La fallida ¨¦s un desastre

A mesura que s'eternitzen les negociacions entre Gr¨¨cia i l'Eurogrup ¡ªi seguiran embolicant-se fins gaireb¨¦ al?mateix precipici¡ª, no solament l'economia grega capota m¨¦s i m¨¦s, encara que un sol dia pugui ser millor. Tamb¨¦ succeeix que al caire dels nervis hi proliferen idees sorprenents, de vegades absurdes.

Una d'aquestes idees atrabili¨¤ries consisteix que una fallida o suspensi¨® de pagaments de Gr¨¨cia pogu¨¦s ser ben¨¨fica. Totalment fals. Mai una fallida ¨¦s una bona soluci¨®; com a m¨¤xim, ser¨¤ una sortida si fallen totes les altres. I a fe que n'hi ha d'altres de menys letals: des d'un millor acord de tercer rescat fins a una ¡ªm¨¦s discutible¡ª quitaci¨®, o plans m¨¦s complexos que incorporin un est¨ªmul fiscal/inversor europeu per rellan?ar l'economia hel¡¤l¨¨nica i fer-la m¨¦s competitiva i viable.

Fins ara la fallida (¡°default¡±) s'associava a la sortida/expulsi¨® de l'euro (¡°Grexit¡±), pactada o per accident (¡°Grexident¡±). Des de fa dies s'ha posat de moda la variant ¡°default sense exit¡±. O sigui, fallida, per¨° dins de l'euro. Com si Gr¨¨cia fos Calif¨°rnia, que va suspendre pagaments per¨° es va recuperar sobretot amb les seves pr¨°pies forces, pel seu potencial endogen. Com si l'euro estigu¨¦s tan consolidat com el d¨°lar. I com si el pressupost europeu (1% de el PIB) fos tan gran com el nord-americ¨¤ (m¨¦s del 20%). Tot aix¨° arribar¨¤, per¨° amb temps.

La fallida (¡°default¡±) ca¨°tica, unilateral, hostil, desordenada, salvatge i sense pacte seria una cat¨¤strofe. Per als ciutadans grecs i per als de tota l'eurozona. S¨ª. No pagar el deute contret amb l'FMI convertiria Gr¨¨cia en un p¨¤ria excl¨°s dels mercats mundials (ning¨² el finan?aria). No pagar al fons de rescat europeu i/o als altres Estats membres de la UE multiplicaria els seus d¨¨ficits (el d'Espanya, en un 2,6%: gaireb¨¦ la meitat del 5,8% actual), i provocaria la malvolen?a d'aquests creditors.

A el BCE li seria gaireb¨¦ impossible seguir donant suport a la banca grega ¡ªamb balan?os farts de bons p¨²blics nacionals, de sobte superdevaluats¡ª i la fallida de l'Estat es doblaria de fallida banc¨¤ria.

Els dipositants s'emportarien tots els diners residuals un minut abans, cosa que faria augmentar l'asf¨ªxia financera, i caldria establir un corralito permanent (prohibici¨® de moure els diners, extraccions limitades dels caixers) per evitar aquesta fugida, com es va fer a Xipre, encara que aqu¨ª va ser durant una breu temporada.

?s cert que es podria evitar la sortida de l'euro i per tant se salvaria la irreversibilitat de la uni¨® monet¨¤ria. Per¨° el setge a la lliure circulaci¨® de capitals degradaria no solament l'eurozona, sin¨® que esquin?aria el mercat interior. Desnaturalitzaria tota la UE. I els socis es veurien temptats a imposar a Atenes, amb la m¨¤xima duresa, les sancions del Pacte d'Estabilitat.

La versi¨® dol?a de la fallida unilateral i salvatge ¨¦s el ¡°default¡± pactat entre tots. Per¨° si hi ha capacitat de pacte per ventura no ¨¦s millor pactar una soluci¨® superior, com un tercer rescat ben fet? El que es fa b¨¦ ¨¦s sempre millor que el que es fa malament.