¡°He arriscat la vida una vegada al Mediterrani, a Alep ho feia cada dia¡±

Sis dies i 12 hores ¨¦s el que va trigar Ahmed a travessar el Mediterrani des de Turquia fins a It¨¤lia. Va compartir embarcaci¨® amb 209 persones, amb qui va sobreviure a una travessia en qu¨¨ cadasc¨² fugia del seu particular infern. Als 25 anys, el siri¨¤ Ahmed ¡ªnom sota el qual demana ocultar la seva identitat¡ª va emprendre sol el perill¨®s viatge, tot i que comptava amb el suport de la seva fam¨ªlia. Avui, altres joves, com el Bilal ¡ªtamb¨¦ un pseud¨°nim¡ª, que viuen al L¨ªban, intenten reunir els 6.000 euros per intentar fer realitat el mateix somni.

¡°Quan veus que centenars de persones es queden al mar, t'alegres d'haver arribat viu. Per¨° sincerament, jo vaig arriscar la meva vida una sola vegada per creuar el Mediterrani. A Alep l'arriscava cada dia. Em vaig cansar de veure morir [a gent] al meu voltant¡±, relata en una entrevista per Skype l'Ahmed, avui fora de perill a Berl¨ªn. Segons Amnistia Internacional, m¨¦s de 3.000 persones van morir el 2014 al Mediterrani durant la travessia cap a Europa buscant refugi. S'estima que un miler i mig han mort des del gener. L'Ahmed diu no que no ent¨¦n aquestes 2.500 persones que han fet el cam¨ª invers, d'Europa a S¨ªria o l'Iraq, per sumar-se a la guerra.

Al comen?ament del conflicte siri¨¤ el 2011, aquest jove va deixar els estudis de professor d'educaci¨® f¨ªsica, va fer el servei militar i despr¨¦s es va quedar sense feina. Fart de la guerra, de les morts i sense ingressos, va decidir creuar el Mediterrani. Va dedicar diverses setmanes a superar els dos obstacles que el separaven del seu passatge a Europa: negociar amb el traficant (el passador, aix¨ª ¨¦s com en diuen en ¨¤rab) i reunir els 6.000 euros que es demanen. ¡°Tothom coneix els passadors, n'hi ha de m¨¦s barats, per¨° no s¨®n de fiar¡±, puntualitza l'Ahmed.

El 9 de novembre del 2014 va abandonar Alep i va creuar il¡¤legalment per terra a Mersin, a la costa turca. Va esperar en un hotel altres passatgers durant 12 dies. ¡°El 21 de novembre vam sortir uns 15 nois en una embarcaci¨® petita. Despr¨¦s de cinc hores navegant sota la pluja i amb la for?a de les onades, ens van traslladar a una embarcaci¨® d'uns 23 metres d'eslora en ple mar¡±, relata l'Ahmed. Al buc va compartir viatge amb 209 persones, entre les quals hi havia, assegura, uns 30 nens. Els passatgers eren de nacionalitat palestina, siriana i dues fam¨ªlies iraquianes. ¡°Portes el teu propi menjar i aigua. Dorms sobre el del costat, amb el cap sobre les seves cames o espatlles perqu¨¨ no hi ha lloc¡±.

¡°Els pobres han d'arriscar la vida en una pastera per arribar a Europa. Els rics ho fan amb avi¨®, amb un visat de turista per despr¨¦s obtenir una resid¨¨ncia a canvi de comprar un habitatge¡±, es lamenta a Beirut un diplom¨¤tic europeu que prefereix no revelar el seu nom. L'Ahmed va acabar internat en un centre per a estrangers a Sic¨ªlia. D'all¨¤ va ser traslladat amb avi¨® a un altre centre a Bolonya, d'on es va escapar amb alguns altres. Un tren el va portar a Mil¨¤ i un altre fins a Alemanya, la seva destinaci¨® final. Va sol¡¤licitar asil a Berl¨ªn, on t¨¦ parents. Fa cinc dies que a l'Ahmed li van concedir l'estatut de refugiat, i en breu comen?ar¨¤ els seus cursos d'alemany. ¡°No penso tornar a S¨ªria perqu¨¨ la guerra no s'acabar¨¤. Aqu¨ª no et disparen, ni t'insulten ni et tallen el pas. Puc estudiar i treballar. Necessito posar en ordre la meva vida¡±. Amb la seva hist¨°ria d'¨¨xit contagia els cosins i amics que va deixar a S¨ªria.

El Bilal, de 22 anys, vol seguir els passos de l'Ahmed, com milers de joves ¨¤rabs. Aquest palest¨ª ¨¦s un dels 75.000 que viuen en els dos quil¨°metres quadrats del camp de refugiats d'Ain al-Hilweh, al sud del L¨ªban, on viuen descendents de palestins fugits o expulsats quan es va fundar Israel. Nascut i criat entre els quatre controls militars que delimiten el camp, somia amb emigrar. ¡°S¨®c a una hora amb cotxe de Palestina i no hi podr¨¦ anar mai. Visc en un pa¨ªs on estudiar no em serveix de res perqu¨¨ no podr¨¦ tenir mai una feina decent. Millor emigrar i quan tingui un passaport europeu anir¨¦ a Palestina de vacances¡±, afirma.

Despr¨¦s de diversos cursos de formaci¨® professional, el Bilal cobra 50 euros a la setmana en una f¨¤brica d'alumini. ¡°Aqu¨ª no tinc futur. S¨¦ que el futur ser¨¤ tan merd¨®s com avui, dem¨¤ i dem¨¤ passat¡±, murmura. Des de fa mesos intenta aconseguir els 6.000 euros que li permetin creuar el Mediterrani. El seu passador, que penja el tel¨¨fon quan sent la paraula premsa, li assegura que el seu visat fals per volar a Turquia est¨¤ a punt. Vol deixar enrere la seva vida real per una d'idealitzada. Fins i tot si aix¨° implica perdre-la en l'intent. ¡°La meva mare em fa costat. T¨¦ ulls, veu el que hi ha¡±, es consola el Bilal. Els seus companys abandonen les f¨¤briques per carregar un kal¨¤ixnikov perqu¨¨ la feina en les mil¨ªcies locals es paga millor.