Desaparici¨® de la inf¨¤ncia, naufragi de l¡¯adolesc¨¨ncia

La matan?a perpetrada per dos adolescents a l'escola de secund¨¤ria de Columbine (Colorado), el 20 d'abril del 1999, i l'esfere?dor cas Bulger, en el qual dos nens de deu anys van segrestar, van torturar i van assassinar una criatura de dos als suburbis de Liverpool, el 1993, han sobrevolat com espectres l'escenari del drama viscut dilluns passat a l'institut Joan Fuster de Barcelona. Tamb¨¦ era un 20 d'abril.

La teoria de la desaparici¨® de la inf¨¤ncia sota l'impacte de la televisi¨® i el big bang de la tecnologia de la comunicaci¨®, defensada pel soci¨°leg nord-americ¨¤ Neil Postman (1931-2003), s'obre pas de nou en el debat social arran d'aquest episodi, el primer en el seu g¨¨nere produ?t en un centre escolar a Espanya. La prim¨ªcia ha posat novament a prova la capacitat d'assimilaci¨® i judici de l'opini¨® p¨²blica, desbordada per la successi¨® de viol¨¨ncia i mort arreu i aclaparada per l'incessant relat del desastre des de l'espai multim¨¨dia.

Brot o s¨ªmptoma?

"El que ha passat no t¨¦ res a veure amb el fenomen de les agressions als mestres i als alumnes per altres motius relacionats amb la integraci¨® social dels estudiants", sost¨¦ malgrat tot La Vanguardia a l'editorial. El diari qualifica els fets com "un fet a?llat dram¨¤tic" que, en tot cas, planteja la necessitat que "els mestres i tot el personal disposin d'un protocol d'actuaci¨®".

"No hi ha res m¨¦s desconcertant que all¨° a qu¨¨ no aconseguim donar una explicaci¨®. Poques coses m¨¦s terribles hi ha que la impot¨¨ncia davant la bogeria aliena". Aix¨ª s'expressava M¨¤rius Carol en al¡¤lusi¨® a la hip¨°tesi inicial d'un brot psic¨°tic com a desencadenant de l'atac amb ballesta i arma blanca protagonitzat per un alumne de 13 anys que va matar un professor i va ferir de diversa consideraci¨® dos docents m¨¦s i dos escolars.

Al mateix diari, per¨°, Pilar Rahola apuntava responsabilitats en l'entorn m¨¦s immediat del petit adolescent. "Costa d'imaginar que no es pugui fer res en aquest trajecte previ abans de la trag¨¨dia; que ning¨² s'adoni que els gustos, les idees, les frases d'un nen que expressa tant amor per la viol¨¨ncia no suscitin cap reacci¨®", escrivia l'articulista.

"Un su?cidi, un brot psic¨°tic s¨®n resultat de malalties les conseq¨¹¨¨ncies de les quals no tenen cap sentit", argumentava per la seva part Salvador Card¨²s a l'Ara. "A les malalties ¨¦s dif¨ªcil buscar-los culpables i ¨¦s una gran mesquinesa aprofitar aquesta expressi¨® de la fragilitat humana per comen?ar a fer sermonets moralistes sobre els valors que s'inculquen als nostres joves", deia Card¨²s, professor de sociologia de la UAB.

Els mitjans, un cop m¨¦s

"Les refer¨¨ncies a les aficions de l'estudiant tampoc han de servir com a base per a la criminalitzaci¨® de certs llibres o s¨¨ries", escrivia en aquesta mateixa l¨ªnia l'editorial del diari. "Potser ¨¦s pertinent obrir un debat sobre el tractament de la viol¨¨ncia als mitjans de comunicaci¨® i el seu efecte sobre els menors d'edat", afegia, per¨°. Les imatges dels mateixos alumnes de l'institut Joan Fuster protegint amb la seva roba i estris la seva identitat davant la voracitat de les c¨¤meres evoca els contorns del problema.

La diada de Sant Jordi va actuar com una mena de b¨¤lsam col¡¤lectiu?

"No trivialitzem tampoc en el perqu¨¨ d'aquesta trag¨¨dia, res no ¨¦s tan senzill com la viol¨¨ncia que veuen en la ficci¨®", deia per la seva banda M¨°nica Terribas a Catalunya R¨¤dio. "Els deures que hem de fer, tamb¨¦ nosaltres, els mitjans de comunicaci¨®, ¨¦s no estigmatitzar ni l'estat de salut d'un menor, ni els h¨¤bits quotidians que volem que expliquin el que sovint ¨¦s inexplicable", deia la periodista en el seu intent de racionalitzar les claus de la trag¨¨dia. "Aneu a escola i all¨¤ trobareu els mestres amb l'autoritat moral que tots els hem de donar per defensar a les aules la feina m¨¦s dif¨ªcil de totes", afegia despr¨¦s d'alertar sobre el risc de buscar "solucions m¨¤giques".

"Resulta desconcertant que la mateixa societat que exigeix que el periodisme no violi la intimitat dels que pateixen una trag¨¨dia hagi acceptat que tothom ¨Ci sobretot els nostres fills¨C posi la seva vida privada a l'aparador de Facebook, Instagram, Twitter i altres xarxes sense manies", assenyalava Francesc Marc ?lvaro a La Vanguardia. "Els joves (i molts adults) no s¨®n conscients encara que hem decidit construir un m¨®n radicalment nou, amb parets de vidre i focus permanents", afegia l'articulista amb consternaci¨®.

Consens sobre la llei

El debat sobre la mediatitzaci¨® de la viol¨¨ncia i el seu impacte entre els menors reobre la caixa dels trons sobre el recurs de la llei en aquesta delicada franja de la vida. "Tampoc seria responsable obrir un debat sobre l'edat penal, situada en els 14 anys, pel fet que en aquest cas l'agressor en tingui 13", alertava l'editorial del diari Ara. "La matan?a de Columbine va provocar que s'instal¡¤lessin detectors de metalls en molts centres educatius nord-americans; per¨° aquesta mesura no va evitar la massacre de Virg¨ªnia del 2007, en qu¨¨ un estudiant fortament armat va matar 32 persones", recordava cruament el diari despr¨¦s de reclamar una "reflexi¨® serena" abans de prendre decisions.

"No seria gens convenient obrir un debat sobre la q¨¹esti¨® per l'alarma social que provoca un fet a?llat i legislar en calent", insistia igualment l'editorial d'El Peri¨®dico, que citava per la seva banda el cas Bulger. Arran d'aquell succ¨¦s, el Regne Unit va establir la responsabilitat penal a partir dels 10 anys, encara que amb un tractament especial fins als 17.

"No hi ha una alarma social amb relaci¨® a la viol¨¨ncia d'aquesta intensitat en els menors de 14 anys, ni una freq¨¹¨¨ncia elevada de successos que justifiquin una reforma de la legislaci¨®", sostenia igualment El Mundo. Fins i tot el molt dret¨¤ La Raz¨®n deia que "no sembla que reduir l'edat penal" sigui per si sola la panacea per prevenir "els casos de crims preco?os" protagonitzats pels menors en l'actual context social, "on estan exposats a tota mena d'est¨ªmuls externs per als quals encara no estan prou formats".

"Limbe legal per a un assassinat", clamava per¨° l'ABC. "Des del moment en qu¨¨ es produeix un fet d'aquesta gravetat, el legislador no pot donar-se per no assabentat de la possibilitat que es repeteixi", escrivia l'editorialista. "No ¨¦s legislar en calent, sin¨® reaccionar davant d'una llacuna de la llei", al¡¤legava el diari en el seu comentari. "Entre el c¨¤stig penal i el buit legal hi ha d'haver un terme mitj¨¤, que ha de disc¨®rrer pel terreny de les mesures administratives de control, ter¨¤pia i reeducaci¨®, sota supervisi¨® judicial si comportessin restriccions sobre la persona", precisava l'editorialista.

De la convulsi¨® a l'¨¨xtasi

"Hi ha un crim i hi ha una persona, un noi, tot just entrant a l'adolesc¨¨ncia, que l'ha com¨¨s; malalt o no, ¨¦s un hum¨¤ com nosaltres, en proc¨¦s de socialitzaci¨®", escrivia a l¡¯Ara Josep Ramoneda, en un intent de temperar el debat medi¨¤tic i obrir cam¨ª a la reflexi¨® i la pr¨¤ctica. "Despr¨¦s del moment ¨¤lgid de la informaci¨®, segur que aniria b¨¦ el silenci, sempre que serveixi per protegir i no per abandonar aquest nen, que s'ha de poder fer gran", deia.

La diada de Sant Jordi va actuar com una mena de b¨¤lsam col¡¤lectiu despr¨¦s de la commoci¨® social produ?da pel tr¨¤gic episodi. Mentre a Lleida era acomiadat en la intimitat Abel Mart¨ªnez, el docent mort despr¨¦s de ser apunyalat per un alumne del centre de 13 anys, Barcelona i Catalunya en general es bolcaven un any m¨¦s en la gran lit¨²rgia del llibre i la rosa.

"Sant Jordi torna a ser un oasi", titulava la cr¨°nica de l'Ara, on Carles Capdevila exhibia sense embuts la seva complaen?a. "Que b¨¦, ser d'aqu¨ª, quan ¨¦s Sant Jordi", escrivia el director del diari, que va celebrar la diada amb una edici¨® especial de ficci¨® a base de relats i motius literaris, fins a un total de 51 contes de 51 firmes del m¨®n del llibre. "M¨¦s de tot", titulava l'endem¨¤ amb entusiasme en observar "l'inici de la remuntada del sector", en sintonia amb la resta dels principals diaris i mitjans de comunicaci¨®.

"El llibre es recupera", titula La Vanguardia com a s¨ªntesi de la jornada, qualificada a l'editorial del dia com "la diada m¨¦s culta". "Un Sant Jordi per a l'esperan?a", opinava per la seva banda El Peri¨®dico, que tamb¨¦ exhibia satisfacci¨® plena. "Plet¨°rics", resumia el diari a primera p¨¤gina. "Sant Jordi porta per fi il¡¤lusi¨® al sector del llibre", afirmava la cr¨°nica de la jornada. "Diada de satisfacci¨®", certificava El Punt Avui. Tots feli?os i contents, doncs.

Herois i dracs

Satisfacci¨® ma non troppo. El president de la Generalitat va posar un pessic de sordina a la festa amb les seves al¡¤lusions a la volatilitat del 27-N per culpa dels seus "socis" d'ERC, a m¨¦s d'alertar de nou sobre l'enemic exterior. "S¨®n molts els dracs del m¨®n als quals ens hem d'enfrontar [...], com la manca de respecte per la nostra identitat com a poble i per la nostra voluntat de governar-nos", va afirmar Mas en el seu missatge oficial, on va demanar "hero?citat" als catalans per fer front i derrotar la b¨¨stia.

"Jugada de risc la de Mas, que en la seva pugna amb Esquerra pel vot independentista ¨Ci pel favor de les entitats sobiranistes¨C llan?a el missatge que la cita amb les urnes del 27-S ¨¦s per a Catalunya al mateix temps hist¨°rica i ajornable", escrivia Enric Hern¨¢ndez a El Peri¨®dico. L'¨²ltima paraula de la setmana en l'arena pol¨ªtica, per¨°, va ser de l'ANC amb la seva nova exhibici¨® de for?a al Palau Sant Jordi. En efecte, gaireb¨¦ tot encara ha d'arribar.