Universitat p¨²blica en demolici¨®

A difer¨¨ncia del que ha passat en altres pa?sos com Alemanya i Fran?a, els anys de crisi s'han convertit a Espanya i Catalunya en l'oportunitat per desmantellar la universitat i els centres d'investigaci¨® p¨²blics. Amb l'excusa de guanyar efici¨¨ncia, eliminar les barreres burocr¨¤tiques, etc¨¨tera, els governs de CIU (+ERC) i PP, en un matrimoni de conveni¨¨ncia incomparable, s'han entestat a reduir la universitat p¨²blica. El prop¨°sit no ¨¦s desmantellar-la totalment, ja que de moment no disposen de recanvi, per¨° s¨ª afeblir-la fins al punt que pugui deixar espai perqu¨¨ prosperin les universitats privades, les ¨²niques que s'han creat noves durant els ¨²ltims anys.

Aquest proc¨¦s s'est¨¤ fent de forma sibil¡¤lina des de tres ¨¤mbits: 1) les reformes universit¨¤ries continuades i antag¨°niques; 2) la burocratitzaci¨® dels sistemes de selecci¨® i avaluaci¨® del professorat; i 3) des de la reducci¨® de la inversi¨® p¨²blica i l'augment del preu de les matr¨ªcules.

1) El 2007 es va iniciar la implantaci¨® del decret que es va anomenar Pla Bolonya, on s'intentava harmonitzar el sistema espanyol amb l'europeu pel que fa a la durada de les titulacions per facilitar la convalidaci¨® de t¨ªtols i la mobilitat dels estudiants. D'una banda, es va adoptar el sistema de 4+1 o 4+2, igual que ho van fer R¨²ssia, Bulg¨¤ria i alguns pa?sos d'Europa de l'Est, en contraposici¨® al 3+2 adoptat per la gran majoria de pa?sos de la UE. De l'altra, es va introduir un conjunt de ¡°metodologies pedag¨°giques¡±, associades a les TIC, sense cap criteri acad¨¨mic (all¨° d'¡°aprendre a aprendre¡±). El resultat d'aquesta reforma, que es va fer al marge del debat acad¨¨mic, ha estat la trivialitzaci¨® del grau, la mercantilitzaci¨® del postgrau i la dispersi¨® del coneixement (s'ha passat de 153 t¨ªtols el 2007 a 500 actualment, nom¨¦s entre els de grau).

L'actual proposta de tornar al 3+2 de l'¨²ltim decret Wert tamb¨¦ es fa sense cap criteri acad¨¨mic. El ministre argumenta que aquesta reforma disminuir¨¤ el preu d'una carrera universit¨¤ria, fet que no passar¨¤ ja que els preus dels cursos de postgrau s¨®n molt elevats i provocar¨¤ que molts estudiants no passin del grau, disminuint aix¨ª la seva formaci¨®. El canvi s¨ª que permetr¨¤ reduir les plantilles i privatitzar el segon cicle de postgrau i aqu¨ª ¨¦s on les universitats privades tenen una oportunitat de negoci.

2) La segona l¨ªnia d'acci¨® dels successius governs del PP i CIU ha estat llan?ar una reforma permanent dels sistemes de selecci¨® i avaluaci¨® del professorat. T¨¦ dues bases: la primera, prohibir la contractaci¨® via pressupost¨¤ria i legislativa amb el prop¨°sit de reduir la despesa universit¨¤ria; la segona, mitjan?ant un complex m¨¨tode de selecci¨® del professorat que actualment s'ha convertit en menys transparent que l'anterior sistema d'oposicions tradicionals. Malgrat que en els seus inicis va haver-hi esperances que els canvis inauguressin un sistema que afavor¨ªs una selecci¨® del professorat per m¨¨rits, el proc¨¦s ¨Cespecialment a Catalunya (sistema Serra Hunter)¨C ha agafat una deriva cada vegada m¨¦s burocratitzada i poc transparent.

3) La tercera l¨ªnia d'actuaci¨® ha estat l'econ¨°mica. Segons l'estudi El finan?ament de les universitats p¨²bliques catalanes (1996-2014) publicat el 2015 per l'Observatori del Sistema Universitari, els decrets de liberalitzaci¨® de les taxes han perm¨¨s a les universitats augmentar els seus ingressos propis mitjan?ant un augment del preu de les matr¨ªcules ja que els governs d'Espanya i Catalunya van disminuir dr¨¤sticament les seves aportacions (un 45% entre el 2009 i el 2012, reculada equivalent a 9 anys en termes reals). La despesa per estudiant va passar de 16.000 euros el 2008 a 12.000 el 2012. A Espanya el preu de la matr¨ªcula del grau ¨¦s de 750 euros; a Catalunya, la matr¨ªcula costa entre 1.750 i 2.500 euros; en els cursos de postgrau, el preu ha augmentat a 4.000 euros.

Aquestes mesures han provocat que la participaci¨® de les fam¨ªlies en la despesa universit¨¤ria hagi passat del 12% al 20% i que el nombre d'estudiants hagi disminu?t a Catalunya de 173.000 a 163.000. El pitjor ¨¦s que aquests augments en la matr¨ªcula no han anat acompanyats d'un augment d'inversi¨® en beques. Paradoxalment, als pa?sos on els preus de les matr¨ªcules s¨®n m¨¦s barats les ajudes a estudiants s¨®n m¨¦s elevades (beques salaris, reduccions d'impostos, etc¨¨tera), mentre que en aquells pa?sos on les matr¨ªcules s¨®n m¨¦s elevades, les ajudes s¨®n inferiors. Espanya i Catalunya tenen posicions europees d'honor en aquest ¨²ltim r¨¤nquing.

Totes aquestes pol¨ªtiques condueixen a la destrucci¨® de la universitat p¨²blica i, per tant, d'una instituci¨® que genera i transmet coneixement en igualtat d'oportunitats. Si aquesta tend¨¨ncia negativa persisteix, seran menys els que podran fer estudis superiors i ser¨¤ inferior el capital hum¨¤ format que el pa¨ªs necessita per a un nou model econ¨°mic m¨¦s just i sostenible.

Joan Boada Masoliver ¨¦s professor d'Hist¨°ria