La jugada

Menut com ha estat sempre, p¨¤l¡¤lid per naturalesa, fill del pati del col¡¤legi de Fuentealbilla i del Bar Luj¨¢n, Iniesta sempre ha cabut en un tros molt petit de camp. La mem¨°ria col¡¤lectiva ni tan sols recorda el seu c¨¨lebre partit com a mig centre a Lisboa, aquell que va acabar 0-0, sin¨® que nom¨¦s ret¨¦ els seus exquisits regatejos com a fals extrem, les seves delicades parets amb Ronaldinho i Messi o els seus gols terminals a Stamford Bridge i Johannesburg.

La sensaci¨® ¨¦s que era un futbolista de recorregut curt, un volant desequilibrant, fr¨¤gil i d'esfor?os mesurats, de bells detalls m¨¦s que de grans partits, de suports, el joc del toco i me'n vaig per tornar a rebre, sempre associat a una rajola. Fins que dimarts va fer una jugada fora de cat¨¤leg contra el PSG. Luis Enrique li ha allargat la pista 15 metres, com va anunciar Valdano, i Iniesta la va rec¨®rrer d'¨¤rea a ¨¤rea amb l'eleg¨¤ncia d'un ballar¨ª i el bistur¨ª d'un forense, per habilitar Neymar.

Iniesta simbolitza l'ess¨¨ncia del futbol del Bar?a

La jugada era gol o gol, per la conducci¨®, pels driblatges i canvis de ritme amb qu¨¨ Iniesta va esquivar Cabaye, Cavani, Verrati i Marquinhos, per la seva determinaci¨® d'en?¨¤ que va prendre la pilota, es va girar i va tra?ar la seva carrera camp a trav¨¦s fins a Neymar. L'afici¨® va esclatar en aplaudiments i va corejar llargament el nom d'Iniesta, avui un jugador m¨¦s complet i intens, m¨¦s savi i igualment artista, feli?ment recuperat per a la causa, preocupat com estava el barcelonisme pel seu esgarriament.

Iniesta simbolitza l'ess¨¨ncia del futbol del Bar?a.?Tot i que els gols els marquen els tres pepinos, com denomina Piqu¨¦ a Messi, Neymar i Su¨¢rez, el joc flueix quan el partit el processen els migcampistes i l'equip s'organitza a partir de Busquets. La sortida de pilota acostuma a ser m¨¦s endre?ada i la pressi¨® col¡¤lectiva en terreny contrari resulta tan sincronitzada com efectiva. A estones juga Xavi, Rakitic apr¨¨n r¨¤pid, Iniesta no falta i Luis Enrique ha recuperat fins i tot Sergi Roberto.

La pres¨¨ncia dels mitjans garanteix l'estil, reconcilia l'equip actual amb la seva hist¨°ria m¨¦s gloriosa, i les aportacions de Luis Enrique s¨®n capitals per augmentar la seva competitivitat, empitjorar rivals com el PSG i el City i millorar la lectura dels partits, com es va advertir dimarts, una jornada rica en registres i temps de joc: el rondo, pacient o r¨¤pid, va alternar amb les transicions i sempre que va ser possible es va imposar l'atac curt i velo?. El control va ser absolut i per?primera?vegada es va completar un gran partit, sense alts i baixos, presidit per un futbol coral seri¨®s i intel¡¤ligent, amb pilota i sense. La barreja va funcionar tan b¨¦ que Alves no va ficar la pota, sin¨® que va jugar de manera excel¡¤lent, i Messi va sortir del mig, va semblar un de m¨¦s, conven?ut que no li tocava intervenir, solidari amb Iniesta. I ¨¦s que la seva jugada expressa la fusi¨® Luis Enrique-Bar?a, decisiva per poder aspirar a guanyar t¨ªtols.