Afrontar l¡¯emerg¨¨ncia

Els acords adoptats en la cimera urgent celebrada ahir a Brussel¡¤les pels caps d'Estat i de Govern s¨®n un bon s¨ªmptoma: demostren que la UE reacciona a un drama hum¨¤ sense precedents al Mediterrani. Cal celebrar que, tot i que sigui despr¨¦s de la trag¨¨dia que va costar la vida a m¨¦s de 800 immigrants en el naufragi de diumenge, fins i tot pa?sos reticents a refor?ar les mesures de salvament com ara Alemanya i el Regne Unit es mostrin ja disposats a fer tot el possible per evitar aquests desastres. L'experi¨¨ncia m¨¦s recent desfigura la teoria que els dispositius de rescat propiciaven un efecte crida.?La reducci¨® dels efectius, amb la substituci¨® del programa itali¨¤ Mare Nostrum pel comunitari Trit¨®, limitat a les tasques de control de frontera, no ha disminu?t la pressi¨® sin¨® tot el contrari.

L'acord per triplicar el pressupost per a vigil¨¤ncia i rescat, tant del programa Trit¨® com el Poseid¨® (a l'Egeu), ¨¦s una bona decisi¨®, tot i que ¨¦s possible que es quedi curt en poc temps. Alguns informes sobre el terreny pronostiquen que podria haver-hi desenes, fins i tot centenars de milers de persones disposades a intentar travessies incertes, perqu¨¨ la seva vida corre m¨¦s perill si es queden als pa?sos d'origen, lacerats per conflictes sagnants. La UE sembla assumir per fi que no nom¨¦s estem davant una crisi migrat¨°ria, sin¨® davant una emerg¨¨ncia de naturalesa pol¨ªtica: la major part dels fluxos es nodreixen ara de persones susceptibles d'acollir-se a l'estatut de refugiats. ?s molt positiu que un dels acords adoptats sigui augmentar en 5.000 la xifra de refugiats acollits en origen, ¨¦s a dir, als campaments gestionats per l'ACNUR. Aix¨° suposa gaireb¨¦ duplicar la xifra de refugiats acollits el 2014, que en van ser 7.600, per¨° continua sent una resposta mesquina i molt allunyada dels 57.000 refugiats que l'any passat va acollir els Estats Units, un pa¨ªs que t¨¦ la seva responsabilitat en algunes de les causes b¨¨l¡¤liques de l'¨¨xode cap a Europa, per¨° que no pateix com ella les seves conseq¨¹¨¨ncies m¨¦s immediates.

Menci¨® a part mereix l'anomenat?front militar contra les xarxes de traficants. La idea d'un bloqueig naval i altres mesures a la costa l¨ªbia per evitar la sortida dels grans vaixells de la mort, plantejada per It¨¤lia i altres pa?sos del sud i defensada per Espanya en el Consell de Seguretat de l'ONU, pot arribar a ser operativa, per¨° ha de superar dos esculls: trobar una f¨®rmula per sufragar el seu elevat cost i superar les limitacions legals. En principi, una operaci¨® d'aquest tipus requeriria el perm¨ªs de L¨ªbia, ara mateix sense un Govern digne d'un nom com aquest, o un mandat de les Nacions Unides.

En general, les mesures acordades ahir s¨®n necess¨¤ries i, per tant, han de ser benvingudes, per b¨¦ que tant les tasques de rescat com la pol¨ªtica de refugiats han de ser completades, amb calma per¨° sense demora, amb una estrat¨¨gia a llarg termini destinada a intervenir en les causes que originen aquest ¨¨xode massiu cap a Europa.