverteixen: ¡°Enmig de la crisi, ¨¦s poc probable una resposta ambiciosa¡±. I, no obstant aix¨°, hi ha en joc la dignitat d'Europa.

Si, una vegada m¨¦s, no s'hi fa res, es continua imposant el peatge de la mort, es continua permetent que uns quants s'enriqueixin a costa dels desesperats, haurem de donar la ra¨® a la fil¨°sofa americana Wendy Brown que, a Estados amurallados, soberan¨ªa en declive, presenta la multiplicaci¨® de murs i tanques frontereres dels ¨²ltims anys com a senyal de la debilitat d'uns estats naci¨® en p¨¨rdua de sobirania. ¡°Els estats no dominen ni ordenen, escriu, sin¨® que reaccionen als moviments i els imperatius del capital, aix¨ª com davant d'altres fen¨°mens globals, des del canvi clim¨¤tic fins a les xarxes del terrorisme internacional. L'autonomia del pol¨ªtic ha deixat de ser una ficci¨® cre?ble¡±.