La samarreta de Maradona

Diu Valentino Rossi que ja no est¨¤ d'humor per a festes. Que ja no toca disfressar-se, ni muntar una obra de teatre improvisada al circuit de torn. Ja no ¨¦s un nen. I ara ¨Cara que ja no guanya cada dia, ara que fa tants anys, des del 2009, que no celebra un t¨ªtol mundial¨C, diu que el que vol es gaudir el moment: riure, ballar, saltar, improvisar la celebraci¨®. ?s el que va fer a Qatar, quan va guanyar la primera cursa de l'any. Per a l'Argentina, per¨°, tenia una sorpresa preparada ¨Cpreparada des de l'any passat, va confessar, per¨° llavors no va ser capa? de pujar al podi¨C, un detall amb el p¨²blic local, que acollia de nou un gran premi, com aquell del 1999 (el darrer) en el qual Rossi encara era un xaval. Aix¨ª que, en sortir al podi ho va fer amb una samarreta de la selecci¨® argentina a sobre de la granota. Portava el 10, esclar.

El 10 i el nom de Maradona a l'esquena. ¡°Per qu¨¨ porta la samarreta de Maradona i no la de Messi?¡±, li va preguntar un periodista argent¨ª. ¡°Messi ¨¦s molt bo, potser el millor, per¨° Maradona ¨¦s Maradona¡±, va respondre ell. Diu Rossi que es recorda de petit veient Diego jugant la Lliga italiana amb el N¨¤pols. ¡°I, tot i que era molt petit, ja era capa? d'adonar-me que era especial, que guanyava els partits sol¡±. Les seves genialitats el van marcar. Com despr¨¦s els va passar a molts amb ell mateix.

¡°Messi ¨¦s molt bo, potser el millor, per¨° Maradona ¨¦s Maradona¡±

El pilot de Yamaha va poder escollir entre el 10 de Maradona i el 10 de Messi, i va decidir fer un homenatge al m¨¦s veter¨¤, al del car¨¤cter m¨¦s extrem, al m¨¦s pol¨¨mic. No va ser casual. Era una mena de missatge a qui el volia retirar, a qui pensava que ja no guanyaria m¨¦s, als seus rivals, tots for?a m¨¦s joves que ell. A M¨¢rquez, a qui li va explicar a la pista, no li calien paraules: si vol tornar a ser campi¨® del m¨®n haur¨¤ de passar per sobre seu.

Com hauria gaudit de la cursa Joan Moreta. Ell, que va con¨¨ixer M¨¢rquez quan encara no li havien caigut les dents; ell, que unes setmanes abans que el c¨¤ncer el consum¨ªs estava preocupat buscant un equip per a Toni El¨ªas; ell, que sentia el Quartararo tan seu que somriur¨¤, resignat, quan el nen guanyi la seva primera cursa i soni l'himne franc¨¨s; ell, que quan els federatius d'altres pa?sos li recriminaven que el Mundial semblava el Campionat d'Espanya els responia aix¨ª: ¡°Ja ho deia Cruyff, els diners al camp, no a la llotja¡±. Els pilots espanyols l'hi agraeixen. I els aficionats que els veuen els diumenges, tamb¨¦.